A continuació un breu recull de premsa i els discurs íntegre de la gala dels Premis AAPV 2013 que va tindre lloc al Teatre Talia el passat dilluns 25 de març. Pròximament es penjarà al nostre canal de YouTube el vídeo íntegre de la cerimònia:
Levante-emv: "Los actores celebran su
supervivencia entre críticas a la política cultural" (llegir).
Las Provincias: "Protestas y premios para
celebrar el Día del Teatro" (llegir).
VilaWeb: "Un Dia Mundial del Teatre
rabiosament reivindicatiu" (llegir).
Canal 9: (vídeo)
Levante TV: (vídeo)
Discurs llegit per Ferran Gadea i Juli Disla,
president i secretari general respectivament, d'AAPV:
"FERRAN: El discurs d’esta nit podria ser el
mateix de l’any passat. O el mateix de fa dos anys. O el de fa tres anys. La
protesta, la reivindicació, el fàstic, la desesperació i les demandes són les
mateixes exactament perquè no s’ha avançat res.
JULI: Podria ser el mateix discurs si no haguèrem
d’afegir el temps. El pas de temps i la degradació més absoluta de l’estat de
les coses en la nostra professió. Per tant si hem de tornar a dir-ho ho
tornarem a dir: que s’assumisquen responsabilitats d’una per totes, que es pose
fi a esta situació sagnant, que es troben vies de solució amb urgència, que
s’escolte el nostre crit i que reconeixem que s’està perdent el futur. Un futur
que no és demà. Que és hui.
FERRAN: Una bona política teatral no és només
improvisar una producció i exhibir-la unes setmanes a l’únic teatre públic de
la ciutat, no és convocar unes ajudes desfasades en l’últim trimestre de l’any,
no és abandonar la gestió pública d’este teatre, no és apartar els col•lectius
professionals dels òrgans de govern de
l’administració.
JULI: Una bona política teatral ha de basar-se en
la planificació, consens, professionalitat, transparencia i visió de futur. I
no contra la professió, sense diàleg, amb improvisació i amb el cutrerío que
destil•len les accions i decisions preses per l’antiga directora general i
actual responsable de la unitat de teatre i dansa.
FERRAN: En 2012 hem anat a la vaga general, hem participat
en la Cimera Social amb moltíssims més col•lectius socials, hem format
l’Observatori de les Arts Escèniques Valencianes, ens hem manifestat, hem
assaltat escenaris públics, hem plorat pel Teatre Talia, hem assistit a la
creació de Culturarts sense saber què era, ens hem reunit tres vegades amb
l’anterior consellera i una vegada amb la nova consellera, exigit el cessament
d’una responsable que entorpeix la solució i que ha malbaratat els recursos
públics durant molts anys. Quina mala sort hem tingut perquè ací no ha canviat
res.
JULI: No sabem si era indignació, vergonya o fàstic
el que vam sentir en escoltar per televisió les paraules del coreògraf abans
preferit i ara despechado. No sabem si vam sentir vergonya, indignació o fàstic
en saber que es podia contractar un fotògraf d’entranyable amistat com a
coordinador artístic d’un ballet públic. No sabem si vam sentir ràbia,
incomprensió o fàstic en saber que tenim un staff directiu en Teatres de la
Generalitat que costa el doble del que costava llogar el Teatre Talia.
FERRAN: Mentrestant, nosaltres, en estos anys, hem
deixat de treballar dignament, ens hem inventat maneres precàries de mantindre
viu el teatre i estem intentant sobreviure i desitjar que açò s’acabe en algún
moment. Perquè estem disposats a resistir, estem disposats a no caure vençuts,
que el cansament i la miseria no se’ns apodere.
JULI: No oblidem tampoc la nostra estimada
televisió valenciana que porta més d’un any amb les sèries paralitzades,
anulades i desaparegudes. I amb doblatge directament mort i soterrat.
FERRAN: Este és el panorama. Res de nou, ja ho
sabem.
JULI: Volem agrair a Jaume Policarpo l’acte de hui,
a Teresa i Nelo, a Albert Sanz, a Assad Kassad i a la resta de col•laboradors
l’esforç per celebrar el dia de hui, a Yapadú la seua inestimable ajuda i a
Olympia Metropolitana la cessió del
Teatre Talia i fer-nos la il•lusió que és un poc de tots, agrair als afiliats i
afiliades l’energia i el compromís demostrat durant este any i als mitjans de
comuniciació que encara ens fan un poc de cas.
FERRAN: Moltes gràcies a tots i totes."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada