dimarts, 20 de setembre del 2011

S'acaba el MIM 2011

La vintisegona Mostra Internacional de Mim de Sueca ha conclòs este cap de setmana de nou amb èxit. El festival reflexionava enguany sobre “el teatre gestual de repertori” i durant cinc jornades, l’art gestual i corporal amb totes les seues variants expressives —mim, teatre físic, dansa, pantomima, malabars, clown— han omplit les sales de teatre i els carrers de la capital de la Ribera Baixa. Uns 20.000 espectadors, segons fonts de l’organització, han presenciat diversos muntatges presentats per quinze companyies i en alguns espectacles es penjaren cartells de “localitats exhaurides”. La mostra ha mantingut el pressupost de 140.000 euros "gràcies a què les companyies s’adapten sense massa reticències", va afirmar Abel Guarinos, director del festival, que afegia "la combinació del teatre de sala i el que es representa en el carrer ha de ser la raó de l’èxit de l’acceptació popular".

Pel MIM d’este 2011 han passaat, entre altres, companyies com Teatro del Velador (Sevilla) amb el muntatge Dröppo, que retrata un dia en la vida d’un grup d’emigrants amuntegats en una casa; Cascai Teatre (Girona) amb l’espectacle en solitari d’històries breus i humorístiques Zirocco; Hibiscus Teatre (València) que ve des de l’Argentina amb el Clowncert; Francachela Teatro & Teatro Íntimo (València/Villena) amb el recorregut sensorial per les debilitats humanes que suposa Peccata minuta (Déjanos caer en la tentación); Jiribilla (Granada) que amb Las polis intenten mantindre l’ordre; Maduixa Teatre (Sueca) que combina dansa, teatre i poesía visual inspirada en poemes de Joan Brossa en Consonant; Yllana (Madrid) que renova en ¡Muu2! la sátira sobre la taoromaquia del que fou el seu primer espectacle; Gilles Remy (França) que porta el clàssic còmic i burlesc per a tots els públics en ¡Y hop là!; Cia. Patricia Pardo (València) que combina circ i clown en el reconegut espectacle Comissura; la reflexió sobre la mort dels mítics Comediants (Barcelona) en Persèfone, variacions mortals; o Xarxa Teatre (Vila-real) que reprén el dolçainer de Tales, estrenat el 1987.

A la programació s’ha sumat la classe magistral del coreògraf premi nacional de dansa Ramón Oller, el curs-taller “cap, tronc i extremitats” de Daniel Abreu, o la presentació de l’Associació de Professionals del Circ de la Comunitat Valenciana. El moviment 15M, Sueca ix al carrer, també va tindre el seu espai fora de la programació oficial, o Pau Blanco en un Espectacle per definir.

Una àmplia oferta per a menuts i grans que podrem gaudir de nou l’any que ve.

divendres, 9 de setembre del 2011

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL
A CÀRREC DE CARLES ALFARO

El passat mes de juliol vam organitzar el curs "EL DIRECTOR COM A INTERLOCUTOR ENTRE L'ACTOR i L'AUTOR" impartit per Carles Alfaro a la Sala Matilde Salvador, que va comptar amb el patrocini d'AISGE i la col·laboració del Vicerectorat de Cultura de la Universistat de València. 

dilluns, 18 de juliol del 2011

Canvis


El canvi produït a la Conselleria de Cultura ens fa augurar canvis també en la manera de relacionar-nos amb l’Administració. Després d’una legislatura marcada per unes polítiques totalment al marge del nostre sector, d’unes decisions preses d’esquena als professionals i d’una època d’enfrontaments absurds, sembla que encetem un nou recorregut amb l’esperança de ser escoltats, compresos i sentir-nos emparats en estos temps incerts.


La consellera Lola Johnson coneix molt bé el món de la cultura i coneix, de prop, els actors i les actrius valencians. Ens coneix pel nostre treball sobre els escenaris, en la pantalla o als estudis de doblatge. Hauríem d’aprofitar açò per fer arribar els nostres punts de vista, les nostres idees i la nostra aportació a la política cultural valenciana.
El canvi només pot tindre una direcció: la del consens i els acords.

dilluns, 23 de maig del 2011

Conveni AAPV i CCOOPV

 

L'AAPV i CCOOPV reclamen una veritable política cultural autonòmica que permeta al sector afrontar el 80% d’atur actual

Entre els objectius principals que es marquen en el Conveni de col·laboració signat avui, destaca l’oferiment al sindicat d’actors i actrius del País Valencià de tots els instruments de què disposa Comissions Obreres per al desblocatge del conveni col·lectiu autonòmic de teatre, que porta 10 anys pendent de regular les condicions laborals del col·lectiu.


