Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris opinió. Mostrar tots els missatges

dimecres, 16 de març del 2016

Missatge del Dia Mundial del Teatre 2016

                               


Necessitem el teatre?

Eixa és la pregunta que decebuts es fan milers de professionals del teatre i milions de persones que n'estan cansats.

Per què necessitem el teatre?

Avui en dia, l'escena s'ha convertit en insignificant en comparació amb les places de les ciutats i els països, on estan representant-se els autèntics drames de la vida real.

Què és el teatre per a nosaltres?

Galeries i llotges xapades en or en les sales de teatre, butaques de vellut, veus ben polides dels actors. Per contra, caixes negres tacades de fang i sang, amb un munt de cossos nus rabiosos.

Què és capaç de dir-nos?

Tot! El teatre ens ho pot dir tot. Com que els déus habiten en el cel, o com que els presos en coves oblidades sota terra, o com que la passió ens pot elevar, o com que l'amor ens pot arruïnar, o com que ningú no necessita una bona persona en aquest món, o com que reina l'engany, o que la gent viu en apartaments, mentre els xiquets es marceixen en camps de refugiats, o com que tots han de tornar de nou al desert, o que un dia rere l'altre ens veiem obligats a separar-nos dels nostres estimats. El teatre ens ho pot dir tot.

El teatre ha estat i estarà sempre.

I ara, en aquest últims cinquanta o setanta anys, ha estat particularment necessari. Si fem un cop d'ull a tot l'art públic, poden veure que només el teatre ens dóna una paraula de boca a boca, una mirada d'ull a ull, un gest de mà a mà i de cos a cos. El teatre no necessita cap intermediari per a treballar entre els éssers humans, és la part més transparent de la llum, que no pertany al sud o al nord o a l'est o a l'oest, és l'essència pròpia de la llum, que brilla en tots els racons del món, immediatament reconeixible per qualsevol persona, ja hi siga hostil o amistosa.

I necessitem un teatre que romanga sempre diferent, necessitem el teatre en totes les seues formes.

Tot i així, crec que entre totes les formes de teatre possibles, les formes arcaiques són ara les més necessàries. El teatre de formes rituals no ha d'oposar-se al de les nacions civilitzades. La cultura secular està sent cada vegada més castrada, l'anomenada informació cultural substitueix gradualment les entitats simples i la nostra esperança.

Ara ho veig clarament: el teatre està obrint les portes de bat a bat. Entrada lliure per tothom.

A l'infern amb aparells i ordinadors. Només cal anar al teatre, ocupeu files senceres al pati de butaques i les llotges, escolteu la paraula i mireu les imatges en viu. Hi ha un teatre davant de vosté, no es despiste, no es perda l'oportunitat de participar, potser l'oportunitat més valuosa que tenim en les nostres vides buides i apressades.

Necessitem cada tipus de teatre.

Només hi ha un teatre que segurament no necessita ningú, em referisc a un teatre de jocs polítics, el teatre de la política ratera, el teatre dels polítics, un teatre polític inútil. I el que sens dubte no necessitem és un teatre de terror quotidià, ja siga individual o col·lectiu, el que no necessitem és el teatre de cadàvers i sang en els carrers i places, en les capitals o en les províncies, un fals teatre d'enfrontaments entre religions o grups ètnics,…

                                                                 Anatoli Vassiliev
http://www.world-theatre-day.org/

diumenge, 15 de novembre del 2015

L'AAPV insta l'Ajuntament de València a què els seus teatres es basen en producció pròpia

L'AAPV insta l'Ajuntament de València a què el Teatre El Musical, i tots els teatres que depenen de la institució, basen el seu model en la producció pròpia.

Ens congratulem que el barri del Cabanyal vaja recuperant la vida després d'anys de patir la barbàrie i que ho faça també mitjançant el teatre sempre arrelat a la història del barri a través dels segles.
Ximo Solano, president de l'AAPV creu que: "estem davant l'última oportunitat de donar suport a un sector que dona feina a 2.000 persones. L'ajuntament de la capital té una gran responsabilitat per tal que eixa indústria aporte valor afegit a la ciutat. ¿Es deixaria perdre la possibilitat de sumar tants llocs de treball en qualsevol altre lloc d'Europa?"

