dimecres, 17 de març del 2010

Carta Oberta d'un "teatrer"

Amics actors, actrius: nosaltres, vosaltres, que hem, que heu decidit exercir el nostre, el vostre, ofici en aquest País Valencià que tan poca sensibilitat mostra cap a les Arts Escèniques (sensibilitat traduïda en els nostres representants polítics), ens trobem en un moment d'indefensió tan gran que hem de posar nom i cognom a aquells polítics reticents al nostre treball. Repetisc "treball", consideració no acceptada per la majoria d'ells.
Són molts anys de retrocés d'un sector, el de les arts escèniques, que vivia fa, aproximadament, quinze anys el seu moment àlgid d’esplendor. La política erràtica i desconsiderada cap a nosaltres del Partit Popular (majoritàriament), ens ha conduït a un desmantellament progressiu de tot el que havíem aconseguit a base de molt d'esforç i sacrifici.
No vaig a enumerar els greuges que patim perquè estan en boca de tots, precisament aquestos dies. Però vaig a afegir un de nou: en un moment de crisi com el que vivim, els joves professionals del teatre busquen fórmules per fer arribar el seu treball al públic consumidor
de cultura i espectacles.
Una fórmula plantejada per Terrat Companyia de Teatre (una promoció que sorgeix de la ESAD el curs 06/07) ha estat la de vendre bons de participació a companys i amics a 10 euros i ser així coproductors del seu primer espectacle. Una altra fórmula ha estat la d'oferir als teatres l'actuació a taquilla assumint el risc d'atraure al públic i així amortitzar l'esforç, sense haver de dependre de contractacions o subvencions.


Així ho van fer al Teatre L'Agrícola d'Alboraia (un històric del Circuit Teatral Valencià) on la programadora del teatre, va intentar que l'obra que se li va proposar, DESPUÉS DE LA LLUVIA de Sergi Belbel, es poguera representar dos dies seguits cedint la taquilla de tots dos dies a la companyia. A canvi obtindria dues representacions que oferir al municipi gairebé sense cost. Assabentats els polítics, és a dir el Regidor de Cultura Joaquim Rúbio i el seu equip de gestió, ho anul·laren tres dies abans l'actuació, no acceptant que aquestos "possibles" diners de taquilla se'ls escaparen anant a mans d'uns joves actors i actrius que intentaven promocionar la seua primera obra.
És cert que encara no hi havia un contracte signat, però la seua tardança a contestar va fer que la bona voluntat de tots, posara l'organització de les representacions en marxa.
I no ha pogut ser. Ni "gratis" es pot fer teatre en els temps que corren.
La companyia A.C.T. Es va entrevistar amb els polítics responsables d'Alboraia per demanar una explicació, que va obtenir aquesta resposta: "No us deixem fer aquestes funcions perquè el teatre no ens és rendible i preferim tenir-lo tancat i invertir els nostres diners en una altra cosa. Des d’ara, i després que isca la corresponent ordenança, qui vulga utilitzar el teatre ens ho haurà de rellogar ... "
Aquesta és l'anècdota puntual d'un municipi però reflecteix el caràcter i el pensament dels interlocutors que tenim davant.
De quins diners parlen? "De la despesa de llum i aigua ..." Se'ls va oferir negociar els percentatges de taquilla, però "La decisió ja està presa ..." i no s’anaven a tirar enrere. Res no els importa que la companyia perda els diners invertit en cartells, publicitat, organització i assajos i que el teatre d'Alboraia, que ja pràcticamnet no programa teatre contractat i que el que ha programat tarda molts mesos en pagar-lo, romanga tancat. Perquè EL TEATRE NO ÉS RENDIBLE...
A totes aquestes persones que neguen d'actors, actrius i artistes, se'ls hauria d'impedir l'accés als cinemes, se'ls hauria de bloquejar el televisor perquè no poguessin gaudir de cap sèrie o programa interpretat per actors i actrius, no haurien de poder entrar a cap espectacle i que es vegen obligats a distraure's mirant els seus maletins plens de diners, l'únic llenguatge que coneixen ... Que lligen bitllets, que posen bitllets en els seus reproductors de CD o DVD, que facen ballar els seus bitllets, que aquestos els expliquen històries i que en el futur mengen també bitllets.
Admire els companys de l’AAPV que li han posat nom a l'últim despropòsit que estem vivint i admire que exigeixen la dimissió de Trini Miró, Consellera de Cultura, i sume al llistat d'incompetents a aquestes persones "properes", els polítics municipals, que tampoc saben de Teatre, d'Art, de Cultura i sobretot dels "treballadors" que les realitzen.
Diguem no, ja està bé, posem noms i cognoms, personem-nos a totes les causes, grans o xicotetes, que estan tractant d'anul·lar el nostre ofici. Defensem la dignitat del nostre, el vostre, treball, denunciant tan valentament com vosaltres esteu, estem, fent ara.
Una forta i solidaria abraçada per a tots.
RAMÓN MORENO, director d'escena de Después de la lluvia.
Noves notícies al respecte clickant ACÍ.