El secretari general de CCOO PV, Paco Molina Balaguer; el president de l’AAPV, Ferran Gadea Latorre i el seu secretari general, Juli Disla, s’han felicitat públicament per la signatura d’aquest document, el qual compromet ambdues organitzacions a procurar una defensa millor i més eficaç dels interessos dels treballadors de la cultura al nostre país.

Molina ha afirmat que el sindicat d’AAPV representa i expressa el desafiament al poder establert, i són un bon exemple d’allò que hauria de ser una societat vertaderament crítica. "Aquest no és un acte protocol·lari d’aproximació, sinó el reconeixement d’una funció social de lluita, i d’enfrontament a la desregulació des del compromís identitari" ha manifestat.

Tot i que el conveni subscrit entre els dos sindicats parteix del respecte, l’autonomia i la independència organitzativa i financera mútues, CCOO-PV i AAPV manifesten la necessitat d’acostar el seus vincles, tot mantenint la independència plena. Per aquest motiu, es donaran suport mútuament i defensaran els punts de vista i les reivindicacions comuns en els fòrums i les meses de negociació dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, amb l’objectiu d’aconseguir la signatura d'un conveni col·lectiu autonòmic de teatre

El secretari general de Comissions Obreres ha manifestat el compromís estratègic obert avui, centrat en la lluita conjunta i la denúncia de la precarietat, desregulació i desocupació a què s’enfronten els treballadors i les treballadores de la cultura al nostre país, on "no hi ha programació pública, el tancament de les sales comença a fer-se reiteratiu i les condicions en les quals continuen obertes no són les que desitjaríem".

Molina ha agraït la tasca de denúncia i devoció a la identitat i a la llengua valenciana feta des de l’AAPV, així com la bona notícia que comporta aquest nou impuls per als més de 2.500 professionals valencians relacionats amb la xarxa de teatres.

En l’Acord, s’ha establert la creació d’una Comissió Paritària, composta per tres representants de cada organització, encarregada d’interpretar i de concretar els termes de l’Acord, la qual impulsarà el seu compliment i podrà resoldre els dubtes que es generen de la seua aplicació.

Els dos sindicats compartiran la informació de què disposen sobre aquests sectors de conformitat amb la bona fe que ha motivat l’Acord i en benefici dels seus afiliats i de la resta dels treballadors. En coherència amb aquests objectius i per tal de multiplicar els recursos propis, totes dues organitzacions col·laboraran en l’elaboració de plans formatius per als treballadors i els aturats d’aquest sectors, així com d’estudis sociolaborals dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, i en la prevenció de riscos laborals.

En la seua intervenció, el secretari general del sindicat d’Actors i Actrius del País Valencià, Juli Disla ha manifestat la satisfacció d’aquest acord per a una organització menuda d’artistes, que sovint necessita ajuda "nosaltres no som sindicalistes, som actors forçats a defendre els nostres drets".

Disla ha resumit la motivació del conveni és una qüestió de canalitzar millor l’ajuda, "que CCOO puga fer-nos costat en els tres fronts de negociació col·lectiva que tenim pendents en l’audiovisual, el doblatge i el teatre, que ara mateix es troba en un punt important i delicat en el què necessitem aqueix suport".

Segons Disla "faria falta una política cultural, i no l’actual absència, que és un tipus de política", ha matisat, "però mentre no considerem que la indústria cultural i les persones que hi treballem som una part d’aquesta societat amb la sua importància en l’economia és difícil que arriben les mesures de promoció i reconeixement que portem anys demanant".

CCOO-PV i AAPV han manifestat que entenen la cultura i la llengua valenciana com a bé públic al servei del poble, i per això col·laboraran en la defensa dels interessos generals dels seus professionals.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Amb el cor en un puny


El passat 28 de març, i de nou al Teatre Talia, va tindre lloc l’acte de lliurament dels Premis AAPV. En un acte ple d’emoció, humor, agraïments i crítica, Joan Gadea va rebre el Premi Narcís, Vicky Peña el Premi Taules, i l’obra “Zero responsables” el Premi Especial.

Any rere any, la festa del dia mundial del teatre tracta de ser un acte lúdic, festiu, però alhora, és un crit d’atenció, una forma de fer arribar als mitjans de comunicació, una realitat que és del tot insostenible des de fa massa temps. I és que els reconeiximents són importants, però el fet de reunir-nos per revindicar els nostres drets, ho és molt més. I per això, en primer lloc, volem agrair la col·laboració de tots aquells que ens heu donat el vostre suport. Però sobre tot, volem destacar també, l’esforç dels professionals que convertiren aquest lliurament de premis en un espectacle magnífic. Com sempre, la gala va comptar amb la presència de personalitats de la societat civil valenciana, així com representants del món de la cultura.

