Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques d'actes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cròniques d'actes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 de febrer del 2018

Conveni Autonòmic de Teatre


Conveni Autonòmic de Teatre



Després de vint anys de negociacions intermitents, el 8 de febrer es va signar el Conveni Autonòmic de Teatre al Teatre Principal de València.
El nou Conveni esdevé com la pedra angular que regula les relacions entre els actors i actrius professionals i les companyies de teatre al nostre territori.
Les parts que han subscrit aquest acord són l'AVETID, l'AAPV, CCOO-PV i UGT-PV.
L'Institut Valencià de Cultura i la Diputada de Teatre de València s'han compromés a l'acompliment del Conveni. Així en el pròxims mesos, es convidarà a totes aquelles institucions i organismes productors públics valencians perquè formalitzen la seua adhesió.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

L'AAPV rep el Premi Patraix 2015



El passat 3 d'octubre l'AAPV va rebre el Premi Trajectòria Artística, en reconeixement a la professionalitat i difusió del nostre treball com a eina per al foment de la cultura, que cada any atorga l'Associació de Veïns de Patraix dins dels actes de les festes de l'històric barri de València.

Enguany també van rebre altres premis l'Octubre CCC (Cultura), Miguel Ángel Revilla (Comunicació i participació ciutadana), l'Associació d'Estudis Fallers (Aniversari), Cáritas (Social) i Ca Revolta (Defensa dels valors democràtics). L'acte representa una referència de convivència ciutadana, una mostra de compromís en favor de la integració, la solidaritat i la cultura.

dimecres, 26 de març del 2014

Premis AAPV 2014

Anit es conegueren els guardonats dels Premis AAPV 2014. L’acte, dirigit per Eva Zapico, va tindre lloc al Teatre Talia i també va servir per commemorar el Dia Mundial del Teatre i el 25 aniversari de l'AAPV.



En el discurs inicial el president Ferran Gadea i el secretari general Juli Disla, van fer una denúncia del tancament de RTVV i de la pèssima gestió realitzada pels responsables del teatre públic valencià, ja que han generat que el 90% dels actors i actrius professionals valencians (audiovisual, doblatge i teatre) estiguen a l'atur.

Els Premis Narcís enguany ha sigut per Pilar Almeria i Paco Alegre, en reconeixement per la seua feina com actriu i actor, respectivament, i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius professionals valencians. 

També es va lliurar el Premi Taules a CONARTE,  la confederació estatal d'actors i ballarins que va néixer el passat mes de desembre, fruit de la fusió de FAEE i OSAAEE.

Els guardonats dels Premis AAPV de Teatre van ser: 

Millor Interpretació Femenina: Eva Zapico, per "El gran arco".

Millor Interpretació Masculina: Àngel Fígols, per "El gran arco".

dijous, 13 de juny del 2013

El teatre valencià es bolca en un homenatge a Carmen Belloch

El Teatre Rialto acull dilluns que ve un acte de comiat a la gran dama de l’escena

La professió teatral de la Comunitat Valenciana ha unit les seues forces per retre homenatge a la seua companya Carmen Belloch, una de les grans actrius de l’escena valenciana de les últimes dècades, que va morir el 13 de maig a causa d’una malaltia fulminant. Un grup de companys de Carmen ha impulsat la iniciativa, en què col·laboren la Generalitat Valenciana, a través de CulturArts, Radiotelevisió Valenciana o la Fundación AISGE, entre altres. L’acte de record a Belloch, que tindrà lloc dilluns que ve, 17 de juny, a partir de les 20.30 hores en el Teatre Rialto estarà obert a tots els aficionats a les arts escèniques i audiovisuals que desitgen assistir.

