El blog de l'AAPV

Premis AAPV 2012

2012-01-03T02:29:00.000-08:00

BASES PREMIS AAPV 2012

El Sindicat d’Actors i Actrius Professionals Valencians convoca els Premis AAPV 2012 amb la intenció de reconéixer el treball dels actors i actrius valencians.

Les categories són:

- Millor Interpretació Femenina de Doblatge
- Millor Interpretació Masculina de Doblatge
- Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual
- Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual
- Millor Interpretació Femenina de Teatre
- Millor Interpretació Masculina de Teatre
- Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació

Votació:

- Els candidats seran proposats via correu electrònic, entre les interpretacions que estimeu oportunes, sense límit de propostes, de les creacions teatrals, de doblatge i audiovisuals, exhibides, estrenades, enregistrades, projectades o emeses entre l’1 de gener de 2011 i el 31 de gener de 2012 (aquesta última és també la data límit per a proposar candidats). No podran ser candidats els guanyadors de l’edició anterior pel mateix treball.

Premis Especials:

- Premi Taules, a una persona o entitat de fora del País Valencià en reconeixement pel seu treball en favor del fet teatral i/o dels drets dels actors.

- Premi Narcís, a una persona o entitat del País Valencià en reconeixement pel seu treball en favor del fet teatral i/o dels drets dels actors.

Els candidats d’aquests Premis Especials seran proposats pels afiliats d’AAPV via correu electrònic abans del 31 de gener. Amb les propostes fetes pels afiliats la Junta Directiva triarà els premiats.

Més informació: premisaapv@ono.com

www.aapv.net

Curs de Cant impartit per Mª José Peris

2011-12-12T03:06:00.000-08:00

Curs de Cant impartit per Mª José Peris, del 12 al 23 de desembre a la SC Micalet, organitzat per FOREM arran del conveni de col·laboració entre CC.OO. i AAPV.

EL VIAJE A NINGUNA PARTE

2011-11-24T02:14:00.000-08:00

ANÁLISIS: LA ALARMANTE SITUACIÓN DE LA ESCENA

Teatro español: el viaje a ninguna parte

MARCOS ORDÓÑEZ 24/11/2011 EL PAIS

Querido amigo: Mal que bien, seguimos con la gira, cada vez más anémica. La verdad es que nos están dando por todos lados. El bolo en el sur se ha ido a hacer puñetas. Por lo menos el tío del Ayuntamiento tuvo el detalle de decirnos (o se le escapó, no sé) que allí no iba a cobrar ni el Tato.