L’escenografia de la gala plantejava un paral·lelisme amb la situació cultural valenciana, presentant-nos un teatre, brut, trencat, oblidat, pràcticament en ruïnes. De fet, els actors i les actrius que hi van participar anaven caracteritzats com vagabunds. Vestits amb peces de roba desmanegades i plenes de parracs, pul·lulaven per tots els racons de la sala reflectint així la crisi salvatge que està sofrint la professió. No obstant, tan la inocència, la il·lusió i la frescura que desprenien Marina Alegre i Hèctor Juezas, els joves que conduïren la gala, com el discurs del president i el secretari general, serviren als assitents de contrapunt per no perdre l’esperança i les ganes de treballar en allò que tant estimem.

Els primers a ser premiats van ser els actors de doblatge. Concretament els professionals més votats aquest any foren Empar Brisa per la seua interpretació a la pel·lícula “Vertigen” i Juli Cantó pel doblatge de “Crim perfecte”.

Vam poder gaudir de la tragicòmica història d’una gavina molt particular, que mitjançant una versió de la cançó “Memory”, ens contava com l’absència de pressupost i la insuficiència de personal als teatres pot resultar fatal. Tot seguit, poguérem recordar a aquells que ens han deixat, a través d’una coreografia que representava el vol de les papallones. El següent premi a ser lliurat, va ser el Crisàlide, a l’actor/actriu revelació, que aquest any va recaure sobre Núria Herrero.

La inesperada i curiosa aparició sobre l’escenari d’un personatge gens honorable “fent-se la sueca” va arrancar les rialles i els aplaudiments del públic i va servir d’introducció per a un dels reconeiximents de la nit, el Premi Especial a “Zero responsables”. Recollit per part de l’equip de l’obra, el guardó va ser agraït per una representant de l’associació de víctimes de l’accident del metro avm3j. Després d’una divertida versió de “One”, es lliuraren els premis d’audiovisual. Els guanyadors en aquesta categoria foren per Berna Llobell, per “L’Alqueria Blanca” i Mireia Pérez, per “Bon dia, bonica”.

El següent moment estel·ar de la gala va tindre lloc quan Juan Gea va fer la seua entrada a l’escenari per lliurar el Premi Taules a Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i la seua tasca a favor dels drets de tots els actors i actrius. Agraïm especialment l’assistència de Vicky, ja que té molt de treball i va haver de traslladar-se expresament per l’acte. Tendres i motivadores, les paraules de Vicky van provocar un dels aplaudiments més sentits de la nit.

Un dels millors moments, va ser el número que va precedir el lliurament dels premis de teatre. En ell un grup d’actrius va demostrar les seues ganes de fer càstings, omplint l’escenari de sensualitat amb una versió molt especial del “Big Spender”. De fet, el premi va ser presentat per Inma Sancho i Carles Alberola  qui a punt va estar de convertir-se en víctima de l’ansia que aquestes actrius van expressar en forma d’allau humana. Les interpretacions de teatre que els afiliats han decidit destacar enguany, són les de Rosanna Espinós, per “Roma 1956”, i Enric Juezas, per “Poseu-me les ulleres”.

Finalment els joves que estigueren interpretant fragments de “Romeu i Julieta” al llarg de l’espectacle, havien de separar-se. De fet, l’emoció era tal, que fins i tot podia escoltar-se. El so del bateig d’un cor in crescendo i una veu en off, anunciaven el lliurament del Premi Narcís, que enguany ha rebut Joan Gadea. Vam dedicar-li a l’actor alcoià una emotiva cançó, mentre al fons es projectaven algunes de les imatges més tendres de la seua carrera. El guanyador del Narcís va sortir a recollir el premi, expressant el seu agraïment a tots els companys, la importància del treball en equip i la seua intenció de seguir treballant el temps que faça falta per poder rebre de nou un reconeixement com aquest. Però sobre tot, per poder seguir creixent com a actor i persona.

Esperem que us haja agradat la gala als assistents i a la resta us convidem ja a la del proper any, de veres que paga la pena.

PREMI NARCÍS
Joan Gadea, en reconeixement pel seu treball com actor i la seua tasca en favor del fet teatral.

PREMI TAULES
Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius.

PREMI ESPECIAL
Zero Responsables, en reconeixement per la seua aportació teatral.

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE DOBLATGE
Empar Brisa, per "Vertigen"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE DOBLATGE
Juli Cantó, per "Crim perfecte"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA D'AUDIOVISUAL
Mireia Pérez, per "Bon dia bonica"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA D'AUDIOVISUAL
Berna Llobell, per "L'alqueria blanca"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE TEATRE
Rosanna Espinós, per "Roma 1956"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE TEATRE
Enric Juezas, per "Poseu-me les ulleres"

PREMI CRISÀLIDE A L'ACTOR/ACTRIU REVELACIÓ
Nuria Herrero, per "Todas muertas", "los intereses creados" i "Bon dia, bonica"