divendres, 11 de juny del 2010

Adéu Rosa

Nascuda un 28 d’agost de fa 49 anys, Rosa Ribes Montrull ens va deixar el passat 28 de maig després de lluitar durant molts mesos contra una llarga malaltia.
En els anys huitanta, la dansa contemporània va revolucionar el panorama espanyol de les arts escèniques, gràcies a una jove generació de creadors que van formar companyies. Entre estes formacions està, i continua estant, Ananda Dansa i en ella, formant part essencial del seu projecte cultural, d’eixe, llavors nou, llenguatge escènic en què el moviment substituïa a la paraula, ha estat des dels seus inicis Rosa Ribes.
Destaca també la seua qualitat com a docent: extraordinària professora de ballet clàssic i de contemporani ha format a una bona part de la professió valenciana. En els últims anys ha estat impartint classes en l’Escola Municipal de Dansa de l’Ajuntament de Paterna, en l’Escola de l’Actor i en l’Escola d’Interpretació del Centre Teatral Escalante; en estos dos últims amb l’especialitat de dansa-teatre aplicada a l’actor.
Com a coreògrafa ha treballat en més de 20 muntatges teatrals [...] Rosa Ribes ha pujat als escenaris de més de 15 països, realitzant innumerables gires. D’un caràcter disciplinat i perfeccionista, ha sigut una treballadora incansable, que unia a una gran dedicació professional una manera de ser oberta i positiva, que li ha fet ser molt volguda per tots els seus companys de professió.
Els que hem viscut de prop tot el procés de la seua malaltia hem rebut d’ella una extraordinària lliçó de dignitat, que ens acompanyarà sempre. Ens deixa dos llegats importants: el seu coratge i la seua filla Berta, de la que tots ens sentim orgullosos.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la última coreografía" escrit per Rosángeles Valls i publicat en El País.
..............................................................................................................................................................

En nom de tots els que assistim a eixa meravellosa revolució i renovació de la dansa contemporània valenciana en els anys 80, de la que tu i tants ballarins i coreògrafs vau ser protagonistes, gràcies Rosa.
En nom de tots els que hem disfrutat del teu treball com a ballarina en Ananda Dansa en espectacles que hui són un referent com Destiada, Crònica Civil, V-36/9, Homenatge a K, al costat d’Alicia Gómez, Irene Mira, Amparo Fernández, Ana Extremiana i tants i tants excel·lents ballarins i actors, guiats de la sàvia mà de Rosángeles i Édison Valls, gràcies Rosa.
En nom de companyies de teatre com Dagoll Dagom, Albena Teatre L’HortaTeatre, Centre de Producció Escalante, entre moltes altres, que han vist millorats els seus espectacles amb la teua sola presència, amb el teu talent sempre pròxim i mai estrident, gràcies Rosa.
En nom de tots els alumnes que han aprés del teu amor i total entrega a una professió tan exigent com la dansa, gràcies Rosa.
En nom de tots els teus companys, que vam tindre la sort de compartir amb tu sales d’assajos, escenaris i gires, disfrutant del teu caràcter rigorós i perfeccionista, de la teua energia sempre contagiosa, de la teua confiança extrema que treia el millor de cada un de nosaltres, gràcies Rosa.
En nom de tots els que porten tatuada en la seua memòria el teu somriure meravellós, el teu mim pels detalls personals i professionals, les teues enormes ganes de viure, el teu «no hi ha problemes, hi ha solucions» gràcies Rosa [...]
Dir que et vull i que estic en deute amb tu, sé que és això és compartit per molts companys de professió però és la veritat. Sempre estaràs amb nosaltres cada vegada que ens pugem a un escenari.
En nom de tots els que ens enamorem de tu al veure’t ballar i vam creure que la vida a l’escenari al teu costat seria meravellosa, gràcies Rosa, moltes gràcies.



Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la passió per la dansa" escrit per Carles Alberola i publicat en Levante-EMV.

1 comentari:

Boladevidre ha dit...

Gràcies per fer-me conèixer millor la Rosa.
Són difícils els moments d'acomiadar-nos d'alguna persona preuada.
Sóc del món del teatre i particularment sensible a la separació de companyes i companys que han conegut les fatigues i, en alguns moments, la ingratitud i soledat d'aquesta feina.
Gràcies Rosa per fer tant bé i amb tanta dignitat aquesta feina.
Un petó i una abraçada