dilluns, 12 de desembre de 2011

Curs de Cant impartit per Mª José Peris


Curs de Cant impartit per Mª José Peris, del 12 al 23 de desembre a la SC Micalet, organitzat per FOREM arran del conveni de col·laboració entre CC.OO. i AAPV.

dijous, 24 de novembre de 2011

EL VIAJE A NINGUNA PARTE

ANÁLISIS: LA ALARMANTE SITUACIÓN DE LA ESCENA

Teatro español: el viaje a ninguna parte

MARCOS ORDÓÑEZ 24/11/2011 EL PAIS




Querido amigo: Mal que bien, seguimos con la gira, cada vez más anémica. La verdad es que nos están dando por todos lados. El bolo en el sur se ha ido a hacer puñetas. Por lo menos el tío del Ayuntamiento tuvo el detalle de decirnos (o se le escapó, no sé) que allí no iba a cobrar ni el Tato.

En los últimos años se han producido 1.200 estrenos en 1.500 salas
Los Ayuntamientos no pagan porque usan la taquilla para 'tapar' agujeros
Los centros nacionales montan para lucimiento de sus responsables
Comedia y actores de la televisión. Eso es lo que piden los programadores
-Es que no tenemos dinero. ¿Qué se os ocurre?
-Pues lo que se nos ocurre es no ir.
"No, tíos, no podéis hacernos eso, que nos dejáis sin programación... Mira, os haremos un contrato, pero para cobrar dentro de un año y medio". "Vale, muy bien, aceptamos el contrato pero si nos llevamos una parte de la taquilla para cubrir gastos". Y va y nos dice: "Huy, hijo mío, qué más quisiera yo, con la de agujeros que tengo que tapar". O sea, que no fuimos. Parece que los cómicos, que hemos sido pobres de solemnidad toda la vida, ahora tenemos que levantar el país.
Sabrás que en las últimas temporadas se han producido en España unos 1.200 estrenos al año en más de 1.500 espacios. La mayoría son teatros públicos de provincia, lo que quiere decir que buena parte de la actividad de las compañías se produce en gira, no en las temporadas de las grandes ciudades. Desde que comenzó la famosa crisis, un elevado tanto por ciento de los teatros municipales no pagan lo que compran. Algunos, los más sensatos, no compran porque no tienen dinero. Y otros, como en el pueblo del sur, utilizan el dinero de la taquilla para pagar los contratos de la luz o los sueldos de los empleados del Ayuntamiento. Taquilla que, por cierto, tampoco es ninguna bicoca, porque las entradas se venden "a precios políticos", o sea, muy por debajo de su precio real.
Durante una época, cuando de las arcas públicas manaba leche y miel, la baratura de las entradas no nos afectaba porque la mayoría cobrábamos unos cachés más que potables y unos pocos los cobraban potabilísimos, pero ahora ni cobramos cachés; ni la taquilla, cuando la cobramos, nos permite salir de apuros. Y ya veremos qué pasa con el público, porque se han acostumbrado a esos precios y no pueden subírselos de repente. Bueno, poder pueden, pero la gente se va a quedar en casa.
Así las cosas, muchas compañías no tienen funciones y han de echar el cierre, o no les pagan y han de echar el cierre también.
Tú calcula que un empresario de compañía o un promotor privado ha de costear todos los gastos del bolo (que van desde los viajes y el transporte de la escenografía hasta, a menudo, los programas de mano) así como los sueldos, Seguridad Social y dietas de actores y técnicos. Y lo más chocante de todo, el IVA, a menudo sin haber cobrado la actuación. No puede haber mayor paradoja: por un lado, la Administración no te paga y por otro te exige el IVA de un dinero que no has recibido. Hay empresarios que han ido a los Ayuntamientos con un notario para que levantara acta del impago, pero son los menos, porque eso supone perder más tiempo y más dinero.
Hace poco, una concejala de Cultura de un Ayuntamiento de Levante encontró la piedra filosofal para recortar presupuestos: "A partir de ahora", dijo, "la programación la haremos con las compañías de aficionados de cada localidad". Pensamos que era una salida de pie de banco, pero encontró eco. A los cuatro días, otro consejero de Cultura dijo que a partir de ahora los bolos se pagarían a 1.500 euros, que o lo tomaban o lo dejaban. Yo no tengo nada en contra del teatro amateur, pero la jugada está muy clara: miseria absoluta. No les importa que el teatro sea bueno o malo, amateur o profesional. Lo único que les importa es pagar a precios de derribo. ¿Qué puedes montar con esa cantidad? Claro, tendrán que ir ilegales todos, sin Seguridad Social, sin nada, con cuatro focos porque no puedes ni pagar al técnico de luces. Eso es volver a los días de El viaje a ninguna parte.