Han confirmat la seua assistència el president del sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV) Ferran Gadea, l’actor i director Rafa Calataiud, Empar Ferrer, Nelo Gómez, Angel Burgos, Inma Sancho, Consol Soler, Rodolf Sirera, Toni Pastor, Rebeca Valls, Toni Tordera o Nel Diago, entre altres companys i amics de la desapareguda artista. Durant la vetlada es llegiran algunes cartes de comiat i es projectarà el curtmetratge “Atocha 70” (Irlanda Tambascio, 2012), un dels últims treballs en què Belloch es va col·locar davant de les càmeres. La mateixa nit del 17 de juny, Canal 9 aprofitarà per emetre “Síndrome laboral” (2005), de Sigfrid Monleón, que també va comptar amb el concurs de la difunta.

La gran actriu i dobladora María del Carme Belloch López va dir adéu fa un mes al seu domicili madrileny com a conseqüència del càncer de còlon que li havien diagnosticat el 9 de gener, just el dia que celebrava el seu aniversari número 60. Actriu que des de la dècada dels setanta va desenvolupar una intensa activitat sobre les taules, va treballar per última vegada en Blancanieves, la multipremiada pel·lícula de Pablo Berger, on va encarnar a una de les infermeres que cuidaven de la protagonista.

Des que va saber de la gravetat de la seua malaltia, Carmen Belloch va redactar un testament vital en què va demanar que els seus últims dies transcorregueren a sa casa, i no en cap recinte hospitalari. També va disposar que el seu fèretre es cobrira amb una bandera republicana i que no haguera vetla. Va morir envoltada d’uns cosins i una amiga íntima.

*Nota de premsa de la Fudación AISGE.

divendres, 29 de març del 2013

Premsa i discurs Premis AAPV 2013

A continuació un breu recull de premsa i els discurs íntegre de la gala dels Premis AAPV 2013 que va tindre lloc al Teatre Talia el passat dilluns 25 de març. Pròximament es penjarà al nostre canal de YouTube el vídeo íntegre de la cerimònia:

Levante-emv: "Los actores celebran su supervivencia entre críticas a la política cultural" (llegir).
Las Provincias: "Protestas y premios para celebrar el Día del Teatro" (llegir).
VilaWeb: "Un Dia Mundial del Teatre rabiosament reivindicatiu" (llegir).
Canal 9: (vídeo)
Levante TV: (vídeo)

Discurs llegit per Ferran Gadea i Juli Disla, president i secretari general respectivament, d'AAPV:

"FERRAN: El discurs d’esta nit podria ser el mateix de l’any passat. O el mateix de fa dos anys. O el de fa tres anys. La protesta, la reivindicació, el fàstic, la desesperació i les demandes són les mateixes exactament perquè no s’ha avançat res.

JULI: Podria ser el mateix discurs si no haguèrem d’afegir el temps. El pas de temps i la degradació més absoluta de l’estat de les coses en la nostra professió. Per tant si hem de tornar a dir-ho ho tornarem a dir: que s’assumisquen responsabilitats d’una per totes, que es pose fi a esta situació sagnant, que es troben vies de solució amb urgència, que s’escolte el nostre crit i que reconeixem que s’està perdent el futur. Un futur que no és demà. Que és hui.

FERRAN: Una bona política teatral no és només improvisar una producció i exhibir-la unes setmanes a l’únic teatre públic de la ciutat, no és convocar unes ajudes desfasades en l’últim trimestre de l’any, no és abandonar la gestió pública d’este teatre, no és apartar els col•lectius professionals  dels òrgans de govern de l’administració.

JULI: Una bona política teatral ha de basar-se en la planificació, consens, professionalitat, transparencia i visió de futur. I no contra la professió, sense diàleg, amb improvisació i amb el cutrerío que destil•len les accions i decisions preses per l’antiga directora general i actual responsable de la unitat de teatre i dansa.

