Entrevista a Inmaculada Gil

Oblideu-vos dels mohitos i les cahipirinhes... per a refrescar-se este estiu no hi ha res millor que les àcides i purnejants declaracions de la directora general de Teatres...

Inmaculada Gil Lázaro (València, 1962), directora de Teatres de la Generalitat, defén la seua gestió en un any en què han crescut les crítiques del sector pels retalls en les ajudes a les sales i el canvi del model del Circuit Teatral. Assegura també que la tisorada del Consell ha sigut mínima en la seua àrea. El divendres, sense saber que eixe dia l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, del PP, criticava el canvi de nom de Sagunt a Escena, Gil Lázaro argumentava que l’únic promotor del festival és la Generalitat.

Pregunta: Té un mal any?

Resposta. Ha sigut un any roín, però de canvis per la situació general de crisi.

P. En xifres.

R. Sé que va haver-hi un primer reajustament de més del 20% i un últim ajust d’un 10%.

P. El del Circuit és un tema encara candent. Se li ha acusat de carregar-se un sistema que funcionava des de fa dos dècades.

R. No ha desaparegut el Circuit, té més ciutats, té més companyies, té més pressupost... No pensàvem que causaria tot eixe sisme submarí. Al final han entrat més municipis, més companyies, s’ha aconseguit més diners.

P. La seua debilitat és la dansa.

R. La llei del Teatre i Dansa, que parla de l’equilibri entre ambdós disciplines, estem molt lluny de que es complisca. El desequilibri és encara molt gran.

P. En què s’ha avançat?

R. Fa 12 anys, quan va arrancar el Centre Coreogràfic, la dansa era un desert i hui esta comunitat és una de les punteres.

P. El Centre Dramàtic seguix el mateix camí.

R. Es va posar en marxa fa cinc anys. No pot tindre els mateixos resultats. A pesar d’això s’han fet un muntó de produccions, s’ha creat ací un solatge de professionals valencians.

P. No obstant això, els que despunten han d’anar-se’n.

R. Però sempre per elecció pròpia. Jo em vaig dedicar a la dansa perquè el que més m’atreia era pensar que estaria fora. N’hi ha que se n’han anat no perquè no tingueren oportunitats, perquè fins tenien sales subvencionades amb molts diners.

P. Si parlem de Carles Alfaro, després de triomfar per ací podria estrenar ací també.

R. Doncs sí. Anirem cridant a tothom. No hi ha cap problema amb ningú.

P. On sí que hi ha un problema és a Sagunt a Escena. S’ha empleat anys a apostar per un escenari, el de La Nau...

R. Però com no apostarem per eixa catedral escènica, que és La Nau?

P. Perquè enguany està tancada.

R. Enguany li hem tirat el tancament, però ahir passava pel centre i vaig veure que Armani havia tancat la seua botiga, la qual cosa em va donar molta ràbia. Com tantes altres coses que ara s’ha de prescindir d’elles, però prescindir no és oblidar-les.

P. Una altra crítica és que es perd la marca Sagunt a Escena.

R. És Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.

P. Però Sagunt a Escena està en xicotiu en un racó.

R. És cosa dels dissenyadors.

P. Almagro, Mèrida... costa entendre que el de Sagunt s’anomene Festival d'Estiu.

R. El festival ho organitza, ho patrocina, ho promociona, tot, Teatres. I on succeïx és a Sagunt. Per això s’anomena Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.

P. Sona a càstic: com no posa un euro, Sagunt davall.

R. Nosaltres no tenim tan mala idea. Hi ha localitats que no se situen bé en la geografia escènica. Quan van afegides a una Generalitat Valenciana la gent entén més. El que sí que és veritat és que l’únic promotor del festival és la Generalitat. L’únic que posa diners és la Generalitat.

P. Acaba de dimitir el regidor de Cultura.

R. Em vaig assabentar pel periòdic. En la política cultural d’un municipi, Teatres ni entra ni ix.

P. I de l’intent de Presidència de parar en la Universitat l’obra Zero Responsables, sobre la mort de 43 persones en el metro?.

R. Tampoc tinc res a veure amb la Universitat.

P. Però què opina?

R. Jo no cride a ningú. També em vaig assabentar pel periòdic, per molt que se’m vullga posar de fideu en el caldo.

P. Hi ha censura?

R. Teatres és lliure.

P. Cada autor pot posar en escena el que vullga?

R. Per descomptat. Si ve de la iniciativa privada, per descomptat. I si vénen de la iniciativa pública, també. Durant 10 anys he tingut una empresa privada i sé el que és obrir la persiana la primera i baixar-la l’última i veure a finals de mes si es pot pagar la nòmina. Hi ha una gran sensibilitat cap al sector privat.

P. Les sales es queixen de retalls brutals que impedeixen tindre una programació estable.

R. Ara la tindran igual, només que tots concursant en una orde pública.

P. Tancaran sales.

R. El que havien d’haver fet és tindre previsió. Les subvencions no són eternes, les subvencions són ajudes, no són finançaments. I vitalícies no són. El que té un negoci privat ha de comptar amb els seus recursos, el que l’administració dóna és una ajuda.

P. Per a acabar. En els últims dies s’ha parlat de represàlies contra certs actors.

R. No tinc res a veure amb això. Mai, que jo sàpia, hi ha hagut llistes negres. Per a començar perquè jo no trie als actors, és cada director el que tria al seu elenc. Si haguera sigut així no hi hauria teatre en esta ciutat [rialles]. A més, molts dels actors d’eixa obra estan en les nostres produccions. Estan programats.

EL PAÍS. Federico Simón. València 11/07/10.