El Teatre Rialto acull
dilluns que ve un acte de comiat a la gran dama de l’escena
La professió teatral de
la Comunitat Valenciana ha unit les seues forces per retre homenatge
a la seua companya Carmen Belloch, una de les grans actrius de
l’escena valenciana de les últimes dècades, que va morir el 13 de
maig a causa d’una malaltia fulminant. Un grup de companys de
Carmen ha impulsat la iniciativa, en què col·laboren la Generalitat
Valenciana, a través de CulturArts, Radiotelevisió Valenciana o la
Fundación AISGE, entre altres. L’acte de record a Belloch, que
tindrà lloc dilluns que ve, 17 de juny, a partir de les 20.30 hores
en el Teatre Rialto estarà obert a tots els aficionats a les arts
escèniques i audiovisuals que desitgen assistir.
Han confirmat la seua
assistència el president del sindicat d’Actors i Actrius
Professionals Valencians (AAPV) Ferran Gadea, l’actor i director
Rafa Calataiud, Empar Ferrer, Nelo Gómez, Angel Burgos, Inma Sancho,
Consol Soler, Rodolf Sirera, Toni Pastor, Rebeca Valls, Toni Tordera
o Nel Diago, entre altres companys i amics de la desapareguda
artista. Durant la vetlada
es llegiran algunes cartes de comiat i es projectarà el curtmetratge
“Atocha
70” (Irlanda Tambascio, 2012), un dels últims treballs en què
Belloch es va col·locar davant de les càmeres.
La mateixa nit del 17 de juny, Canal 9 aprofitarà per emetre
“Síndrome laboral” (2005), de Sigfrid Monleón, que també va
comptar amb el concurs de la difunta.
La gran actriu i
dobladora María del Carme Belloch López va dir adéu fa un mes al
seu domicili madrileny com a conseqüència del càncer de còlon que
li havien diagnosticat el 9 de gener, just el dia que celebrava el
seu aniversari número 60. Actriu que des de la dècada dels setanta
va desenvolupar una intensa activitat sobre les taules, va treballar
per última vegada en Blancanieves, la multipremiada
pel·lícula de Pablo Berger, on va encarnar a una de les infermeres
que cuidaven de la protagonista.
Des que va saber de la
gravetat de la seua malaltia, Carmen Belloch va redactar un testament
vital en què va demanar que els seus últims dies transcorregueren a
sa casa, i no en cap recinte hospitalari. També va disposar que el
seu fèretre es cobrira amb una bandera republicana i que no haguera
vetla. Va morir envoltada d’uns cosins i una amiga íntima.
*Nota de premsa de la Fudación AISGE.