FERRAN: En 2012 hem anat a la vaga general, hem participat en la Cimera Social amb moltíssims més col•lectius socials, hem format l’Observatori de les Arts Escèniques Valencianes, ens hem manifestat, hem assaltat escenaris públics, hem plorat pel Teatre Talia, hem assistit a la creació de Culturarts sense saber què era, ens hem reunit tres vegades amb l’anterior consellera i una vegada amb la nova consellera, exigit el cessament d’una responsable que entorpeix la solució i que ha malbaratat els recursos públics durant molts anys. Quina mala sort hem tingut perquè ací no ha canviat res.

JULI: No sabem si era indignació, vergonya o fàstic el que vam sentir en escoltar per televisió les paraules del coreògraf abans preferit i ara despechado. No sabem si vam sentir vergonya, indignació o fàstic en saber que es podia contractar un fotògraf d’entranyable amistat com a coordinador artístic d’un ballet públic. No sabem si vam sentir ràbia, incomprensió o fàstic en saber que tenim un staff directiu en Teatres de la Generalitat que costa el doble del que costava llogar el Teatre Talia.

FERRAN: Mentrestant, nosaltres, en estos anys, hem deixat de treballar dignament, ens hem inventat maneres precàries de mantindre viu el teatre i estem intentant sobreviure i desitjar que açò s’acabe en algún moment. Perquè estem disposats a resistir, estem disposats a no caure vençuts, que el cansament i la miseria no se’ns apodere.

JULI: No oblidem tampoc la nostra estimada televisió valenciana que porta més d’un any amb les sèries paralitzades, anulades i desaparegudes. I amb doblatge directament mort i soterrat.

FERRAN: Este és el panorama. Res de nou, ja ho sabem.

JULI: Volem agrair a Jaume Policarpo l’acte de hui, a Teresa i Nelo, a Albert Sanz, a Assad Kassad i a la resta de col•laboradors l’esforç per celebrar el dia de hui, a Yapadú la seua inestimable ajuda i a Olympia Metropolitana  la cessió del Teatre Talia i fer-nos la il•lusió que és un poc de tots, agrair als afiliats i afiliades l’energia i el compromís demostrat durant este any i als mitjans de comuniciació que encara ens fan un poc de cas.

FERRAN: Moltes gràcies a tots i totes."

dilluns, 25 de març del 2013

Premis AAPV 2013


Aquesta nit s’han conegut els guardonats amb els Premis AAPV 2013. L’acte, dirigit per Jaume Policarpo, ha tingut lloc al Teatre Talia i també ha servit per a commemorar el Dia Mundial del Teatre.

En el discurs inicial el president Ferran Gadea i el secretari general Juli Disla, han fet una denúncia de la pèssima gestió del teatre públic valencià.

El Premi Narcís enguany ha sigut per Pep Ricart, en reconeixement per la seua feina com actor i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius valencians. 

També s'ha lliurat el Premi Taules a Miguel del Arco com a reconeixement per la seua labor com a director teatral.

Els guardonats de les diferents categories són: 

Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual: Cristina Garcia, per "Sin vivir" 

Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual:  Sergio Caballero, per "El secreto de Puenteviejo" 

Millor Interpretació Femenina de Teatre:  Verònica Andrés, per "Querencia" 

Millor Interpretació Masculina de Teatre: Álvaro Báguena, per "Querencia" 

Premi Crisàlide a l’actor/actriu revelació: Miquel Mars, per "El geperut de Notre Dame" i "Hamlet".

diumenge, 4 de novembre del 2012

Els actors i actrius ocupen l'escenari del Teatre Talia


El Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians han ocupat esta vesprada l’escenari del Teatre Talia just després de l’última representació de La gavina. L’escenari ha sigut envaït per desenes d’actors i actrius que pujaven des del pati de butaques o entraven des del carrer per llegir el següent comunicat:

“Teatres de la Generalitat té previst abandonar la gestió del Teatre Talia el pròxim 31 de desembre i deixar en mans privades un espai que ha estat fins ara l’espai natural i propi dels professionals valencians. A més, segons les declaracions dels seus responsables, té previst fer una donació del material tècnic a l’empresa que se’l quede.