Dicen que la industria privada va a "entrar", todavía no se sabe muy bien cómo, en muchos de esos teatros municipales. Puede que sea una buena idea, aunque pienso que si no nos han llamado nunca no veo por qué van a hacerlo ahora, ni sé si me va a convenir. A unos compañeros les contrataron la primavera pasada para actuar tres semanas en un teatro de empresa privada. Les dijeron que tenían que estar muy contentos porque aquello no pasaba todos los días. Y lo estaban, porque cada noche veían la sala bastante llena. La felicidad se acabó cuando comenzaron a llegar las liquidaciones: el promedio indicaba que entre ofertas, descuentos, promociones y jubilados (que no es que sea el mejor público) estaban vendiendo las entradas a nueve euros. O sea, que llenar llenaron, pero acabaron perdiendo dinero.
Lo peor es que se te queda cara de tonto cuando te dicen que el teatro español vive uno de los momentos más brillantes de su historia. Es cierto que sigue habiendo mucha creatividad y mucho empeño, pero con esa excusa están recortando a tajo. Yo digo que más que crisis hay caudales muy mal repartidos, porque con los presupuestos públicos se siguen haciendo espectáculos carísimos. Los teatros nacionales no han cambiado su estructura paquidérmica, con montajes grandes (que no es lo mismo que grandes montajes), casi siempre para lucimiento de sus responsables, escenografías inamovibles y, por tanto, escasa o nula posibilidad de gira: se ven uno o dos meses allá donde se hicieron y se acaba la historia.
Y luego se te pone todavía más cara de tonto cuando te dicen: "No te quejes, que con eso de las subvenciones vivís de la sopa boba". Es como lo de los maestros, que no llegan a fin de mes pero tienen tres meses de vacaciones.
Hablando de subvenciones: ahora, en noviembre, están a punto de hacerse públicas las que pedimos, porque son anuales. Lo cual quiere decir que para poder cobrar has de estrenar antes del 31 de diciembre: por tanto, tienes un mes y pico para montar y presentar un espectáculo. Y antes no has podido prepararlo, obviamente, porque no tenías la pasta, y ya no te arriesgas a pedir otro crédito. Y tampoco puedes decirles a tus actores: "No cojáis esa serie o esas sesiones de doblaje, que un verdadero actor ha estar haciendo teatro aunque se muera de hambre: ya cobraréis una décima parte cuando llegue la limosna del ministerio o de la comunidad". Porque eso es lo que es, llámale limosna o llámale pedrea. Y fíjate que, pese a todo, a muchas compañías les sale más a cuenta pedir una subvención y hacer un nuevo espectáculo que seguir con el del año pasado, porque no tienen dónde colocarlo: por eso también se hacen tantas funciones innecesarias y tienen una vida tan corta. Yo siempre he recelado de la cultura subvencionada, pero todavía desconfío más de la famosa ley del mercado. El mercado es una apisonadora que lo iguala todo. Lo primero que un programador te va a pedir son nombres: actores "populares", mayormente de televisión. Es muy, pero que muy difícil, estrenar una obra con actores desconocidos. Y tanto si eres director como autor te van a pedir comedia, comedia por encima de todo, que la gente lo que quiere es divertirse y olvidarse de la que está cayendo, y si es con tres personajes mejor que con cuatro, y si es un monólogo con ese chico o esa chica que presenta un concurso, pues mejor que mejor. Y luego, a esperar, porque no hay bastantes salas. Un proyecto puede tardar dos años en estrenarse, y pilla tú a los actores pasado ese tiempo. Y los programadores quieren ver la obra en Madrid o en Barcelona antes de llevarla de gira, cuando antes era al revés: primero ibas de gira y luego "entrabas" en la capital.
Nosotros no es que hagamos un teatro raro ni difícil, pero en tiempo de crisis todo lo que no sea instantáneamente rentable pasa a ser raro y difícil.
Yo no sé cuál es la solución, porque no soy político ni empresario, pero sé que bajo el imperio de la rentabilidad inmediata nunca se hubiera estrenado Esperando a Godot ni muchas otras. Ni, ya puestos, se hubiera escrito el Ulises ni se hubiera rodado jamás Los Soprano.
Quizás todo lo que está pasando sirva para aguzar nuestro ingenio y encontrar nuevas formas de supervivencia. Quizás muchos nos quedemos en el camino y tengamos que dedicarnos a otra cosa. Corto y cambio, porque los temas son muchos y ya está bien de quejas. Mi padre, que es cómico viejo, dice que peores crisis vivió él, y que el teatro es como un corcho en mitad del mar: parece frágil y minúsculo pero no hay ola que se lo lleve al fondo. Ya se irá viendo. Recibe un fuerte abrazo.