En los últimos años se han producido 1.200 estrenos en 1.500 salas

Los Ayuntamientos no pagan porque usan la taquilla para 'tapar' agujeros

Los centros nacionales montan para lucimiento de sus responsables

Comedia y actores de la televisión. Eso es lo que piden los programadores

-Es que no tenemos dinero. ¿Qué se os ocurre?
-Pues lo que se nos ocurre es no ir.
"No, tíos, no podéis hacernos eso, que nos dejáis sin programación... Mira, os haremos un contrato, pero para cobrar dentro de un año y medio". "Vale, muy bien, aceptamos el contrato pero si nos llevamos una parte de la taquilla para cubrir gastos". Y va y nos dice: "Huy, hijo mío, qué más quisiera yo, con la de agujeros que tengo que tapar". O sea, que no fuimos. Parece que los cómicos, que hemos sido pobres de solemnidad toda la vida, ahora tenemos que levantar el país.
Sabrás que en las últimas temporadas se han producido en España unos 1.200 estrenos al año en más de 1.500 espacios. La mayoría son teatros públicos de provincia, lo que quiere decir que buena parte de la actividad de las compañías se produce en gira, no en las temporadas de las grandes ciudades. Desde que comenzó la famosa crisis, un elevado tanto por ciento de los teatros municipales no pagan lo que compran. Algunos, los más sensatos, no compran porque no tienen dinero. Y otros, como en el pueblo del sur, utilizan el dinero de la taquilla para pagar los contratos de la luz o los sueldos de los empleados del Ayuntamiento. Taquilla que, por cierto, tampoco es ninguna bicoca, porque las entradas se venden "a precios políticos", o sea, muy por debajo de su precio real.
Durante una época, cuando de las arcas públicas manaba leche y miel, la baratura de las entradas no nos afectaba porque la mayoría cobrábamos unos cachés más que potables y unos pocos los cobraban potabilísimos, pero ahora ni cobramos cachés; ni la taquilla, cuando la cobramos, nos permite salir de apuros. Y ya veremos qué pasa con el público, porque se han acostumbrado a esos precios y no pueden subírselos de repente. Bueno, poder pueden, pero la gente se va a quedar en casa.
Así las cosas, muchas compañías no tienen funciones y han de echar el cierre, o no les pagan y han de echar el cierre también.
Tú calcula que un empresario de compañía o un promotor privado ha de costear todos los gastos del bolo (que van desde los viajes y el transporte de la escenografía hasta, a menudo, los programas de mano) así como los sueldos, Seguridad Social y dietas de actores y técnicos. Y lo más chocante de todo, el IVA, a menudo sin haber cobrado la actuación. No puede haber mayor paradoja: por un lado, la Administración no te paga y por otro te exige el IVA de un dinero que no has recibido. Hay empresarios que han ido a los Ayuntamientos con un notario para que levantara acta del impago, pero son los menos, porque eso supone perder más tiempo y más dinero.
Hace poco, una concejala de Cultura de un Ayuntamiento de Levante encontró la piedra filosofal para recortar presupuestos: "A partir de ahora", dijo, "la programación la haremos con las compañías de aficionados de cada localidad". Pensamos que era una salida de pie de banco, pero encontró eco. A los cuatro días, otro consejero de Cultura dijo que a partir de ahora los bolos se pagarían a 1.500 euros, que o lo tomaban o lo dejaban. Yo no tengo nada en contra del teatro amateur, pero la jugada está muy clara: miseria absoluta. No les importa que el teatro sea bueno o malo, amateur o profesional. Lo único que les importa es pagar a precios de derribo. ¿Qué puedes montar con esa cantidad? Claro, tendrán que ir ilegales todos, sin Seguridad Social, sin nada, con cuatro focos porque no puedes ni pagar al técnico de luces. Eso es volver a los días de El viaje a ninguna parte.
Dicen que la industria privada va a "entrar", todavía no se sabe muy bien cómo, en muchos de esos teatros municipales. Puede que sea una buena idea, aunque pienso que si no nos han llamado nunca no veo por qué van a hacerlo ahora, ni sé si me va a convenir. A unos compañeros les contrataron la primavera pasada para actuar tres semanas en un teatro de empresa privada. Les dijeron que tenían que estar muy contentos porque aquello no pasaba todos los días. Y lo estaban, porque cada noche veían la sala bastante llena. La felicidad se acabó cuando comenzaron a llegar las liquidaciones: el promedio indicaba que entre ofertas, descuentos, promociones y jubilados (que no es que sea el mejor público) estaban vendiendo las entradas a nueve euros. O sea, que llenar llenaron, pero acabaron perdiendo dinero.
Lo peor es que se te queda cara de tonto cuando te dicen que el teatro español vive uno de los momentos más brillantes de su historia. Es cierto que sigue habiendo mucha creatividad y mucho empeño, pero con esa excusa están recortando a tajo. Yo digo que más que crisis hay caudales muy mal repartidos, porque con los presupuestos públicos se siguen haciendo espectáculos carísimos. Los teatros nacionales no han cambiado su estructura paquidérmica, con montajes grandes (que no es lo mismo que grandes montajes), casi siempre para lucimiento de sus responsables, escenografías inamovibles y, por tanto, escasa o nula posibilidad de gira: se ven uno o dos meses allá donde se hicieron y se acaba la historia.
Y luego se te pone todavía más cara de tonto cuando te dicen: "No te quejes, que con eso de las subvenciones vivís de la sopa boba". Es como lo de los maestros, que no llegan a fin de mes pero tienen tres meses de vacaciones.
Hablando de subvenciones: ahora, en noviembre, están a punto de hacerse públicas las que pedimos, porque son anuales. Lo cual quiere decir que para poder cobrar has de estrenar antes del 31 de diciembre: por tanto, tienes un mes y pico para montar y presentar un espectáculo. Y antes no has podido prepararlo, obviamente, porque no tenías la pasta, y ya no te arriesgas a pedir otro crédito. Y tampoco puedes decirles a tus actores: "No cojáis esa serie o esas sesiones de doblaje, que un verdadero actor ha estar haciendo teatro aunque se muera de hambre: ya cobraréis una décima parte cuando llegue la limosna del ministerio o de la comunidad". Porque eso es lo que es, llámale limosna o llámale pedrea. Y fíjate que, pese a todo, a muchas compañías les sale más a cuenta pedir una subvención y hacer un nuevo espectáculo que seguir con el del año pasado, porque no tienen dónde colocarlo: por eso también se hacen tantas funciones innecesarias y tienen una vida tan corta. Yo siempre he recelado de la cultura subvencionada, pero todavía desconfío más de la famosa ley del mercado. El mercado es una apisonadora que lo iguala todo. Lo primero que un programador te va a pedir son nombres: actores "populares", mayormente de televisión. Es muy, pero que muy difícil, estrenar una obra con actores desconocidos. Y tanto si eres director como autor te van a pedir comedia, comedia por encima de todo, que la gente lo que quiere es divertirse y olvidarse de la que está cayendo, y si es con tres personajes mejor que con cuatro, y si es un monólogo con ese chico o esa chica que presenta un concurso, pues mejor que mejor. Y luego, a esperar, porque no hay bastantes salas. Un proyecto puede tardar dos años en estrenarse, y pilla tú a los actores pasado ese tiempo. Y los programadores quieren ver la obra en Madrid o en Barcelona antes de llevarla de gira, cuando antes era al revés: primero ibas de gira y luego "entrabas" en la capital.
Nosotros no es que hagamos un teatro raro ni difícil, pero en tiempo de crisis todo lo que no sea instantáneamente rentable pasa a ser raro y difícil.
Yo no sé cuál es la solución, porque no soy político ni empresario, pero sé que bajo el imperio de la rentabilidad inmediata nunca se hubiera estrenado Esperando a Godot ni muchas otras. Ni, ya puestos, se hubiera escrito el Ulises ni se hubiera rodado jamás Los Soprano.