Els actors i actrius valencians volem denunciar la pèssima gestió que s’està fent dels espais públics, l’abandó total de les polítiques culturals i el despropòsit insultant que suposen les mesures que pren l’administració amb l’excusa de la crisi.
Teatres de la Generalitat renuncia de manera errònea a la gestió d’un dels millors espais teatrals que té la Ciutat de València i llança al poal del fem els diners invertits en la rehabilitació del Teatre Talia fa anys i el projecte de donar cabuda en este escenari als treballs dels professionals valencians. Diners que són de tots els valencians, els mateixos diners que va llançar al fem amb la rehabilitació de les Naus de Sagunt, amb el tancament de la Sala Moratín, L’Altre Espai i amb la construcció d’una sala d’assajos impracticable a la setena planta del Teatre Rialto. Per a nosaltres això significa malbaratament dels recursos públics.

Per això fem pública la nostra protesta i demanem als responsables de la política cultural que escolten les necessitats reals del sector i aporten solucions reals als problemes. Demanem que es reunisquen amb TOT el sector, amb TOTES les parts implicades que formen l’Observatori de les Arts Escèniques Valencianes. I que es comprometen a establir una política teatral com la que es mereixen els ciutadans i les ciutadanes valencianes.

De la mateixa manera volem deixar ben clar que no es tracta de recursos econòmics sino de la bona gestió dels que hi haja.

Els actuals responsables en política teatral han demostrat la seua incompetència per a gestionar els diners públics, per a vertebrar i promocionar el sector teatral i han dut al fracàs, a la ruïna i, molt prompte, a la desaparició als professionals del teatre, la dansa i el circ de la Comunitat Valenciana. Per això, els demanem l’immediat cessament de la directora general i el nomenament d’un nou responsable que siga capaç d’aunar construir i dialogar amb els professionals en lloc de separar, destruir i enfrontar-nos.

Per últim volem anunciar que en les pròximes setmanes es repetiran actes de protesta com el de hui en els teatres públics de la ciutat de València amb la finalitat de denunciar i informar al públic de la devastadora gestió dels seus governants.”

Després de la lectura el públic assistent a la representació a aplaudit amb força la reivindicació dels intèrprets.
Actors i Actrius Professionals Valencians.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Assemblea de FEPRODO a València



FEPRODO celebrà una assemblea informativa dissabte 6 d'octubre a València, destinada a presentar i explicar el seu projecte en tot l'Estat. Tingé lloc a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània i va comptar amb les intervencions de Javier Valdés (FEPRODO), Vicent Gisbert i Vicente Cuesta (FAEE), Manuel Cobo (AEPSA) i Paco Gisbert i Isabel Requena (OSAAEE).


Va ser la segona deprés de la celebrada en Barcelona, i seguiran convocant-se altres a fi que les diferents associacions autonòmiques reban tota la informació pertinent de primera mà i puguen manifestar els dubtes o apreciacions sobre el procés unitari en el que estem compromesos.

http://www.feprodo.es

dimarts, 19 d’abril del 2011

Amb el cor en un puny


El passat 28 de març, i de nou al Teatre Talia, va tindre lloc l’acte de lliurament dels Premis AAPV. En un acte ple d’emoció, humor, agraïments i crítica, Joan Gadea va rebre el Premi Narcís, Vicky Peña el Premi Taules, i l’obra “Zero responsables” el Premi Especial.

Any rere any, la festa del dia mundial del teatre tracta de ser un acte lúdic, festiu, però alhora, és un crit d’atenció, una forma de fer arribar als mitjans de comunicació, una realitat que és del tot insostenible des de fa massa temps. I és que els reconeiximents són importants, però el fet de reunir-nos per revindicar els nostres drets, ho és molt més. I per això, en primer lloc, volem agrair la col·laboració de tots aquells que ens heu donat el vostre suport. Però sobre tot, volem destacar també, l’esforç dels professionals que convertiren aquest lliurament de premis en un espectacle magnífic. Com sempre, la gala va comptar amb la presència de personalitats de la societat civil valenciana, així com representants del món de la cultura.