dimecres, 2 de novembre de 2011

L'AAPV denuncia la situació dramàtica en la que es troba el sector




La situació del teatre valencià, segons les dades que tenim fins ara és que, en la passada temporada 2010-2011, el treball dels actors i actrius s’ha vist reduït en més d’un 50% les contractacions a la Comunitat Valenciana, és a dir, que els retalls a les companyies i les sales han afectat de forma demolidora. Amb la qual cosa es ratifica l'advertència que fa any i mig vam fer sobre el desmantellament del Circuit Teatral Valencià i la resta de decisions errònies que va prendre l'anterior Consellera de Cultura. 

Pel que fa a l'audiovisual, s'han suspés les tres sèries que enguany estaven en marxa ("L'Alqueria Blanca", "Bon dia, bonica" i "Senyor retor"), perquè els productors no cobren des de fa més de dos anys. Una situació que es repeteix en el món de doblatge que, a més a més, va patir l'any passat una retallada del 70%, molts dobladors no cobren des de 2009 i moltes empreses han tancat deixant deutes pendents.

Aquest drama no afecta només als actors i actrius (en aquests moments més del 80% dels actors i actrius professionals valencians es troben sense treball), també és extensiu a la resta de professionals del teatre, l'audiovisual i el doblatge (directors, traductors, guionistes, tècnics, etc.), és a dir que estem parlant d'un conjunt de més de 2.000 treballadors que en aquest moment podrien estar cotitzant a la Seguretat Social i pagant impostos (IRPF, IVA, etc.), és a dir, contribuint al creixement productiu de la nostra societat.

La repercussió no és només laboral, sinó que afecta a l'aportació cultural que tant el teatre, com l'audiovisual i el doblatge han fet en els últims anys i que ara mateix es troba en coma. D'altra banda, els actors i actrius volen manifestar la seua oposició a les decisions preses per l'Ajuntament de València de fer desaparéixer el Festival VEO d'arts escèniques i la Mostra de València, en eixe sentit ha sol·licitar una reunió amb la Regidora de Cultura.
Per tot això, l'AAPV fa un crit d'auxili perquè es corregisquen les polítiques que han generat aquesta situació.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

III CONGRESO DE LA OSAAEE

ZARAGOZA SE CONVIERTE EN LA SEDE DEL III CONGRESO DE LA OSAAEE






Los días 24 y 25 de Octubre y en el Hotel Goya de Zaragoza se está celebrando el III Congreso de la OSAAEE, Organización de Sindicatos de Actrices y de Actores del Estado Español. Un evento organizado por el Sindicato de Actores y Actrices de Aragón donde se dan cita 30 delegados que representan a las diferentes organizaciones sindica...les de Cataluña, Valencia, Euskadi, Baleares y Aragón, y a sus más de 2.500 afiliados.