Quizás todo lo que está pasando sirva para aguzar nuestro ingenio y encontrar nuevas formas de supervivencia. Quizás muchos nos quedemos en el camino y tengamos que dedicarnos a otra cosa. Corto y cambio, porque los temas son muchos y ya está bien de quejas. Mi padre, que es cómico viejo, dice que peores crisis vivió él, y que el teatro es como un corcho en mitad del mar: parece frágil y minúsculo pero no hay ola que se lo lleve al fondo. Ya se irá viendo. Recibe un fuerte abrazo.

L'AAPV denuncia la situació dramàtica en la que es troba el sector

2011-11-02T00:54:00.000-07:00

La situació del teatre valencià, segons les dades que tenim fins ara és que, en la passada temporada 2010-2011, el treball dels actors i actrius s’ha vist reduït en més d’un 50% les contractacions a la Comunitat Valenciana, és a dir, que els retalls a les companyies i les sales han afectat de forma demolidora. Amb la qual cosa es ratifica l'advertència que fa any i mig vam fer sobre el desmantellament del Circuit Teatral Valencià i la resta de decisions errònies que va prendre l'anterior Consellera de Cultura.

Pel que fa a l'audiovisual, s'han suspés les tres sèries que enguany estaven en marxa ("L'Alqueria Blanca", "Bon dia, bonica" i "Senyor retor"), perquè els productors no cobren des de fa més de dos anys. Una situació que es repeteix en el món de doblatge que, a més a més, va patir l'any passat una retallada del 70%, molts dobladors no cobren des de 2009 i moltes empreses han tancat deixant deutes pendents.

Aquest drama no afecta només als actors i actrius (en aquests moments més del 80% dels actors i actrius professionals valencians es troben sense treball), també és extensiu a la resta de professionals del teatre, l'audiovisual i el doblatge (directors, traductors, guionistes, tècnics, etc.), és a dir que estem parlant d'un conjunt de més de 2.000 treballadors que en aquest moment podrien estar cotitzant a la Seguretat Social i pagant impostos (IRPF, IVA, etc.), és a dir, contribuint al creixement productiu de la nostra societat.

La repercussió no és només laboral, sinó que afecta a l'aportació cultural que tant el teatre, com l'audiovisual i el doblatge han fet en els últims anys i que ara mateix es troba en coma. D'altra banda, els actors i actrius volen manifestar la seua oposició a les decisions preses per l'Ajuntament de València de fer desaparéixer el Festival VEO d'arts escèniques i la Mostra de València, en eixe sentit ha sol·licitar una reunió amb la Regidora de Cultura.

Per tot això, l'AAPV fa un crit d'auxili perquè es corregisquen les polítiques que han generat aquesta situació.

III CONGRESO DE LA OSAAEE

2011-10-26T05:25:00.000-07:00

ZARAGOZA SE CONVIERTE EN LA SEDE DEL III CONGRESO DE LA OSAAEE

Los días 24 y 25 de Octubre y en el Hotel Goya de Zaragoza se está celebrando el III Congreso de la OSAAEE, Organización de Sindicatos de Actrices y de Actores del Estado Español. Un evento organizado por el Sindicato de Actores y Actrices de Aragón donde se dan cita 30 delegados que representan a las diferentes organizaciones sindica...les de Cataluña, Valencia, Euskadi, Baleares y Aragón, y a sus más de 2.500 afiliados.

Durante el congreso se están abordando las diferentes líneas de actuación a seguir en los próximos cuatro años. OSAAEE trabaja para dignificar la profesión, defender los derechos de los trabajadores, luchar contra el intrusismo y la competencia desleal, tanto en el ámbito estatal como en el europeo

S'acaba el MIM 2011

2011-09-20T06:39:00.001-07:00

La vintisegona Mostra Internacional de Mim de Sueca ha conclòs este cap de setmana de nou amb èxit. El festival reflexionava enguany sobre “el teatre gestual de repertori” i durant cinc jornades, l’art gestual i corporal amb totes les seues variants expressives —mim, teatre físic, dansa, pantomima, malabars, clown— han omplit les sales de teatre i els carrers de la capital de la Ribera Baixa. Uns 20.000 espectadors, segons fonts de l’organització, han presenciat diversos muntatges presentats per quinze companyies i en alguns espectacles es penjaren cartells de “localitats exhaurides”. La mostra ha mantingut el pressupost de 140.000 euros "gràcies a què les companyies s’adapten sense massa reticències", va afirmar Abel Guarinos, director del festival, que afegia "la combinació del teatre de sala i el que es representa en el carrer ha de ser la raó de l’èxit de l’acceptació popular".