dilluns, 15 de març del 2010

Finalistes dels premis AAPV 2010

Ja tenim el llistat definitiu amb els nominats i nominades dels nous premis de l'AAPV 2010, que es lliuraran el proper dia 29 de març al Teatre Talia.
Davall es troba la llista amb els noms dels finalistes de cada categoria. Podeu votar només a un nominat per categoria via mail: info@aapv.net. Polseu ACÍ si voleu vore el seu currículum i foto El termini acaba el 22 de març.
És molt important que participeu activament en els nous premis per a convertir als actors i les actrius en protagonistes dels seus propis guardons. I per animar-vos, davall també teniu unes fotos de la preparació de la festa.

Millor Interpretació Femenina de Doblatge
- Pilar Almeria per La romana
- Empar Brisa per Melodia d’un milió
- Mari Jose Peris per La decisió de Sophie

Millor Interpretació Masculina de Doblatge
- Josep Manel Casany per La decisió de Sophie
- Paco Gisbert per Justice
- Eduardo Zamanillo per Visca pinyata

Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual
- Cristina Garcia per Da capo
- Maria Maroto per L’alqueria blanca
- Lola Moltó per L’alqueria blanca
- Iolanda Muñoz per Da capo

Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual
- Sergio Caballero per Da capo
- Josep Manel Casany per Da capo
- Àngel Fígols per L'alqueria blanca
- Berna Llobell per L'alqueria blanca

Millor Interpretació Femenina de Teatre
- Amparo Fernandez per Germanes
- Cristina Garcia per Las sillas
- Mamen Garcia per Crisi d’identitat

Millor Interpretació Masculina de Teatre
- Rafa Calatayud per Tres sombreros de copa
- Juli Cantó per Las sillas
- Josep Manel Casany per L’art de la fuga

Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació
- Nelo Gómez per L’alqueria blanca
- Lorena López per La ràbia que em fas
- Abel Zamora per La indiferencia de los armadillos
Recorda> www.aapv.net/premis



dissabte, 13 de març del 2010

Poseu-me les ulleres al Micalet

Des de l’AAPV volem donar l’ enhorabona als nostres companys i companyes de la Companyia Teatre Micalet, que enguany compleix 15 anys, i que celebra el seu aniversari portant a escena la vida del poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb l’obra “Poseu-me les ulleres”.
Un magnífic treball dirigit per Pep Tosar i que compta entre el seu repartiment amb Pilar Almeria, Isabel Anyó Andrés (neta de Vicent Andrés Estellés), el músic Miquel Gil, Enric Juezas i Joan Peris. “Un sextet peculiar per recorrer l’existència d’un poeta irrepetible”.

L’espectacle estarà en cartell al Teatre Micalet fins el 28 de març. +info

diumenge, 28 de febrer del 2010

¡Vaya semanita!, crònica d'unes mobilitzacions anunciades


Dilluns dia 15 de febrer - 12’00 hores

Més de 200 persones ens posem la samarreta i ens juntem al Teatre Olympia de València. Llegim el manifest pel teatre valencià, contestem les preguntes, ens fem una foto i ens citem per a dimecres 17 a la porta del Teatre Principal per cridar ben alt i ben fort el nostre lema: “Més teatre, més cultura, més treball”. Sembla que la gent té ganes de moure’s.


Dimarts dia 16 de febrer.

La cobertura informativa és un èxit. Les reivindicacions dels actors i les actrius ixen en tots els diaris.
Un partit polític diu que estem mossegant la mà que ens dóna de menjar i desautoritza a alguns del nostres representants perquè les seues idees polítiques són conegudes i no coincideixen amb les del partit polític que els desautoritza. Un altre partit polític contesta al primer partir polític que cadascú és lliure de pensar el que li done la gana.

Dimecres dia 17 de febrer – 19’00 hores

Els mateixos que estàvem dilluns a l’Olympia ens reunim dimecres al Principal per dir-li a la Consellera que no ens mola. La Consellera no es deixa vore i dins del teatre s’alça el teló amb Mamma Mia. La policia al carrer ens protegia de possibles agressions cap a nosaltres i vigilava per si necessitàvem alguna cosa (aigua, entrepans, ànims).