Durante el congreso se están abordando las diferentes líneas de actuación a seguir en los próximos cuatro años. OSAAEE trabaja para dignificar la profesión, defender los derechos de los trabajadores, luchar contra el intrusismo y la competencia desleal, tanto en el ámbito estatal como en el europeo

dimarts, 20 de setembre de 2011

S'acaba el MIM 2011

La vintisegona Mostra Internacional de Mim de Sueca ha conclòs este cap de setmana de nou amb èxit. El festival reflexionava enguany sobre “el teatre gestual de repertori” i durant cinc jornades, l’art gestual i corporal amb totes les seues variants expressives —mim, teatre físic, dansa, pantomima, malabars, clown— han omplit les sales de teatre i els carrers de la capital de la Ribera Baixa. Uns 20.000 espectadors, segons fonts de l’organització, han presenciat diversos muntatges presentats per quinze companyies i en alguns espectacles es penjaren cartells de “localitats exhaurides”. La mostra ha mantingut el pressupost de 140.000 euros "gràcies a què les companyies s’adapten sense massa reticències", va afirmar Abel Guarinos, director del festival, que afegia "la combinació del teatre de sala i el que es representa en el carrer ha de ser la raó de l’èxit de l’acceptació popular".

Pel MIM d’este 2011 han passaat, entre altres, companyies com Teatro del Velador (Sevilla) amb el muntatge Dröppo, que retrata un dia en la vida d’un grup d’emigrants amuntegats en una casa; Cascai Teatre (Girona) amb l’espectacle en solitari d’històries breus i humorístiques Zirocco; Hibiscus Teatre (València) que ve des de l’Argentina amb el Clowncert; Francachela Teatro & Teatro Íntimo (València/Villena) amb el recorregut sensorial per les debilitats humanes que suposa Peccata minuta (Déjanos caer en la tentación); Jiribilla (Granada) que amb Las polis intenten mantindre l’ordre; Maduixa Teatre (Sueca) que combina dansa, teatre i poesía visual inspirada en poemes de Joan Brossa en Consonant; Yllana (Madrid) que renova en ¡Muu2! la sátira sobre la taoromaquia del que fou el seu primer espectacle; Gilles Remy (França) que porta el clàssic còmic i burlesc per a tots els públics en ¡Y hop là!; Cia. Patricia Pardo (València) que combina circ i clown en el reconegut espectacle Comissura; la reflexió sobre la mort dels mítics Comediants (Barcelona) en Persèfone, variacions mortals; o Xarxa Teatre (Vila-real) que reprén el dolçainer de Tales, estrenat el 1987.

A la programació s’ha sumat la classe magistral del coreògraf premi nacional de dansa Ramón Oller, el curs-taller “cap, tronc i extremitats” de Daniel Abreu, o la presentació de l’Associació de Professionals del Circ de la Comunitat Valenciana. El moviment 15M, Sueca ix al carrer, també va tindre el seu espai fora de la programació oficial, o Pau Blanco en un Espectacle per definir.

Una àmplia oferta per a menuts i grans que podrem gaudir de nou l’any que ve.

divendres, 9 de setembre de 2011

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL
A CÀRREC DE CARLES ALFARO

El passat mes de juliol vam organitzar el curs "EL DIRECTOR COM A INTERLOCUTOR ENTRE L'ACTOR i L'AUTOR" impartit per Carles Alfaro a la Sala Matilde Salvador, que va comptar amb el patrocini d'AISGE i la col·laboració del Vicerectorat de Cultura de la Universistat de València. 

dilluns, 18 de juliol de 2011

Canvis


El canvi produït a la Conselleria de Cultura ens fa augurar canvis també en la manera de relacionar-nos amb l’Administració. Després d’una legislatura marcada per unes polítiques totalment al marge del nostre sector, d’unes decisions preses d’esquena als professionals i d’una època d’enfrontaments absurds, sembla que encetem un nou recorregut amb l’esperança de ser escoltats, compresos i sentir-nos emparats en estos temps incerts.