L’escenografia de la gala plantejava un paral·lelisme amb la situació cultural valenciana, presentant-nos un teatre, brut, trencat, oblidat, pràcticament en ruïnes. De fet, els actors i les actrius que hi van participar anaven caracteritzats com vagabunds. Vestits amb peces de roba desmanegades i plenes de parracs, pul·lulaven per tots els racons de la sala reflectint així la crisi salvatge que està sofrint la professió. No obstant, tan la inocència, la il·lusió i la frescura que desprenien Marina Alegre i Hèctor Juezas, els joves que conduïren la gala, com el discurs del president i el secretari general, serviren als assitents de contrapunt per no perdre l’esperança i les ganes de treballar en allò que tant estimem.

Els primers a ser premiats van ser els actors de doblatge. Concretament els professionals més votats aquest any foren Empar Brisa per la seua interpretació a la pel·lícula “Vertigen” i Juli Cantó pel doblatge de “Crim perfecte”.

Vam poder gaudir de la tragicòmica història d’una gavina molt particular, que mitjançant una versió de la cançó “Memory”, ens contava com l’absència de pressupost i la insuficiència de personal als teatres pot resultar fatal. Tot seguit, poguérem recordar a aquells que ens han deixat, a través d’una coreografia que representava el vol de les papallones. El següent premi a ser lliurat, va ser el Crisàlide, a l’actor/actriu revelació, que aquest any va recaure sobre Núria Herrero.

La inesperada i curiosa aparició sobre l’escenari d’un personatge gens honorable “fent-se la sueca” va arrancar les rialles i els aplaudiments del públic i va servir d’introducció per a un dels reconeiximents de la nit, el Premi Especial a “Zero responsables”. Recollit per part de l’equip de l’obra, el guardó va ser agraït per una representant de l’associació de víctimes de l’accident del metro avm3j. Després d’una divertida versió de “One”, es lliuraren els premis d’audiovisual. Els guanyadors en aquesta categoria foren per Berna Llobell, per “L’Alqueria Blanca” i Mireia Pérez, per “Bon dia, bonica”.

El següent moment estel·ar de la gala va tindre lloc quan Juan Gea va fer la seua entrada a l’escenari per lliurar el Premi Taules a Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i la seua tasca a favor dels drets de tots els actors i actrius. Agraïm especialment l’assistència de Vicky, ja que té molt de treball i va haver de traslladar-se expresament per l’acte. Tendres i motivadores, les paraules de Vicky van provocar un dels aplaudiments més sentits de la nit.

Un dels millors moments, va ser el número que va precedir el lliurament dels premis de teatre. En ell un grup d’actrius va demostrar les seues ganes de fer càstings, omplint l’escenari de sensualitat amb una versió molt especial del “Big Spender”. De fet, el premi va ser presentat per Inma Sancho i Carles Alberola  qui a punt va estar de convertir-se en víctima de l’ansia que aquestes actrius van expressar en forma d’allau humana. Les interpretacions de teatre que els afiliats han decidit destacar enguany, són les de Rosanna Espinós, per “Roma 1956”, i Enric Juezas, per “Poseu-me les ulleres”.

Finalment els joves que estigueren interpretant fragments de “Romeu i Julieta” al llarg de l’espectacle, havien de separar-se. De fet, l’emoció era tal, que fins i tot podia escoltar-se. El so del bateig d’un cor in crescendo i una veu en off, anunciaven el lliurament del Premi Narcís, que enguany ha rebut Joan Gadea. Vam dedicar-li a l’actor alcoià una emotiva cançó, mentre al fons es projectaven algunes de les imatges més tendres de la seua carrera. El guanyador del Narcís va sortir a recollir el premi, expressant el seu agraïment a tots els companys, la importància del treball en equip i la seua intenció de seguir treballant el temps que faça falta per poder rebre de nou un reconeixement com aquest. Però sobre tot, per poder seguir creixent com a actor i persona.