Pel MIM d’este 2011 han passaat, entre altres, companyies com Teatro del Velador (Sevilla) amb el muntatge Dröppo, que retrata un dia en la vida d’un grup d’emigrants amuntegats en una casa; Cascai Teatre (Girona) amb l’espectacle en solitari d’històries breus i humorístiques Zirocco; Hibiscus Teatre (València) que ve des de l’Argentina amb el Clowncert; Francachela Teatro & Teatro Íntimo (València/Villena) amb el recorregut sensorial per les debilitats humanes que suposa Peccata minuta (Déjanos caer en la tentación); Jiribilla (Granada) que amb Las polis intenten mantindre l’ordre; Maduixa Teatre (Sueca) que combina dansa, teatre i poesía visual inspirada en poemes de Joan Brossa en Consonant; Yllana (Madrid) que renova en ¡Muu2! la sátira sobre la taoromaquia del que fou el seu primer espectacle; Gilles Remy (França) que porta el clàssic còmic i burlesc per a tots els públics en ¡Y hop là!; Cia. Patricia Pardo (València) que combina circ i clown en el reconegut espectacle Comissura; la reflexió sobre la mort dels mítics Comediants (Barcelona) en Persèfone, variacions mortals; o Xarxa Teatre (Vila-real) que reprén el dolçainer de Tales, estrenat el 1987.

A la programació s’ha sumat la classe magistral del coreògraf premi nacional de dansa Ramón Oller, el curs-taller “cap, tronc i extremitats” de Daniel Abreu, o la presentació de l’Associació de Professionals del Circ de la Comunitat Valenciana. El moviment 15M, Sueca ix al carrer, també va tindre el seu espai fora de la programació oficial, o Pau Blanco en un Espectacle per definir.

Una àmplia oferta per a menuts i grans que podrem gaudir de nou l’any que ve.

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL

2011-09-09T05:03:00.000-07:00

TALLER DE DRAMATÚRGIA ACTORAL

A CÀRREC DE CARLES ALFARO

El passat mes de juliol vam organitzar el curs "EL DIRECTOR COM A INTERLOCUTOR ENTRE L'ACTOR i L'AUTOR" impartit per Carles Alfaro a la Sala Matilde Salvador, que va comptar amb el patrocini d'AISGE i la col·laboració del Vicerectorat de Cultura de la Universistat de València.

Canvis

2011-07-18T03:11:00.000-07:00

El canvi produït a la Conselleria de Cultura ens fa augurar canvis també en la manera de relacionar-nos amb l’Administració. Després d’una legislatura marcada per unes polítiques totalment al marge del nostre sector, d’unes decisions preses d’esquena als professionals i d’una època d’enfrontaments absurds, sembla que encetem un nou recorregut amb l’esperança de ser escoltats, compresos i sentir-nos emparats en estos temps incerts.

La consellera Lola Johnson coneix molt bé el món de la cultura i coneix, de prop, els actors i les actrius valencians. Ens coneix pel nostre treball sobre els escenaris, en la pantalla o als estudis de doblatge. Hauríem d’aprofitar açò per fer arribar els nostres punts de vista, les nostres idees i la nostra aportació a la política cultural valenciana.

El canvi només pot tindre una direcció: la del consens i els acords.

Conveni AAPV i CCOOPV

2011-05-23T03:39:00.000-07:00

L'AAPV i CCOOPV reclamen una veritable política cultural autonòmica que permeta al sector afrontar el 80% d’atur actual

Entre els objectius principals que es marquen en el Conveni de col·laboració signat avui, destaca l’oferiment al sindicat d’actors i actrius del País Valencià de tots els instruments de què disposa Comissions Obreres per al desblocatge del conveni col·lectiu autonòmic de teatre, que porta 10 anys pendent de regular les condicions laborals del col·lectiu.

El secretari general de CCOO PV, Paco Molina Balaguer; el president de l’AAPV, Ferran Gadea Latorre i el seu secretari general, Juli Disla, s’han felicitat públicament per la signatura d’aquest document, el qual compromet ambdues organitzacions a procurar una defensa millor i més eficaç dels interessos dels treballadors de la cultura al nostre país.

Molina ha afirmat que el sindicat d’AAPV representa i expressa el desafiament al poder establert, i són un bon exemple d’allò que hauria de ser una societat vertaderament crítica. "Aquest no és un acte protocol·lari d’aproximació, sinó el reconeixement d’una funció social de lluita, i d’enfrontament a la desregulació des del compromís identitari" ha manifestat.