La consellera Lola Johnson coneix molt bé el món de la cultura i coneix, de prop, els actors i les actrius valencians. Ens coneix pel nostre treball sobre els escenaris, en la pantalla o als estudis de doblatge. Hauríem d’aprofitar açò per fer arribar els nostres punts de vista, les nostres idees i la nostra aportació a la política cultural valenciana.
El canvi només pot tindre una direcció: la del consens i els acords.

dilluns, 23 de maig de 2011

Conveni AAPV i CCOOPV

 

L'AAPV i CCOOPV reclamen una veritable política cultural autonòmica que permeta al sector afrontar el 80% d’atur actual

Entre els objectius principals que es marquen en el Conveni de col·laboració signat avui, destaca l’oferiment al sindicat d’actors i actrius del País Valencià de tots els instruments de què disposa Comissions Obreres per al desblocatge del conveni col·lectiu autonòmic de teatre, que porta 10 anys pendent de regular les condicions laborals del col·lectiu.


El secretari general de CCOO PV, Paco Molina Balaguer; el president de l’AAPV, Ferran Gadea Latorre i el seu secretari general, Juli Disla, s’han felicitat públicament per la signatura d’aquest document, el qual compromet ambdues organitzacions a procurar una defensa millor i més eficaç dels interessos dels treballadors de la cultura al nostre país.

Molina ha afirmat que el sindicat d’AAPV representa i expressa el desafiament al poder establert, i són un bon exemple d’allò que hauria de ser una societat vertaderament crítica. "Aquest no és un acte protocol·lari d’aproximació, sinó el reconeixement d’una funció social de lluita, i d’enfrontament a la desregulació des del compromís identitari" ha manifestat.

Tot i que el conveni subscrit entre els dos sindicats parteix del respecte, l’autonomia i la independència organitzativa i financera mútues, CCOO-PV i AAPV manifesten la necessitat d’acostar el seus vincles, tot mantenint la independència plena. Per aquest motiu, es donaran suport mútuament i defensaran els punts de vista i les reivindicacions comuns en els fòrums i les meses de negociació dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, amb l’objectiu d’aconseguir la signatura d'un conveni col·lectiu autonòmic de teatre

El secretari general de Comissions Obreres ha manifestat el compromís estratègic obert avui, centrat en la lluita conjunta i la denúncia de la precarietat, desregulació i desocupació a què s’enfronten els treballadors i les treballadores de la cultura al nostre país, on "no hi ha programació pública, el tancament de les sales comença a fer-se reiteratiu i les condicions en les quals continuen obertes no són les que desitjaríem".

Molina ha agraït la tasca de denúncia i devoció a la identitat i a la llengua valenciana feta des de l’AAPV, així com la bona notícia que comporta aquest nou impuls per als més de 2.500 professionals valencians relacionats amb la xarxa de teatres.

En l’Acord, s’ha establert la creació d’una Comissió Paritària, composta per tres representants de cada organització, encarregada d’interpretar i de concretar els termes de l’Acord, la qual impulsarà el seu compliment i podrà resoldre els dubtes que es generen de la seua aplicació.

Els dos sindicats compartiran la informació de què disposen sobre aquests sectors de conformitat amb la bona fe que ha motivat l’Acord i en benefici dels seus afiliats i de la resta dels treballadors. En coherència amb aquests objectius i per tal de multiplicar els recursos propis, totes dues organitzacions col·laboraran en l’elaboració de plans formatius per als treballadors i els aturats d’aquest sectors, així com d’estudis sociolaborals dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, i en la prevenció de riscos laborals.

En la seua intervenció, el secretari general del sindicat d’Actors i Actrius del País Valencià, Juli Disla ha manifestat la satisfacció d’aquest acord per a una organització menuda d’artistes, que sovint necessita ajuda "nosaltres no som sindicalistes, som actors forçats a defendre els nostres drets".

Disla ha resumit la motivació del conveni és una qüestió de canalitzar millor l’ajuda, "que CCOO puga fer-nos costat en els tres fronts de negociació col·lectiva que tenim pendents en l’audiovisual, el doblatge i el teatre, que ara mateix es troba en un punt important i delicat en el què necessitem aqueix suport".

Segons Disla "faria falta una política cultural, i no l’actual absència, que és un tipus de política", ha matisat, "però mentre no considerem que la indústria cultural i les persones que hi treballem som una part d’aquesta societat amb la sua importància en l’economia és difícil que arriben les mesures de promoció i reconeixement que portem anys demanant".