Des del punt de vista professional ens agradaria fer unes consideracions:
Una vegada més es destinen diners públics a repetir un model que poc o res aporta ni a la societat valenciana ni al sector professional. Basar la política teatral en la pura exhibició d'espectacles en cap de setmana, sense produir res des del propi teatre i acompanyar-ho per exhibicions d'espectacles (estos si produïts en altres llocs) com ens mostra fins ara la programació, nodreix de capital les polítiques culturals d'altres comunitats. Malauradament, este model s'empra en un altre teatre municipal, La Rambleta, on no es fa producció pròpia i 3M€ anuals, que es computen al teatre, en realitat aprofiten per subvencionar, sobretot, el teatre comercial de Madrid. Així com a LN3 on ni es fa producció pròpia ni els períodes d'exhibició estan a l'alçada de la importància de la ciutat.

Açò no vol dir que no considerem interessant la programació de teatre i dansa d'altres llocs de l'Estat i del món, ben al contrari, només des de la complementarietat la societat tindrà un veritable gaudi del fet teatral. Però, fins ara, la part pròpia, la producció del TEM,brilla per la seua absència.

Exhibició d'espectacles:
Les exhibicions llargues fidelitzen el públic que pot preveure amb temps la seua assistència a un espectacle en concret. No "inflacciona" la ciutat d'espectacles. Incrementa la qualitat de l'exhibició fent que l'artista cresca amb l'espai on representa. És més democràtic ja que ofereix la possibilitat d'escollir el dia d'assistència. Un teatre obert cinc o sis dies a la setmana produeix sinergies i economies d'escala molt més riques que el canvi constant a les programacions.

Preus populars:
Som els primers interessats en què la major part de la població tinga accés al teatre i per això estem a favor d'implementar i ajudar amb descomptes sectors desafavorits, més encara quan parlem d'un barri com el Cabanyal que ha patit tant, i donem suport a la importància que se li atorga a aquest fet per part de l'ajuntament, però les polítiques de preus populars en general no són justes perquè qui pot pagar el preu real no ho està fent, es menysvalora el treball de l'intèrpret o companyia i es carrega sobre l'erari públic la diferència entre el cost real i el preu, a més d'entrar en competència deslleial amb altres teatres de la ciutat. Per això demanem una revisió d'aquest concepte.

Direccions artístiques:
Pensem que és del tot vital la direcció artística en un teatre. Sobre ella es fonamenta la línia artística, es treballa amb el públic de manera directa, i es complementa la pròpia creació amb exhibicions d'altres espectacles. Els organismes "coordinadors" són moltes vegades ens de control de la llibertat artística. Els valencians hem patit durant anys eixos mecanismes que no han fet sinó agreujar la situació de la professió.

Esperem que la política erràtica mostrada els darrers mesos per part de l'Ajuntament de València, pel que fa a les arts escèniques, es puga reconduir. Des de l'AAPV estem disposats a col·laborar per fer de la nostra capital allò que un dia va ser, la capital teatral de l'Estat espanyol.

Pressupostos 2016:
Des de l'AAPV estem preparant esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana per millorar els recursos i perquè la distribució dels mateixos siga el més productiva possible i conforme una veritable política teatral pública.



dijous, 17 de juliol del 2014

Sense política teatral




Ara fa un any i mig que van arribar a la Conselleria de Cultura nous gestors, aleshores s'encetà un procés de diàleg que ens va omplir d'esperança sobre el consens d'una política teatral, fins eixe moment inexistent. Hem mantingut moltes reunions amb diferents càrrecs per tal d'arribar a acords sobre les diferents vessants d'aquesta política però, a banda de bones paraules i poc més, els nostres governants no s'han dignat a apostar veritablement pel nostre teatre.
 

És veritat que s'ha recuperat el Circuit Teatral Valencià, transformat en Circuit Culturarts, però sense la dotació pressupostària mínima. Les ajudes a les companyies i sales privades continuen publicant-se amb un calendari absurd, a diferència de les ajudes del Ministeri. La intocable subdirectora de teatre i dansa continua amb la seua política erràtica del teatre públic i calfant la cadira gràcies al seu pes en el PP. Per tant, sembla evident que els nostres governants no tenen cap interés pel teatre valencià, més enllà de fer-se alguna foto de tant en tant. 