Esperem que us haja agradat la gala als assistents i a la resta us convidem ja a la del proper any, de veres que paga la pena.

PREMI NARCÍS
Joan Gadea, en reconeixement pel seu treball com actor i la seua tasca en favor del fet teatral.

PREMI TAULES
Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius.

PREMI ESPECIAL
Zero Responsables, en reconeixement per la seua aportació teatral.

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE DOBLATGE
Empar Brisa, per "Vertigen"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE DOBLATGE
Juli Cantó, per "Crim perfecte"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA D'AUDIOVISUAL
Mireia Pérez, per "Bon dia bonica"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA D'AUDIOVISUAL
Berna Llobell, per "L'alqueria blanca"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE TEATRE
Rosanna Espinós, per "Roma 1956"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE TEATRE
Enric Juezas, per "Poseu-me les ulleres"

PREMI CRISÀLIDE A L'ACTOR/ACTRIU REVELACIÓ
Nuria Herrero, per "Todas muertas", "los intereses creados" i "Bon dia, bonica"

dilluns, 24 de maig del 2010

No estaba muerto, estaba de parranda

Amb el Cor a la ma vos demanem perdó per este abandó temporal del blog, però és que ens ha costat quasi 2 mesos recuperar-nos de la ressaca de la festa dels Premis de l’AAPV, i gràcies a grans dosis de paracetamol hem tornat per a seguir actualitzant-ho...
Des del blog volem donar les gràcies a tots els que vareu fer possible este esdeveniment. Ací us deixem diverses felicitacions que ens han arribat via Facebook...

Amb els budells a la mà: Enhorabona per la Gala AAPV 2010. Em va semblar entranyable, divertida, àgil... Tant de bo prengueren nota els mil-vegades-aludits en la vostra gala!! Un abraç gran.
Joan Carles Gares

L’enhorabona a tota l'organització de la gala, a tots els participants, nominats, premiats i públic. Va ser una nit entranyable, plena d'elegància i civisme reivindicatiu. En este solar, a punt de ser assolat, és tota una lliçó de comportament democràtic.
Rafa Contreras.

ENHORABONA a tot l’equip que ha fet possible que ahir fora una nit inoblidable, fantàstica gala, compromesa, divertida i emotiva. GRÀCIES A TOTS.
Lorena López Martínez.

Felicitats als organitzadors , als nominats, als premiats, i a tota la professió, per la gala i tot el que comporta un acte com el d'ahir.
Alfred Picó Tamarit.