Dijous dia 18 de febrer

La Consellera ataca de nou i declara en una entrevista al diari que no entén perquè ens posem així, que qui no mola som nosaltres i que no nos ajunta. I torna a dir que estem polititzats i que un dels nostres representats mola menys encara perquè sembla que fa temps va ser regidor d’un partit polític que no és el de la Consellera.
Declaracions en exclusiva del representant de l’AAPV que no li mola a la Consellera:
- “Trini, deixa’m en pau, pesada!”

Divendres dia 19 de febrer

AVETID publica un comunicat on trenca les relacions amb la Conselleria, deixa el Consell Rector, se solidaritza amb AAPV i s’adhereix al Manifest pel Teatre Valencià.
L’AAPV li fa la ola a AVETID. La Consellera diu que està trista i que ningú l’entén.

Dissabte dia 20 de febrer

Apareixen un parell d’articles en premsa que parlen molt malament de la Conselleria, del Circuit i del partit polític que deia allò de mossegar la mà que ens dóna de menjar.

Diumenge dia 21 de febrer

Eixe dia no apareix res en premsa, la Consellera no ix de casa, i per sort per ella, s’acaba la setmana.

Qui dóna de menjar a qui

Esta és la carta que el nostre company Xavo Giménez va enviar al director del diari Levante EMV com a contestació a les (desafortunadíssimes) declaracions de "Isabel Boing 747", coordinadora del PPCV. Gràcies Xavo, GRÀCIES.

Qui dóna de menjar a qui
Xavo Giménez.

Hui m'he alçat i el segon que he fet ha sigut vore si Isabel Bonig havia escrit una carta als actors demanant disculpes per les seues declaracions. «Els actors valencians estan mossegant la mà que els dóna de menjar». Pot ser més retrògrada esta frase? Qui dóna de menjar a qui? És evident que som nosaltres, els valencians i valencianes, els que li donem de menjar. Els que paguem impostos perquè ells gestionen i no manen. Quan a Bonig se li canvie de lloc, trepe o caiga, nosaltres, els actors, continuarem sent actors, sempre. Eixos diners no són seus, senyora, són nostres. No siga funcionària de la caritat partidista. Cal vore l'art del drap brut, la genialitat de la política de guarderia que utilitza esta senyora. Atribuir el passat socialista del membre de la AAPV Juli Disla al seu interès polític després de la lectura d'un manifest que avala quasi la totalitat de la professió valenciana és lluir-se en allò simple. ¿És que Bonig posarà a treballar als seus mercenaris a la recerca del passat de tots els que votem per este manifest? Jo, per si busca el meu currículum, li diré que sóc un valencià antivalencià que odia al valencià que em diu antivalencià per ser valencià. Vergonya, cavallers, vergonya.

Diu també que la nostra desinformació és notòria. Que la nostra dotació és major que la de Castilla-La Manxa o que la d'Andalusia. Que tenim més espectadors. D'una banda ens comparen amb Londres (Rita va arribar a dir que el nou Mercat de Colom era al Covent Garden londinenc, ha, ha, ha...). Som un referent en el món, som el centre del món (també ho va dir Rita... i Carles V). Quan la comparació es torna en termes artístics, la comparació és amb Conca o Ciutat Real o Jaén.

I el remat el va posar quan va amollar això de «no els vaig vore ahir a la Gala dels Goya demanant-li al president del Govern més inversions per a la Comunitat». No ens veieres perquè som invisibles. És un do que dóna el treballar en aquesta terra. A la que tots els projectes de qualsevol percal creatiu moren en l'intent. No es maduren les coses, es perden a l'estil «senyor pirotècnic...». Allò fàcil és comprar al mestre etern, a Valeri Guerguiev, Sara Papas, La Fura dels Baus o Lorin Maazel. Allò difícil és crear al mestre. Allò fàcil és anar a allò fàcil.

No estem de braços creuats, com vostè va dir. Treballem gratis. Cobrant de la seua Generositat, perdó, Generalitat amb mesos de retard, entestat empreses, anul•lant gires i rebaixant sous fins el riure. No ens ratlle de desfatxatats, per favor. Confie en nosaltres, confie en la seua gent. No s'enfaden amb nosaltres, no ens manipulen, no ens callen, no ens manen, no ens odien, no ens posen en una llista, no ens no. No ens compren. Venda’ns.