dimecres, 17 de març del 2010

Carta Oberta d'un "teatrer"

Amics actors, actrius: nosaltres, vosaltres, que hem, que heu decidit exercir el nostre, el vostre, ofici en aquest País Valencià que tan poca sensibilitat mostra cap a les Arts Escèniques (sensibilitat traduïda en els nostres representants polítics), ens trobem en un moment d'indefensió tan gran que hem de posar nom i cognom a aquells polítics reticents al nostre treball. Repetisc "treball", consideració no acceptada per la majoria d'ells.
Són molts anys de retrocés d'un sector, el de les arts escèniques, que vivia fa, aproximadament, quinze anys el seu moment àlgid d’esplendor. La política erràtica i desconsiderada cap a nosaltres del Partit Popular (majoritàriament), ens ha conduït a un desmantellament progressiu de tot el que havíem aconseguit a base de molt d'esforç i sacrifici.
No vaig a enumerar els greuges que patim perquè estan en boca de tots, precisament aquestos dies. Però vaig a afegir un de nou: en un moment de crisi com el que vivim, els joves professionals del teatre busquen fórmules per fer arribar el seu treball al públic consumidor
de cultura i espectacles.
Una fórmula plantejada per Terrat Companyia de Teatre (una promoció que sorgeix de la ESAD el curs 06/07) ha estat la de vendre bons de participació a companys i amics a 10 euros i ser així coproductors del seu primer espectacle. Una altra fórmula ha estat la d'oferir als teatres l'actuació a taquilla assumint el risc d'atraure al públic i així amortitzar l'esforç, sense haver de dependre de contractacions o subvencions.


Així ho van fer al Teatre L'Agrícola d'Alboraia (un històric del Circuit Teatral Valencià) on la programadora del teatre, va intentar que l'obra que se li va proposar, DESPUÉS DE LA LLUVIA de Sergi Belbel, es poguera representar dos dies seguits cedint la taquilla de tots dos dies a la companyia. A canvi obtindria dues representacions que oferir al municipi gairebé sense cost. Assabentats els polítics, és a dir el Regidor de Cultura Joaquim Rúbio i el seu equip de gestió, ho anul·laren tres dies abans l'actuació, no acceptant que aquestos "possibles" diners de taquilla se'ls escaparen anant a mans d'uns joves actors i actrius que intentaven promocionar la seua primera obra.
És cert que encara no hi havia un contracte signat, però la seua tardança a contestar va fer que la bona voluntat de tots, posara l'organització de les representacions en marxa.
I no ha pogut ser. Ni "gratis" es pot fer teatre en els temps que corren.
La companyia A.C.T. Es va entrevistar amb els polítics responsables d'Alboraia per demanar una explicació, que va obtenir aquesta resposta: "No us deixem fer aquestes funcions perquè el teatre no ens és rendible i preferim tenir-lo tancat i invertir els nostres diners en una altra cosa. Des d’ara, i després que isca la corresponent ordenança, qui vulga utilitzar el teatre ens ho haurà de rellogar ... "
Aquesta és l'anècdota puntual d'un municipi però reflecteix el caràcter i el pensament dels interlocutors que tenim davant.
De quins diners parlen? "De la despesa de llum i aigua ..." Se'ls va oferir negociar els percentatges de taquilla, però "La decisió ja està presa ..." i no s’anaven a tirar enrere. Res no els importa que la companyia perda els diners invertit en cartells, publicitat, organització i assajos i que el teatre d'Alboraia, que ja pràcticamnet no programa teatre contractat i que el que ha programat tarda molts mesos en pagar-lo, romanga tancat. Perquè EL TEATRE NO ÉS RENDIBLE...
A totes aquestes persones que neguen d'actors, actrius i artistes, se'ls hauria d'impedir l'accés als cinemes, se'ls hauria de bloquejar el televisor perquè no poguessin gaudir de cap sèrie o programa interpretat per actors i actrius, no haurien de poder entrar a cap espectacle i que es vegen obligats a distraure's mirant els seus maletins plens de diners, l'únic llenguatge que coneixen ... Que lligen bitllets, que posen bitllets en els seus reproductors de CD o DVD, que facen ballar els seus bitllets, que aquestos els expliquen històries i que en el futur mengen també bitllets.
Admire els companys de l’AAPV que li han posat nom a l'últim despropòsit que estem vivint i admire que exigeixen la dimissió de Trini Miró, Consellera de Cultura, i sume al llistat d'incompetents a aquestes persones "properes", els polítics municipals, que tampoc saben de Teatre, d'Art, de Cultura i sobretot dels "treballadors" que les realitzen.
Diguem no, ja està bé, posem noms i cognoms, personem-nos a totes les causes, grans o xicotetes, que estan tractant d'anul·lar el nostre ofici. Defensem la dignitat del nostre, el vostre, treball, denunciant tan valentament com vosaltres esteu, estem, fent ara.
Una forta i solidaria abraçada per a tots.
RAMÓN MORENO, director d'escena de Después de la lluvia.
Noves notícies al respecte clickant ACÍ.

1 comentari:

Boladevidre ha dit...

Lamentable ço que expliques, i en general la desasistència que sofriu al País Valencià, no només en teatre, si no en la cultura en general.
I mentre, des del Principat mirant cap un altre cantó.
Jo us recorde i us done el meu suport des de Vilanova i la Geltrú.