CCOO-PV i AAPV han manifestat que entenen la cultura i la llengua valenciana com a bé públic al servei del poble, i per això col·laboraran en la defensa dels interessos generals dels seus professionals.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Amb el cor en un puny


El passat 28 de març, i de nou al Teatre Talia, va tindre lloc l’acte de lliurament dels Premis AAPV. En un acte ple d’emoció, humor, agraïments i crítica, Joan Gadea va rebre el Premi Narcís, Vicky Peña el Premi Taules, i l’obra “Zero responsables” el Premi Especial.

Any rere any, la festa del dia mundial del teatre tracta de ser un acte lúdic, festiu, però alhora, és un crit d’atenció, una forma de fer arribar als mitjans de comunicació, una realitat que és del tot insostenible des de fa massa temps. I és que els reconeiximents són importants, però el fet de reunir-nos per revindicar els nostres drets, ho és molt més. I per això, en primer lloc, volem agrair la col·laboració de tots aquells que ens heu donat el vostre suport. Però sobre tot, volem destacar també, l’esforç dels professionals que convertiren aquest lliurament de premis en un espectacle magnífic. Com sempre, la gala va comptar amb la presència de personalitats de la societat civil valenciana, així com representants del món de la cultura.

L’escenografia de la gala plantejava un paral·lelisme amb la situació cultural valenciana, presentant-nos un teatre, brut, trencat, oblidat, pràcticament en ruïnes. De fet, els actors i les actrius que hi van participar anaven caracteritzats com vagabunds. Vestits amb peces de roba desmanegades i plenes de parracs, pul·lulaven per tots els racons de la sala reflectint així la crisi salvatge que està sofrint la professió. No obstant, tan la inocència, la il·lusió i la frescura que desprenien Marina Alegre i Hèctor Juezas, els joves que conduïren la gala, com el discurs del president i el secretari general, serviren als assitents de contrapunt per no perdre l’esperança i les ganes de treballar en allò que tant estimem.

Els primers a ser premiats van ser els actors de doblatge. Concretament els professionals més votats aquest any foren Empar Brisa per la seua interpretació a la pel·lícula “Vertigen” i Juli Cantó pel doblatge de “Crim perfecte”.

Vam poder gaudir de la tragicòmica història d’una gavina molt particular, que mitjançant una versió de la cançó “Memory”, ens contava com l’absència de pressupost i la insuficiència de personal als teatres pot resultar fatal. Tot seguit, poguérem recordar a aquells que ens han deixat, a través d’una coreografia que representava el vol de les papallones. El següent premi a ser lliurat, va ser el Crisàlide, a l’actor/actriu revelació, que aquest any va recaure sobre Núria Herrero.

La inesperada i curiosa aparició sobre l’escenari d’un personatge gens honorable “fent-se la sueca” va arrancar les rialles i els aplaudiments del públic i va servir d’introducció per a un dels reconeiximents de la nit, el Premi Especial a “Zero responsables”. Recollit per part de l’equip de l’obra, el guardó va ser agraït per una representant de l’associació de víctimes de l’accident del metro avm3j. Després d’una divertida versió de “One”, es lliuraren els premis d’audiovisual. Els guanyadors en aquesta categoria foren per Berna Llobell, per “L’Alqueria Blanca” i Mireia Pérez, per “Bon dia, bonica”.

El següent moment estel·ar de la gala va tindre lloc quan Juan Gea va fer la seua entrada a l’escenari per lliurar el Premi Taules a Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i la seua tasca a favor dels drets de tots els actors i actrius. Agraïm especialment l’assistència de Vicky, ja que té molt de treball i va haver de traslladar-se expresament per l’acte. Tendres i motivadores, les paraules de Vicky van provocar un dels aplaudiments més sentits de la nit.

Un dels millors moments, va ser el número que va precedir el lliurament dels premis de teatre. En ell un grup d’actrius va demostrar les seues ganes de fer càstings, omplint l’escenari de sensualitat amb una versió molt especial del “Big Spender”. De fet, el premi va ser presentat per Inma Sancho i Carles Alberola  qui a punt va estar de convertir-se en víctima de l’ansia que aquestes actrius van expressar en forma d’allau humana. Les interpretacions de teatre que els afiliats han decidit destacar enguany, són les de Rosanna Espinós, per “Roma 1956”, i Enric Juezas, per “Poseu-me les ulleres”.

