dijous, 22 de juliol del 2010

Entrevista a Inmaculada Gil

Oblideu-vos dels mohitos i les cahipirinhes... per a refrescar-se este estiu no hi ha res millor que les àcides i purnejants declaracions de la directora general de Teatres...

Inmaculada Gil Lázaro (València, 1962), directora de Teatres de la Generalitat, defén la seua gestió en un any en què han crescut les crítiques del sector pels retalls en les ajudes a les sales i el canvi del model del Circuit Teatral. Assegura també que la tisorada del Consell ha sigut mínima en la seua àrea. El divendres, sense saber que eixe dia l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, del PP, criticava el canvi de nom de Sagunt a Escena, Gil Lázaro argumentava que l’únic promotor del festival és la Generalitat.
Pregunta: Té un mal any?
Resposta. Ha sigut un any roín, però de canvis per la situació general de crisi.
P. En xifres.
R. Sé que va haver-hi un primer reajustament de més del 20% i un últim ajust d’un 10%.
P. El del Circuit és un tema encara candent. Se li ha acusat de carregar-se un sistema que funcionava des de fa dos dècades.
R. No ha desaparegut el Circuit, té més ciutats, té més companyies, té més pressupost... No pensàvem que causaria tot eixe sisme submarí. Al final han entrat més municipis, més companyies, s’ha aconseguit més diners.
P. La seua debilitat és la dansa.
R. La llei del Teatre i Dansa, que parla de l’equilibri entre ambdós disciplines, estem molt lluny de que es complisca. El desequilibri és encara molt gran.
P. En què s’ha avançat?
R. Fa 12 anys, quan va arrancar el Centre Coreogràfic, la dansa era un desert i hui esta comunitat és una de les punteres.
P. El Centre Dramàtic seguix el mateix camí.
R. Es va posar en marxa fa cinc anys. No pot tindre els mateixos resultats. A pesar d’això s’han fet un muntó de produccions, s’ha creat ací un solatge de professionals valencians.
P. No obstant això, els que despunten han d’anar-se’n.
R. Però sempre per elecció pròpia. Jo em vaig dedicar a la dansa perquè el que més m’atreia era pensar que estaria fora. N’hi ha que se n’han anat no perquè no tingueren oportunitats, perquè fins tenien sales subvencionades amb molts diners.
P. Si parlem de Carles Alfaro, després de triomfar per ací podria estrenar ací també.
R. Doncs sí. Anirem cridant a tothom. No hi ha cap problema amb ningú.
P. On sí que hi ha un problema és a Sagunt a Escena. S’ha empleat anys a apostar per un escenari, el de La Nau...
R. Però com no apostarem per eixa catedral escènica, que és La Nau?
P. Perquè enguany està tancada.
R. Enguany li hem tirat el tancament, però ahir passava pel centre i vaig veure que Armani havia tancat la seua botiga, la qual cosa em va donar molta ràbia. Com tantes altres coses que ara s’ha de prescindir d’elles, però prescindir no és oblidar-les.
P. Una altra crítica és que es perd la marca Sagunt a Escena.
R. És Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.
P. Però Sagunt a Escena està en xicotiu en un racó.
R. És cosa dels dissenyadors.
P. Almagro, Mèrida... costa entendre que el de Sagunt s’anomene Festival d'Estiu.
R. El festival ho organitza, ho patrocina, ho promociona, tot, Teatres. I on succeïx és a Sagunt. Per això s’anomena Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.
P. Sona a càstic: com no posa un euro, Sagunt davall.
R. Nosaltres no tenim tan mala idea. Hi ha localitats que no se situen bé en la geografia escènica. Quan van afegides a una Generalitat Valenciana la gent entén més. El que sí que és veritat és que l’únic promotor del festival és la Generalitat. L’únic que posa diners és la Generalitat.
P. Acaba de dimitir el regidor de Cultura.
R. Em vaig assabentar pel periòdic. En la política cultural d’un municipi, Teatres ni entra ni ix.
P. I de l’intent de Presidència de parar en la Universitat l’obra Zero Responsables, sobre la mort de 43 persones en el metro?.
R. Tampoc tinc res a veure amb la Universitat.
P. Però què opina?
R. Jo no cride a ningú. També em vaig assabentar pel periòdic, per molt que se’m vullga posar de fideu en el caldo.
P. Hi ha censura?
R. Teatres és lliure.
P. Cada autor pot posar en escena el que vullga?
R. Per descomptat. Si ve de la iniciativa privada, per descomptat. I si vénen de la iniciativa pública, també. Durant 10 anys he tingut una empresa privada i sé el que és obrir la persiana la primera i baixar-la l’última i veure a finals de mes si es pot pagar la nòmina. Hi ha una gran sensibilitat cap al sector privat.
P. Les sales es queixen de retalls brutals que impedeixen tindre una programació estable.
R. Ara la tindran igual, només que tots concursant en una orde pública.
P. Tancaran sales.
R. El que havien d’haver fet és tindre previsió. Les subvencions no són eternes, les subvencions són ajudes, no són finançaments. I vitalícies no són. El que té un negoci privat ha de comptar amb els seus recursos, el que l’administració dóna és una ajuda.
P. Per a acabar. En els últims dies s’ha parlat de represàlies contra certs actors.
R. No tinc res a veure amb això. Mai, que jo sàpia, hi ha hagut llistes negres. Per a començar perquè jo no trie als actors, és cada director el que tria al seu elenc. Si haguera sigut així no hi hauria teatre en esta ciutat [rialles]. A més, molts dels actors d’eixa obra estan en les nostres produccions. Estan programats.