Tot i que el conveni subscrit entre els dos sindicats parteix del respecte, l’autonomia i la independència organitzativa i financera mútues, CCOO-PV i AAPV manifesten la necessitat d’acostar el seus vincles, tot mantenint la independència plena. Per aquest motiu, es donaran suport mútuament i defensaran els punts de vista i les reivindicacions comuns en els fòrums i les meses de negociació dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, amb l’objectiu d’aconseguir la signatura d'un conveni col·lectiu autonòmic de teatre

El secretari general de Comissions Obreres ha manifestat el compromís estratègic obert avui, centrat en la lluita conjunta i la denúncia de la precarietat, desregulació i desocupació a què s’enfronten els treballadors i les treballadores de la cultura al nostre país, on "no hi ha programació pública, el tancament de les sales comença a fer-se reiteratiu i les condicions en les quals continuen obertes no són les que desitjaríem".

Molina ha agraït la tasca de denúncia i devoció a la identitat i a la llengua valenciana feta des de l’AAPV, així com la bona notícia que comporta aquest nou impuls per als més de 2.500 professionals valencians relacionats amb la xarxa de teatres.

En l’Acord, s’ha establert la creació d’una Comissió Paritària, composta per tres representants de cada organització, encarregada d’interpretar i de concretar els termes de l’Acord, la qual impulsarà el seu compliment i podrà resoldre els dubtes que es generen de la seua aplicació.

Els dos sindicats compartiran la informació de què disposen sobre aquests sectors de conformitat amb la bona fe que ha motivat l’Acord i en benefici dels seus afiliats i de la resta dels treballadors. En coherència amb aquests objectius i per tal de multiplicar els recursos propis, totes dues organitzacions col·laboraran en l’elaboració de plans formatius per als treballadors i els aturats d’aquest sectors, així com d’estudis sociolaborals dels sectors audiovisual, doblatge i teatre, i en la prevenció de riscos laborals.

En la seua intervenció, el secretari general del sindicat d’Actors i Actrius del País Valencià, Juli Disla ha manifestat la satisfacció d’aquest acord per a una organització menuda d’artistes, que sovint necessita ajuda "nosaltres no som sindicalistes, som actors forçats a defendre els nostres drets".

Disla ha resumit la motivació del conveni és una qüestió de canalitzar millor l’ajuda, "que CCOO puga fer-nos costat en els tres fronts de negociació col·lectiva que tenim pendents en l’audiovisual, el doblatge i el teatre, que ara mateix es troba en un punt important i delicat en el què necessitem aqueix suport".

Segons Disla "faria falta una política cultural, i no l’actual absència, que és un tipus de política", ha matisat, "però mentre no considerem que la indústria cultural i les persones que hi treballem som una part d’aquesta societat amb la sua importància en l’economia és difícil que arriben les mesures de promoció i reconeixement que portem anys demanant".

CCOO-PV i AAPV han manifestat que entenen la cultura i la llengua valenciana com a bé públic al servei del poble, i per això col·laboraran en la defensa dels interessos generals dels seus professionals.

Amb el cor en un puny

2011-04-19T04:28:00.000-07:00

El passat 28 de març, i de nou al Teatre Talia, va tindre lloc l’acte de lliurament dels Premis AAPV. En un acte ple d’emoció, humor, agraïments i crítica, Joan Gadea va rebre el Premi Narcís, Vicky Peña el Premi Taules, i l’obra “Zero responsables” el Premi Especial.

Any rere any, la festa del dia mundial del teatre tracta de ser un acte lúdic, festiu, però alhora, és un crit d’atenció, una forma de fer arribar als mitjans de comunicació, una realitat que és del tot insostenible des de fa massa temps. I és que els reconeiximents són importants, però el fet de reunir-nos per revindicar els nostres drets, ho és molt més. I per això, en primer lloc, volem agrair la col·laboració de tots aquells que ens heu donat el vostre suport. Però sobre tot, volem destacar també, l’esforç dels professionals que convertiren aquest lliurament de premis en un espectacle magnífic. Com sempre, la gala va comptar amb la presència de personalitats de la societat civil valenciana, així com representants del món de la cultura.

L’escenografia de la gala plantejava un paral·lelisme amb la situació cultural valenciana, presentant-nos un teatre, brut, trencat, oblidat, pràcticament en ruïnes. De fet, els actors i les actrius que hi van participar anaven caracteritzats com vagabunds. Vestits amb peces de roba desmanegades i plenes de parracs, pul·lulaven per tots els racons de la sala reflectint així la crisi salvatge que està sofrint la professió. No obstant, tan la inocència, la il·lusió i la frescura que desprenien Marina Alegre i Hèctor Juezas, els joves que conduïren la gala, com el discurs del president i el secretari general, serviren als assitents de contrapunt per no perdre l’esperança i les ganes de treballar en allò que tant estimem.

Els primers a ser premiats van ser els actors de doblatge. Concretament els professionals més votats aquest any foren Empar Brisa per la seua interpretació a la pel·lícula “Vertigen” i Juli Cantó pel doblatge de “Crim perfecte”.

Vam poder gaudir de la tragicòmica història d’una gavina molt particular, que mitjançant una versió de la cançó “Memory”, ens contava com l’absència de pressupost i la insuficiència de personal als teatres pot resultar fatal. Tot seguit, poguérem recordar a aquells que ens han deixat, a través d’una coreografia que representava el vol de les papallones. El següent premi a ser lliurat, va ser el Crisàlide, a l’actor/actriu revelació, que aquest any va recaure sobre Núria Herrero.

La inesperada i curiosa aparició sobre l’escenari d’un personatge gens honorable “fent-se la sueca” va arrancar les rialles i els aplaudiments del públic i va servir d’introducció per a un dels reconeiximents de la nit, el Premi Especial a “Zero responsables”. Recollit per part de l’equip de l’obra, el guardó va ser agraït per una representant de l’associació de víctimes de l’accident del metro avm3j. Després d’una divertida versió de “One”, es lliuraren els premis d’audiovisual. Els guanyadors en aquesta categoria foren per Berna Llobell, per “L’Alqueria Blanca” i Mireia Pérez, per “Bon dia, bonica”.

El següent moment estel·ar de la gala va tindre lloc quan Juan Gea va fer la seua entrada a l’escenari per lliurar el Premi Taules a Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i la seua tasca a favor dels drets de tots els actors i actrius. Agraïm especialment l’assistència de Vicky, ja que té molt de treball i va haver de traslladar-se expresament per l’acte. Tendres i motivadores, les paraules de Vicky van provocar un dels aplaudiments més sentits de la nit.

Un dels millors moments, va ser el número que va precedir el lliurament dels premis de teatre. En ell un grup d’actrius va demostrar les seues ganes de fer càstings, omplint l’escenari de sensualitat amb una versió molt especial del “Big Spender”. De fet, el premi va ser presentat per Inma Sancho i Carles Alberola qui a punt va estar de convertir-se en víctima de l’ansia que aquestes actrius van expressar en forma d’allau humana. Les interpretacions de teatre que els afiliats han decidit destacar enguany, són les de Rosanna Espinós, per “Roma 1956”, i Enric Juezas, per “Poseu-me les ulleres”.

Finalment els joves que estigueren interpretant fragments de “Romeu i Julieta” al llarg de l’espectacle, havien de separar-se. De fet, l’emoció era tal, que fins i tot podia escoltar-se. El so del bateig d’un cor in crescendo i una veu en off, anunciaven el lliurament del Premi Narcís, que enguany ha rebut Joan Gadea. Vam dedicar-li a l’actor alcoià una emotiva cançó, mentre al fons es projectaven algunes de les imatges més tendres de la seua carrera. El guanyador del Narcís va sortir a recollir el premi, expressant el seu agraïment a tots els companys, la importància del treball en equip i la seua intenció de seguir treballant el temps que faça falta per poder rebre de nou un reconeixement com aquest. Però sobre tot, per poder seguir creixent com a actor i persona.

Esperem que us haja agradat la gala als assistents i a la resta us convidem ja a la del proper any, de veres que paga la pena.

PREMI NARCÍS

Joan Gadea, en reconeixement pel seu treball com actor i la seua tasca en favor del fet teatral.

PREMI TAULES

Vicky Peña, en reconeixement pel seu treball com actriu i pel seu treball en favor dels drets de tots els actors i actrius.

PREMI ESPECIAL

Zero Responsables, en reconeixement per la seua aportació teatral.

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE DOBLATGE

Empar Brisa, per "Vertigen"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE DOBLATGE

Juli Cantó, per "Crim perfecte"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA D'AUDIOVISUAL

Mireia Pérez, per "Bon dia bonica"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA D'AUDIOVISUAL

Berna Llobell, per "L'alqueria blanca"

MILLOR INTERPRETACIÓ FEMENINA DE TEATRE

Rosanna Espinós, per "Roma 1956"

MILLOR INTERPRETACIÓ MASCULINA DE TEATRE

Enric Juezas, per "Poseu-me les ulleres"

PREMI CRISÀLIDE A L'ACTOR/ACTRIU REVELACIÓ

Nuria Herrero, per "Todas muertas", "los intereses creados" i "Bon dia, bonica"

A VOTAR TOCA!

2011-03-11T04:01:00.000-08:00

A continuació, et presentem el llistat definitiu de nomintats i nominades que els sòcis heu proposat per a la pròxima edició dels premis de l'AAPV.

T’animem a que votes ara mateix! No t’ho deixes per a més avant ja que apenes et queden uns dies per fer-ho. De fet, el termini acaba el 24 de març. Recorda que només pots votar a un nominat per categoria, i que has de fer-ho via mail: premisaapv@ono.com

Si vols veure el currículum i foto dels candidats, pots fer-ho ACÍ.

Recorda que és molt important que votes, ja que un dels objectius d’aquests premis és reflectir el vostre criteri com a professionals de l’actuació.

Millor Interpretació Femenina de Doblatge

- Empar Brisa, per Vertigen

- Mari Giner, per La família pirata

- Xus Romero, per La finestra indiscreta

Millor Interpretació Masculina de Doblatge

- Juli Cantó, per Crim perfecte

- Josep M. Casany, per La finestra indiscreta

- Eduardo Zamanillo, per L'home que sabia massa

Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual

- Pilar Almeria, per Bon dia, bonica

- Mireia Pérez, per Bon dia, bonica

- Cristina Plazas, per Amar en tiempos revueltos

Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual

- Carlos Amador, per Bon dia, bonica

- Àngel Fígols, per L'alqueria blanca

- Berna Llobell, per L'alqueria blanca

Millor Interpretació Femenina de Teatre

- Rosanna Espinós, per Roma 1956

- Cristina Fernández, per Pánico

- Lorena López, per Todas muertas

- Victoria Salvador, per Una jornada particular

Millor Interpretació Masculina de Teatre

- Enric Benavent, per El arte de la comedia

- Rafa Calatayud, per Una jornada particular

- Enric Juezas, per Poseu-me les ulleres

- Pep Ricart, per Zero responsables

Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació

- Marina Alegre, per Questi fantasmi i Bon dia, bonica

- Núria Herrero, per Todas muertas, Los intereses creados i Bon dia, bonica

- Hèctor Juezas, per Zero responsables i Bon dia, bonica

Torna-li la trompa al xic!

2010-10-05T12:46:00.000-07:00

Ací us deixem la nota de premsa que l'AAPV va enviar la setmana passada, més avall trobareu els links amb la contestació de Pepe Sancho a aquesta nota i altres articles d'interès com el signat per Robreto Lisart o l'escrit per Ester Pinter.

Els interessos de Pepe Sancho:

La situació del teatre valencià, segons les dades que tenim fins ara, és que en la passada temporada 2009-2010, el treball dels actors i actrius s’ha vist reduït en més d’un 40% dels bolos per la Comunitat Valenciana, és a dir, que els retalls de Teatres de la Generalitat a les companyies i les sales han afectat de forma demolidora. En aquests moments més del 80% dels actors i actrius professionals valencians es troben sense treball.

La Consellera de Cultura presentà el Pla d'Infrastructures Culturals 2011-2017 per un total de 92,7 milions d'euros. La nostra reflexió és que si es destinara un 10% d'aquest pla a la exhibició teatral en els pobles en el mateix període, s'acabaria una part dels problemes actuals del teatre valencià. És una qüestió de voluntat política a què es destinen els diners. Pesem que una millor distribució i gestió dels diners destinats a cultura podrien paliar la greu situació actual.

Fa uns dies l’actor Pepe Sancho va dir en una entrevista que "Valencia vive una buena situación teatral" i criticava als que protesten pels retalls que la Consellera de Cultura ha aplicat en TGV. És curiós que això ho diga un senyor que viu des de fa anys dels diners públics: "Bienvenido Mr Marshall", "Enrique IV" i l’última "Los intereses creados" (ens agradaria saber quants diners ha cobrat de Teatres en els últims anys), tot això sense comptar amb les produccions audiovisuals de TVV i TVE, és a dir, amb diners públics també. Pensem que no és la persona més adequada per criticar els que demanem que es destinen més diners públics al teatre i l’audiovisual valencià. L’actor Pepe Sancho menysprea amb les seues declaracions els professionals valencians i juga un difícil paper defensant la nefasta gestió dels diners públics en matèria teatral que s’ha anat fent en els últims anys donat el benefici i enriquiment personal del que ha gaudit.

Punxa damunt els noms per llegir les diferents respostes:

Article de Roberto Lisart. Pepe Sancho diu que TGV és una vaca.

Article de Ester Pinter. La piconadora de Teatres de la Generalitat.

Article de José Sancho. Los intereses creados II.

Ja està ací la tardor

2010-09-26T13:25:00.000-07:00

Companys i companyes ja s'han acabat les vacances i amb l'arribada de la tardor comença una nova temporada teatral. Perquè servisca com aperitiu del que ens depara esta temporada 2010/2011 us adjuntem l’entrevista publicada a Las Provincias esta setmana... Cliqueu ACÍ.

Torres més altes han caigut

2010-09-26T13:18:00.001-07:00

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat per un estudi valencià contra la Sentència del TSJCV que reconeix la relació laboral dels actors i actrius de doblatge.

Això significa que als estudis se'ls han acabat les excuses, no podran exigir factures i hauran de començar a donar d'alta a tots els treballadors.

També cal recordar que aquesta és la primera Sentència i que encara falta que el Tribunal Suprem es manifeste respecte de 9 recursos més, però tot indica que tindran la mateixa conclusió.

Des del blog donem l'enhorabona a la comissió de doblatge pel treball que està fent.

Zero responsables

2010-07-22T06:22:00.000-07:00

Mes de 40 professionals del teatre en una proposta escènica amb motiu de l’accident de metro a València l’any 2006.

La dignitat, la solidaritat, la justícia, les responsabilitats, no tenen ni colors ni són d’esquerres ni de dretes. Són valors que ens afirmen com a sers humans.