Finalment els joves que estigueren interpretant fragments de “Romeu i Julieta” al llarg de l’espectacle, havien de separar-se. De fet, l’emoció era tal, que fins i tot podia escoltar-se. El so del bateig d’un cor in crescendo i una veu en off, anunciaven el lliurament del Premi Narcís, que enguany ha rebut Joan Gadea. Vam dedicar-li a l’actor alcoià una emotiva cançó, mentre al fons es projectaven algunes de les imatges més tendres de la seua carrera. El guanyador del Narcís va sortir a recollir el premi, expressant el seu agraïment a tots els companys, la importància del treball en equip i la seua intenció de seguir treballant el temps que faça falta per poder rebre de nou un reconeixement com aquest. Però sobre tot, per poder seguir creixent com a actor i persona.

Esperem que us haja agradat la gala als assistents i a la resta us convidem ja a la del proper any, de veres que paga la pena.

PREMI NARCÍS
Joan Gadea, en reconeixement pel seu treball com actor i la seua tasca en favor del fet teatral.

PREMI TAULES
Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius.

PREMI ESPECIAL
Zero Responsables, en reconeixement per la seua aportació teatral.

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE DOBLATGE
Empar Brisa, per "Vertigen"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE DOBLATGE
Juli Cantó, per "Crim perfecte"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA D'AUDIOVISUAL
Mireia Pérez, per "Bon dia bonica"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA D'AUDIOVISUAL
Berna Llobell, per "L'alqueria blanca"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE TEATRE
Rosanna Espinós, per "Roma 1956"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE TEATRE
Enric Juezas, per "Poseu-me les ulleres"

PREMI CRISÀLIDE A L'ACTOR/ACTRIU REVELACIÓ
Nuria Herrero, per "Todas muertas", "los intereses creados" i "Bon dia, bonica"

divendres, 11 de març de 2011

A VOTAR TOCA!

A continuació, et presentem el llistat definitiu de nomintats i nominades que els sòcis heu proposat per a la pròxima edició dels premis de l'AAPV.


T’animem a que votes ara mateix! No t’ho deixes per a més avant ja que apenes et queden uns dies per fer-ho. De fet, el termini acaba el 24 de març. Recorda que només pots votar a un nominat per categoria, i que has de fer-ho via mail: premisaapv@ono.com

Si vols veure el currículum i foto dels candidats, pots fer-ho ACÍ.

Recorda que és molt important que votes, ja que un dels objectius d’aquests premis és reflectir el vostre criteri com a professionals de l’actuació.

Millor Interpretació Femenina de Doblatge

- Empar Brisa, per Vertigen

- Mari Giner, per La família pirata

- Xus Romero, per La finestra indiscreta



Millor Interpretació Masculina de Doblatge


- Juli Cantó, per Crim perfecte

- Josep M. Casany, per La finestra indiscreta

- Eduardo Zamanillo, per L'home que sabia massa


Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual


- Pilar Almeria, per Bon dia, bonica

- Mireia Pérez, per Bon dia, bonica

- Cristina Plazas, per Amar en tiempos revueltos


Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual

- Carlos Amador, per Bon dia, bonica

- Àngel Fígols, per L'alqueria blanca

- Berna Llobell, per L'alqueria blanca


Millor Interpretació Femenina de Teatre


- Rosanna Espinós, per Roma 1956

- Cristina Fernández, per Pánico

- Lorena López, per Todas muertas

- Victoria Salvador, per Una jornada particular


Millor Interpretació Masculina de Teatre


- Enric Benavent, per El arte de la comedia

- Rafa Calatayud, per Una jornada particular

- Enric Juezas, per Poseu-me les ulleres

- Pep Ricart, per Zero responsables


Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació

- Marina Alegre, per Questi fantasmi i Bon dia, bonica

- Núria Herrero, per Todas muertas, Los intereses creados i Bon dia, bonica

- Hèctor Juezas, per Zero responsables i Bon dia, bonica