diumenge, 15 de novembre del 2015

L'AAPV insta l'Ajuntament de València a què els seus teatres es basen en producció pròpia

L'AAPV insta l'Ajuntament de València a què el Teatre El Musical, i tots els teatres que depenen de la institució, basen el seu model en la producció pròpia.

Ens congratulem que el barri del Cabanyal vaja recuperant la vida després d'anys de patir la barbàrie i que ho faça també mitjançant el teatre sempre arrelat a la història del barri a través dels segles.
Ximo Solano, president de l'AAPV creu que: "estem davant l'última oportunitat de donar suport a un sector que dona feina a 2.000 persones. L'ajuntament de la capital té una gran responsabilitat per tal que eixa indústria aporte valor afegit a la ciutat. ¿Es deixaria perdre la possibilitat de sumar tants llocs de treball en qualsevol altre lloc d'Europa?"

Des del punt de vista professional ens agradaria fer unes consideracions:
Una vegada més es destinen diners públics a repetir un model que poc o res aporta ni a la societat valenciana ni al sector professional. Basar la política teatral en la pura exhibició d'espectacles en cap de setmana, sense produir res des del propi teatre i acompanyar-ho per exhibicions d'espectacles (estos si produïts en altres llocs) com ens mostra fins ara la programació, nodreix de capital les polítiques culturals d'altres comunitats. Malauradament, este model s'empra en un altre teatre municipal, La Rambleta, on no es fa producció pròpia i 3M€ anuals, que es computen al teatre, en realitat aprofiten per subvencionar, sobretot, el teatre comercial de Madrid. Així com a LN3 on ni es fa producció pròpia ni els períodes d'exhibició estan a l'alçada de la importància de la ciutat.

Açò no vol dir que no considerem interessant la programació de teatre i dansa d'altres llocs de l'Estat i del món, ben al contrari, només des de la complementarietat la societat tindrà un veritable gaudi del fet teatral. Però, fins ara, la part pròpia, la producció del TEM,brilla per la seua absència.

Exhibició d'espectacles:
Les exhibicions llargues fidelitzen el públic que pot preveure amb temps la seua assistència a un espectacle en concret. No "inflacciona" la ciutat d'espectacles. Incrementa la qualitat de l'exhibició fent que l'artista cresca amb l'espai on representa. És més democràtic ja que ofereix la possibilitat d'escollir el dia d'assistència. Un teatre obert cinc o sis dies a la setmana produeix sinergies i economies d'escala molt més riques que el canvi constant a les programacions.

Preus populars:
Som els primers interessats en què la major part de la població tinga accés al teatre i per això estem a favor d'implementar i ajudar amb descomptes sectors desafavorits, més encara quan parlem d'un barri com el Cabanyal que ha patit tant, i donem suport a la importància que se li atorga a aquest fet per part de l'ajuntament, però les polítiques de preus populars en general no són justes perquè qui pot pagar el preu real no ho està fent, es menysvalora el treball de l'intèrpret o companyia i es carrega sobre l'erari públic la diferència entre el cost real i el preu, a més d'entrar en competència deslleial amb altres teatres de la ciutat. Per això demanem una revisió d'aquest concepte.

Direccions artístiques:
Pensem que és del tot vital la direcció artística en un teatre. Sobre ella es fonamenta la línia artística, es treballa amb el públic de manera directa, i es complementa la pròpia creació amb exhibicions d'altres espectacles. Els organismes "coordinadors" són moltes vegades ens de control de la llibertat artística. Els valencians hem patit durant anys eixos mecanismes que no han fet sinó agreujar la situació de la professió.

Esperem que la política erràtica mostrada els darrers mesos per part de l'Ajuntament de València, pel que fa a les arts escèniques, es puga reconduir. Des de l'AAPV estem disposats a col·laborar per fer de la nostra capital allò que un dia va ser, la capital teatral de l'Estat espanyol.

Pressupostos 2016:
Des de l'AAPV estem preparant esmenes als pressupostos de la Generalitat Valenciana per millorar els recursos i perquè la distribució dels mateixos siga el més productiva possible i conforme una veritable política teatral pública.