“AMB EL COR A LA MA”
Eixe era el lema triat per als nous premis de l'AAPV  i així ho van utilitzar Ferran Gadea i Juli Disla en el discurs amb què van obrir l’acte:
"Som actors i actrius i només sabem de l’art de la interpretació. Som actors i actrius i volem treballar d’actors i actrius. Estem preparats per a donar el millor de nosaltres allà on se’ns done la oportunitat. Necessitem ajuda. Necessitem solucions i estem disposats a trobar-les entre tots.
Per això ens resulta incomprensible vore’ns en batalles absurdes, amb portes tancades, mossegant suposades mans que suposadament ens donen de menjar i havent de demanar coses tan bàsiques com ser escoltats i compresos.
Amb el cor a la mà afirmem de manera contundent que el Sindicat d’Actors i Actrius només dóna compte a tots i cadascun dels seus afiliats i afiliades, i a ningú més.
Amb el cor a la mà ens sentim capacitats i autoritzats per a dir “açò no és com jo voldria”, “així no podem estar” o “esta consellera no ens agrada”. La discrepància és legítima i enriquidora. No podem tindre por a declarar-nos en desacord amb la manera de fer les coses i estem obligats a reclamar, honestament, que la nostra veu es puga sentir.
Amb el cor a la mà entenem que opinar, expressar-se, reivindicar, desitjar un món millor o projectar com hauria de ser el teatre que volem són alguns dels nostres drets. Amb el cor a la mà entenem que l’AAPV ha de ser una organització que realitze la seua activitat estatutària de defensa dels drets dels actors i actrius valencians, reivindique la seua dignitat i intervinga en els afers públics amb la seua opinió, la seua crítica i la seua visió del teatre.
I fer tot això des de la nostra llibertat i des de la nostra responsabilitat col·lectiva.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies als companys que formen la Junta Directiva per la confiança, la força, l’amor i l’energia inesgotable que li estan posant a tot el que fem i volem agrair als afiliats i afiliades que amb el seu suport ens fan pensar que hem de continuar avant.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots aquells que amb una mirada, una telefonada, un missatge en facebook, aguantant una pancarta, repartint octavilles o escrivint un article en el diari ens fan pensar que no estem sols en este propòsit i que val la pena continuar.

Gràcies a tots i totes per vindre esta nit a celebrar amb nosaltres el dia mundial de teatre. Gràcies a Teatres de la Generalitat, la Casa dels Obrers de València i els treballadors del Teatre Talia per la cessió d’este espai com a teatre de tots nosaltres."

Enhorabona a tots els premiats. No és això el que sol dir?. Punxant ACÍ trobareu la secció de la web de l'AAPV on apareixen els nominats, els guanyadors, els seus CV i fotos.

diumenge, 28 de febrer del 2010

¡Vaya semanita!, crònica d'unes mobilitzacions anunciades


Dilluns dia 15 de febrer - 12’00 hores

Més de 200 persones ens posem la samarreta i ens juntem al Teatre Olympia de València. Llegim el manifest pel teatre valencià, contestem les preguntes, ens fem una foto i ens citem per a dimecres 17 a la porta del Teatre Principal per cridar ben alt i ben fort el nostre lema: “Més teatre, més cultura, més treball”. Sembla que la gent té ganes de moure’s.


Dimarts dia 16 de febrer.

La cobertura informativa és un èxit. Les reivindicacions dels actors i les actrius ixen en tots els diaris.
Un partit polític diu que estem mossegant la mà que ens dóna de menjar i desautoritza a alguns del nostres representants perquè les seues idees polítiques són conegudes i no coincideixen amb les del partit polític que els desautoritza. Un altre partit polític contesta al primer partir polític que cadascú és lliure de pensar el que li done la gana.

Dimecres dia 17 de febrer – 19’00 hores

Els mateixos que estàvem dilluns a l’Olympia ens reunim dimecres al Principal per dir-li a la Consellera que no ens mola. La Consellera no es deixa vore i dins del teatre s’alça el teló amb Mamma Mia. La policia al carrer ens protegia de possibles agressions cap a nosaltres i vigilava per si necessitàvem alguna cosa (aigua, entrepans, ànims).


Dijous dia 18 de febrer

La Consellera ataca de nou i declara en una entrevista al diari que no entén perquè ens posem així, que qui no mola som nosaltres i que no nos ajunta. I torna a dir que estem polititzats i que un dels nostres representats mola menys encara perquè sembla que fa temps va ser regidor d’un partit polític que no és el de la Consellera.
Declaracions en exclusiva del representant de l’AAPV que no li mola a la Consellera:
- “Trini, deixa’m en pau, pesada!”

Divendres dia 19 de febrer

AVETID publica un comunicat on trenca les relacions amb la Conselleria, deixa el Consell Rector, se solidaritza amb AAPV i s’adhereix al Manifest pel Teatre Valencià.
L’AAPV li fa la ola a AVETID. La Consellera diu que està trista i que ningú l’entén.