EL PAÍS. Federico Simón. València 11/07/10.

dijous, 8 de juliol del 2010

Alguna cosa es deu estar podrint…

Els pròxims mesos gaudirem d’una nova producció teatral (sorpresa!). Ni més ni menys que Hamlet. Desitgem que l’equip artístic puga aprofitar este gran text de Shakespeare per aportar-nos una nova visió del clàssic. Encara que l’esforç i el talent siga per pocs dies… llàstima no tindre un poc més de previsió.
Us deixem un parell de vídeos de la versió que va fer recentement Thomas Ostermeier per a la Schaubühne de Berlín.
Impressionant!



Si vols vore'n més punxa ACÍ.

divendres, 11 de juny del 2010

Adéu Rosa

Nascuda un 28 d’agost de fa 49 anys, Rosa Ribes Montrull ens va deixar el passat 28 de maig després de lluitar durant molts mesos contra una llarga malaltia.
En els anys huitanta, la dansa contemporània va revolucionar el panorama espanyol de les arts escèniques, gràcies a una jove generació de creadors que van formar companyies. Entre estes formacions està, i continua estant, Ananda Dansa i en ella, formant part essencial del seu projecte cultural, d’eixe, llavors nou, llenguatge escènic en què el moviment substituïa a la paraula, ha estat des dels seus inicis Rosa Ribes.
Destaca també la seua qualitat com a docent: extraordinària professora de ballet clàssic i de contemporani ha format a una bona part de la professió valenciana. En els últims anys ha estat impartint classes en l’Escola Municipal de Dansa de l’Ajuntament de Paterna, en l’Escola de l’Actor i en l’Escola d’Interpretació del Centre Teatral Escalante; en estos dos últims amb l’especialitat de dansa-teatre aplicada a l’actor.
Com a coreògrafa ha treballat en més de 20 muntatges teatrals [...] Rosa Ribes ha pujat als escenaris de més de 15 països, realitzant innumerables gires. D’un caràcter disciplinat i perfeccionista, ha sigut una treballadora incansable, que unia a una gran dedicació professional una manera de ser oberta i positiva, que li ha fet ser molt volguda per tots els seus companys de professió.
Els que hem viscut de prop tot el procés de la seua malaltia hem rebut d’ella una extraordinària lliçó de dignitat, que ens acompanyarà sempre. Ens deixa dos llegats importants: el seu coratge i la seua filla Berta, de la que tots ens sentim orgullosos.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la última coreografía" escrit per Rosángeles Valls i publicat en El País.
..............................................................................................................................................................

En nom de tots els que assistim a eixa meravellosa revolució i renovació de la dansa contemporània valenciana en els anys 80, de la que tu i tants ballarins i coreògrafs vau ser protagonistes, gràcies Rosa.
En nom de tots els que hem disfrutat del teu treball com a ballarina en Ananda Dansa en espectacles que hui són un referent com Destiada, Crònica Civil, V-36/9, Homenatge a K, al costat d’Alicia Gómez, Irene Mira, Amparo Fernández, Ana Extremiana i tants i tants excel·lents ballarins i actors, guiats de la sàvia mà de Rosángeles i Édison Valls, gràcies Rosa.
En nom de companyies de teatre com Dagoll Dagom, Albena Teatre L’HortaTeatre, Centre de Producció Escalante, entre moltes altres, que han vist millorats els seus espectacles amb la teua sola presència, amb el teu talent sempre pròxim i mai estrident, gràcies Rosa.
En nom de tots els alumnes que han aprés del teu amor i total entrega a una professió tan exigent com la dansa, gràcies Rosa.
En nom de tots els teus companys, que vam tindre la sort de compartir amb tu sales d’assajos, escenaris i gires, disfrutant del teu caràcter rigorós i perfeccionista, de la teua energia sempre contagiosa, de la teua confiança extrema que treia el millor de cada un de nosaltres, gràcies Rosa.
En nom de tots els que porten tatuada en la seua memòria el teu somriure meravellós, el teu mim pels detalls personals i professionals, les teues enormes ganes de viure, el teu «no hi ha problemes, hi ha solucions» gràcies Rosa [...]
Dir que et vull i que estic en deute amb tu, sé que és això és compartit per molts companys de professió però és la veritat. Sempre estaràs amb nosaltres cada vegada que ens pugem a un escenari.
En nom de tots els que ens enamorem de tu al veure’t ballar i vam creure que la vida a l’escenari al teu costat seria meravellosa, gràcies Rosa, moltes gràcies.



Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la passió per la dansa" escrit per Carles Alberola i publicat en Levante-EMV.

No et perdes...

La gira de COMISSURA, el darrer espectacle de Patricia Pardo.
Benvinguts al Circ de la Comissura, de la bisagra o la frontera, salconduit o malentés, túnel o subtilesa, milímetre que separa el somriure del no res; el bes sexual del no res; la tendresa del fàstic; el desamor de la bellesa; l’enamorat del carnívor; la traïció del dret a la pròpia intimitat; la misantropia de la identificació; l’altre d’un mateix.
Més info punxant ACÍ.

Millor tard que mai


I no volíem oblidar-nos del curs d'interpretació impartit per l’actor cubà Jabao que ja fa mesos puguereu realitzar. Tant el professor com els assistents van acabar molt contents amb les escenes que es varen treballar ni per això mereixiem recordar-ho. Una vegada més volem donar les gràcies a la Fundació Aisge per organitzar i patrocinar este tipus de cursos tan necessaris per a la nostra professió.