Des de l'AAPV proposem un Pla de Xoc pel Teatre Valencià que incloga pactar l'elecció del director artístic i la política teatral, i destinar un pressupost de 2 milions d'euros per a ajudes a companyies, altres 2 milions en ajudes a sales privades i 2 milions més per al Circuit Teatral Valencià (la Conselleria posaria el 80% del catxé i els ajuntaments el 20%). D'altra banda pensem que s'haurien de fer 6 produccions públiques cada any.

dimecres, 20 de novembre del 2013

Quin és el seu pla, senyor Fabra?

Quin és el seu pla, senyor Fabra? 



 

La Generalitat vol tancar RTVV deixant al carrer milers de treballadors del sector de l´audiovisual (actors, directors, guionistes, productors, publicistes, perruquers, tècnics, maquilladors, etc.). Quin és el seu pla, senyor Fabra, per aquests milers de famílies i els seus fills? Vol que se n´anem a Madrid, a Barcelona o a l´estranger, com han fet sempre els artistes valencians, i que tornem només per les festes? On és l´estima pel seu poble? On és l´estima per la seua cultura? On és la seua estima per la nostra llengua? On és la seua autoestima?

En els últims anys el teatre valencià ha patit l´eliminació del circuit de sales dels pobles i unes retallades del 70 % en les ajudes a les companyies i sales. S´han abandonat teatres públics, com ara el Teatre Talia, l´Altre Espai i la Moratín.

El doblatge pràcticament ha desaparegut i la ficció també ha estat paralitzada els últims dos anys perquè RTVV estava en reestructuració, la nostra esperança estava en aquesta reestructuració perquè es posara en marxa de nou. Les xifres d´actors i actrius valencians a l´atur superen el 80 %. Quina alternativa té per a nosaltres, senyor president?

Amb el tancament de la ràdio i la televisió públiques es perdrà també l´únic mitjà que fa de nexe d´unió de tots els valencians, dels nostres costums, de la nostra cultura, de les festes dels nostres pobles, de la nostra agricultura, del nostre esport.

On vorem la informació del preu de la taronja o del raïm? On vorem les receptes de les nostres àvies? On voran el nostres fills el dibuixos en valencià? On vorem les partides de pilota? On vorem les Falles, les Fogueres i les festes de la Magdalena? On vorem les sèries valencianes? On vorem la nostra història i la nostra cultura? Encara que el model que hi havia no ens agradava, la feina de promoció d´allò que és nostre que fa Canal 9 és impagable i no hi ha cap altre mitjà que ho faça.

Per tot això, els Actors i Actrius Professionals Valencians exigim al president de la Generalitat Valenciana que retire la proposició de llei de supressió de la prestació dels serveis de radiodifusió, de dissolució i liquidació de RTVV.

Ferran Gadea, president de l´associació Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV).

dimarts, 5 de novembre del 2013

L'AAPV rebutja radicalment la decisió de tancar RTVV

L'AAPV rebutja radicalment la decisió 

de tancar RTVV




El Sindicat d'Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) rebutja radicalment la decisió de la Generalitat Valenciana de tancar RTVV i li exigeix que assumisca la seua responsabilitat contreta de fer avançar la consolidació de l'Administració autonòmica i la presa de consciència dels nostres trets diferencials com a poble. La creació de RTVV es va contemplar com un dels suports inequívocs del desplegament cultural propi, del foment del valencià i la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. 

RTVV és del poble valencià i no dels seus polítics, per tot això, l'AAPV insta al poble valencià a defensar el nostre patrimoni i als nostres governants a trobar una solució de consens amb la resta de la societat valenciana.



La Junta Directiva

dilluns, 22 d’octubre del 2012

Vols dir la teua?

L'AAPV t'ofereix este espai per expressar-te i dir allò que penses, que imagines, que critiques, que somies, que odies o gaudeixes d'esta professió, la política que l'envolta o els pensaments que et suggereix. Tu també fas El blog de l'AAPV. Envia la teua a info@aapv.com