Dissabte dia 20 de febrer

Apareixen un parell d’articles en premsa que parlen molt malament de la Conselleria, del Circuit i del partit polític que deia allò de mossegar la mà que ens dóna de menjar.

Diumenge dia 21 de febrer

Eixe dia no apareix res en premsa, la Consellera no ix de casa, i per sort per ella, s’acaba la setmana.

dimecres, 27 de gener del 2010

Cloenda del 20 Aniversari de l'AAPV

El dilluns 18 de Gener ens reunirem per a tancar la celebració dels vint anys del sindicat AAPV. I per això li demanarem a Ferran Gadea (actual president de l'AAPV) i a Teresa Lozano (la primera presidenta de l'AAPV a l'any 89) que ens dedicaren unes paraules. Ací vos deixem un fragment del discurs de Ferran Gadea.


"Fa vint anys un grup d’actors i actrius valencians vam proposar-se crear l’AAPV. Malauradament els temps que corren no son millors que fa vint anys. És mes, en molts aspectes son pitjors. Per això és fa necessari que continuem organitzats per demanar i reivindicar el de sempre: el creixement artístic dels actors i actrius, la millora en els condicions del nostre treball i la continuïtat i seguretat de la nostra professió. Sí, és el de sempre, sempre és la mateixa cançoneta, sempre son els mateixes cuses, sempre diem el mateix, sempre estem igual. I continuarà sent així mentre no ho aconseguim. No hi ha un altre camí. Perquè en vint anys no s’ha avançat tant com hauríem desitjat.[…] Però tot podria passar. Fa vint anys estava tot per fer i vint anys després està tot per refer sobre unes bases poc sòlides.
Paradoxalment, també tenim motius per a estar contents perquè ens podem considerar el col·lectiu mes gran, mes fort i millor organitzat del sector. Som el col·lectiu imprescindible per a vertebrar i consolidar el fet teatral i audiovisual. I per això ens juntem hui ací. Per celebrar que som un grup, un col·lectiu, un sindicat".






dissabte, 2 de gener del 2010

Premis Berlanga 09

La setmana passada vam assistir (a títol personal) al lliurament dels Premis Berlanga 2009 i encara que el Sindicat no comparteix alguns dels seus plantejaments pensem que hem de valorar molt positivament que s’organitzen i es lliuren uns premis que, en definitiva, volen promocionar una part del fet audiovisual valencià. Els premis que organitzen els empresaris del món audiovisual enguany s’han fet en el Palau de les Arts i, com a mínim, ens ha servit per a conéixer un espai que no acostumem a visitar com a col•lectiu. (Per cert, per què no programen teatre en el Teatre Martín i Soler?). El ben cert és que els actors i les actrius vam ser protagonistes importants de la vetllada: premiats, presentadors i convidats. I és de justícia dir que sense nosaltres l’acte no hauria lluït de la mateixa manera.

Ferran Gadea, Cristina Fernández, Maria Almudéver, Iolanda Muñoz i Sergio Caballero van ser convidats a lliurar alguns guardons i Mamen Garcia i Maria Maroto van rebre un premi cadascuna dels quals estem molt contents perquè destaquen els seus treballs com a actrius.

Per allà ens vam ajuntar un bon grapat d’afiliats més: Manolo Maestro, Inma Sancho, Mireia Pérez, Juli Disla, Paula Bares, Vanessa Cano, Carles Alberola, Jaume Pérez, Pepa Sarrió, Josep Manel Casany, Alfred Picó, Paco Trenzano, Ramón Orozco, Toni Pau, Boris Sanz i Berna Llobell entre d’altres.
Si ens haguérem de quedar amb el bon record d’algun premi, a banda dels de Maria Maroto i Mamen García, ens alegrem amb el del company director Rafa Montesinos.

I ací va una de fotos: