divendres, 11 de juny del 2010

Adéu Rosa

Nascuda un 28 d’agost de fa 49 anys, Rosa Ribes Montrull ens va deixar el passat 28 de maig després de lluitar durant molts mesos contra una llarga malaltia.
En els anys huitanta, la dansa contemporània va revolucionar el panorama espanyol de les arts escèniques, gràcies a una jove generació de creadors que van formar companyies. Entre estes formacions està, i continua estant, Ananda Dansa i en ella, formant part essencial del seu projecte cultural, d’eixe, llavors nou, llenguatge escènic en què el moviment substituïa a la paraula, ha estat des dels seus inicis Rosa Ribes.
Destaca també la seua qualitat com a docent: extraordinària professora de ballet clàssic i de contemporani ha format a una bona part de la professió valenciana. En els últims anys ha estat impartint classes en l’Escola Municipal de Dansa de l’Ajuntament de Paterna, en l’Escola de l’Actor i en l’Escola d’Interpretació del Centre Teatral Escalante; en estos dos últims amb l’especialitat de dansa-teatre aplicada a l’actor.
Com a coreògrafa ha treballat en més de 20 muntatges teatrals [...] Rosa Ribes ha pujat als escenaris de més de 15 països, realitzant innumerables gires. D’un caràcter disciplinat i perfeccionista, ha sigut una treballadora incansable, que unia a una gran dedicació professional una manera de ser oberta i positiva, que li ha fet ser molt volguda per tots els seus companys de professió.
Els que hem viscut de prop tot el procés de la seua malaltia hem rebut d’ella una extraordinària lliçó de dignitat, que ens acompanyarà sempre. Ens deixa dos llegats importants: el seu coratge i la seua filla Berta, de la que tots ens sentim orgullosos.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la última coreografía" escrit per Rosángeles Valls i publicat en El País.
..............................................................................................................................................................

En nom de tots els que assistim a eixa meravellosa revolució i renovació de la dansa contemporània valenciana en els anys 80, de la que tu i tants ballarins i coreògrafs vau ser protagonistes, gràcies Rosa.
En nom de tots els que hem disfrutat del teu treball com a ballarina en Ananda Dansa en espectacles que hui són un referent com Destiada, Crònica Civil, V-36/9, Homenatge a K, al costat d’Alicia Gómez, Irene Mira, Amparo Fernández, Ana Extremiana i tants i tants excel·lents ballarins i actors, guiats de la sàvia mà de Rosángeles i Édison Valls, gràcies Rosa.
En nom de companyies de teatre com Dagoll Dagom, Albena Teatre L’HortaTeatre, Centre de Producció Escalante, entre moltes altres, que han vist millorats els seus espectacles amb la teua sola presència, amb el teu talent sempre pròxim i mai estrident, gràcies Rosa.
En nom de tots els alumnes que han aprés del teu amor i total entrega a una professió tan exigent com la dansa, gràcies Rosa.
En nom de tots els teus companys, que vam tindre la sort de compartir amb tu sales d’assajos, escenaris i gires, disfrutant del teu caràcter rigorós i perfeccionista, de la teua energia sempre contagiosa, de la teua confiança extrema que treia el millor de cada un de nosaltres, gràcies Rosa.
En nom de tots els que porten tatuada en la seua memòria el teu somriure meravellós, el teu mim pels detalls personals i professionals, les teues enormes ganes de viure, el teu «no hi ha problemes, hi ha solucions» gràcies Rosa [...]
Dir que et vull i que estic en deute amb tu, sé que és això és compartit per molts companys de professió però és la veritat. Sempre estaràs amb nosaltres cada vegada que ens pugem a un escenari.
En nom de tots els que ens enamorem de tu al veure’t ballar i vam creure que la vida a l’escenari al teu costat seria meravellosa, gràcies Rosa, moltes gràcies.



Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la passió per la dansa" escrit per Carles Alberola i publicat en Levante-EMV.

No et perdes...

La gira de COMISSURA, el darrer espectacle de Patricia Pardo.
Benvinguts al Circ de la Comissura, de la bisagra o la frontera, salconduit o malentés, túnel o subtilesa, milímetre que separa el somriure del no res; el bes sexual del no res; la tendresa del fàstic; el desamor de la bellesa; l’enamorat del carnívor; la traïció del dret a la pròpia intimitat; la misantropia de la identificació; l’altre d’un mateix.
Més info punxant ACÍ.

Millor tard que mai


I no volíem oblidar-nos del curs d'interpretació impartit per l’actor cubà Jabao que ja fa mesos puguereu realitzar. Tant el professor com els assistents van acabar molt contents amb les escenes que es varen treballar ni per això mereixiem recordar-ho. Una vegada més volem donar les gràcies a la Fundació Aisge per organitzar i patrocinar este tipus de cursos tan necessaris per a la nostra professió.

dilluns, 24 de maig del 2010

No estaba muerto, estaba de parranda

Amb el Cor a la ma vos demanem perdó per este abandó temporal del blog, però és que ens ha costat quasi 2 mesos recuperar-nos de la ressaca de la festa dels Premis de l’AAPV, i gràcies a grans dosis de paracetamol hem tornat per a seguir actualitzant-ho...
Des del blog volem donar les gràcies a tots els que vareu fer possible este esdeveniment. Ací us deixem diverses felicitacions que ens han arribat via Facebook...

Amb els budells a la mà: Enhorabona per la Gala AAPV 2010. Em va semblar entranyable, divertida, àgil... Tant de bo prengueren nota els mil-vegades-aludits en la vostra gala!! Un abraç gran.
Joan Carles Gares

L’enhorabona a tota l'organització de la gala, a tots els participants, nominats, premiats i públic. Va ser una nit entranyable, plena d'elegància i civisme reivindicatiu. En este solar, a punt de ser assolat, és tota una lliçó de comportament democràtic.
Rafa Contreras.

ENHORABONA a tot l’equip que ha fet possible que ahir fora una nit inoblidable, fantàstica gala, compromesa, divertida i emotiva. GRÀCIES A TOTS.
Lorena López Martínez.

Felicitats als organitzadors , als nominats, als premiats, i a tota la professió, per la gala i tot el que comporta un acte com el d'ahir.
Alfred Picó Tamarit.

“AMB EL COR A LA MA”
Eixe era el lema triat per als nous premis de l'AAPV  i així ho van utilitzar Ferran Gadea i Juli Disla en el discurs amb què van obrir l’acte:
"Som actors i actrius i només sabem de l’art de la interpretació. Som actors i actrius i volem treballar d’actors i actrius. Estem preparats per a donar el millor de nosaltres allà on se’ns done la oportunitat. Necessitem ajuda. Necessitem solucions i estem disposats a trobar-les entre tots.
Per això ens resulta incomprensible vore’ns en batalles absurdes, amb portes tancades, mossegant suposades mans que suposadament ens donen de menjar i havent de demanar coses tan bàsiques com ser escoltats i compresos.
Amb el cor a la mà afirmem de manera contundent que el Sindicat d’Actors i Actrius només dóna compte a tots i cadascun dels seus afiliats i afiliades, i a ningú més.
Amb el cor a la mà ens sentim capacitats i autoritzats per a dir “açò no és com jo voldria”, “així no podem estar” o “esta consellera no ens agrada”. La discrepància és legítima i enriquidora. No podem tindre por a declarar-nos en desacord amb la manera de fer les coses i estem obligats a reclamar, honestament, que la nostra veu es puga sentir.
Amb el cor a la mà entenem que opinar, expressar-se, reivindicar, desitjar un món millor o projectar com hauria de ser el teatre que volem són alguns dels nostres drets. Amb el cor a la mà entenem que l’AAPV ha de ser una organització que realitze la seua activitat estatutària de defensa dels drets dels actors i actrius valencians, reivindique la seua dignitat i intervinga en els afers públics amb la seua opinió, la seua crítica i la seua visió del teatre.
I fer tot això des de la nostra llibertat i des de la nostra responsabilitat col·lectiva.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies als companys que formen la Junta Directiva per la confiança, la força, l’amor i l’energia inesgotable que li estan posant a tot el que fem i volem agrair als afiliats i afiliades que amb el seu suport ens fan pensar que hem de continuar avant.
Amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots aquells que amb una mirada, una telefonada, un missatge en facebook, aguantant una pancarta, repartint octavilles o escrivint un article en el diari ens fan pensar que no estem sols en este propòsit i que val la pena continuar.

Gràcies a tots i totes per vindre esta nit a celebrar amb nosaltres el dia mundial de teatre. Gràcies a Teatres de la Generalitat, la Casa dels Obrers de València i els treballadors del Teatre Talia per la cessió d’este espai com a teatre de tots nosaltres."

Enhorabona a tots els premiats. No és això el que sol dir?. Punxant ACÍ trobareu la secció de la web de l'AAPV on apareixen els nominats, els guanyadors, els seus CV i fotos.

El photocall de l'AAPV


Perdonaaaa!!?? A estes altures de la vida encara no saps el que és un Photocall?? El Photocall és la zona habilitada en tota bona festa o esdeveniment on els famosos i la resta de gent VIP posa per als mitjans audiovisuals mostrant la seua enteresa i saber estar... I com no, en la festa dels Premis de l'AAPV en vam tindre el nostre, per on van desfilar els convidatsi convidades al hall del Teatre Talia. Quant de glamur, quanta elegància, quant de saber estar... Inaugurem esta nova secció del blog amb algunes fotos dels qui van passar pel blog de l 'AAPV.