Entrevista a Inmaculada Gil

2010-07-22T06:18:00.000-07:00

Oblideu-vos dels mohitos i les cahipirinhes... per a refrescar-se este estiu no hi ha res millor que les àcides i purnejants declaracions de la directora general de Teatres...

Inmaculada Gil Lázaro (València, 1962), directora de Teatres de la Generalitat, defén la seua gestió en un any en què han crescut les crítiques del sector pels retalls en les ajudes a les sales i el canvi del model del Circuit Teatral. Assegura també que la tisorada del Consell ha sigut mínima en la seua àrea. El divendres, sense saber que eixe dia l’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló, del PP, criticava el canvi de nom de Sagunt a Escena, Gil Lázaro argumentava que l’únic promotor del festival és la Generalitat.

Pregunta: Té un mal any?

Resposta. Ha sigut un any roín, però de canvis per la situació general de crisi.

P. En xifres.

R. Sé que va haver-hi un primer reajustament de més del 20% i un últim ajust d’un 10%.

P. El del Circuit és un tema encara candent. Se li ha acusat de carregar-se un sistema que funcionava des de fa dos dècades.

R. No ha desaparegut el Circuit, té més ciutats, té més companyies, té més pressupost... No pensàvem que causaria tot eixe sisme submarí. Al final han entrat més municipis, més companyies, s’ha aconseguit més diners.

P. La seua debilitat és la dansa.

R. La llei del Teatre i Dansa, que parla de l’equilibri entre ambdós disciplines, estem molt lluny de que es complisca. El desequilibri és encara molt gran.

P. En què s’ha avançat?

R. Fa 12 anys, quan va arrancar el Centre Coreogràfic, la dansa era un desert i hui esta comunitat és una de les punteres.

P. El Centre Dramàtic seguix el mateix camí.

R. Es va posar en marxa fa cinc anys. No pot tindre els mateixos resultats. A pesar d’això s’han fet un muntó de produccions, s’ha creat ací un solatge de professionals valencians.

P. No obstant això, els que despunten han d’anar-se’n.

R. Però sempre per elecció pròpia. Jo em vaig dedicar a la dansa perquè el que més m’atreia era pensar que estaria fora. N’hi ha que se n’han anat no perquè no tingueren oportunitats, perquè fins tenien sales subvencionades amb molts diners.

P. Si parlem de Carles Alfaro, després de triomfar per ací podria estrenar ací també.

R. Doncs sí. Anirem cridant a tothom. No hi ha cap problema amb ningú.

P. On sí que hi ha un problema és a Sagunt a Escena. S’ha empleat anys a apostar per un escenari, el de La Nau...

R. Però com no apostarem per eixa catedral escènica, que és La Nau?

P. Perquè enguany està tancada.

R. Enguany li hem tirat el tancament, però ahir passava pel centre i vaig veure que Armani havia tancat la seua botiga, la qual cosa em va donar molta ràbia. Com tantes altres coses que ara s’ha de prescindir d’elles, però prescindir no és oblidar-les.

P. Una altra crítica és que es perd la marca Sagunt a Escena.

R. És Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.

P. Però Sagunt a Escena està en xicotiu en un racó.

R. És cosa dels dissenyadors.

P. Almagro, Mèrida... costa entendre que el de Sagunt s’anomene Festival d'Estiu.

R. El festival ho organitza, ho patrocina, ho promociona, tot, Teatres. I on succeïx és a Sagunt. Per això s’anomena Festival d'Estiu-Sagunt a Escena.

P. Sona a càstic: com no posa un euro, Sagunt davall.

R. Nosaltres no tenim tan mala idea. Hi ha localitats que no se situen bé en la geografia escènica. Quan van afegides a una Generalitat Valenciana la gent entén més. El que sí que és veritat és que l’únic promotor del festival és la Generalitat. L’únic que posa diners és la Generalitat.

P. Acaba de dimitir el regidor de Cultura.

R. Em vaig assabentar pel periòdic. En la política cultural d’un municipi, Teatres ni entra ni ix.

P. I de l’intent de Presidència de parar en la Universitat l’obra Zero Responsables, sobre la mort de 43 persones en el metro?.

R. Tampoc tinc res a veure amb la Universitat.

P. Però què opina?

R. Jo no cride a ningú. També em vaig assabentar pel periòdic, per molt que se’m vullga posar de fideu en el caldo.

P. Hi ha censura?

R. Teatres és lliure.

P. Cada autor pot posar en escena el que vullga?

R. Per descomptat. Si ve de la iniciativa privada, per descomptat. I si vénen de la iniciativa pública, també. Durant 10 anys he tingut una empresa privada i sé el que és obrir la persiana la primera i baixar-la l’última i veure a finals de mes si es pot pagar la nòmina. Hi ha una gran sensibilitat cap al sector privat.

P. Les sales es queixen de retalls brutals que impedeixen tindre una programació estable.

R. Ara la tindran igual, només que tots concursant en una orde pública.

P. Tancaran sales.

R. El que havien d’haver fet és tindre previsió. Les subvencions no són eternes, les subvencions són ajudes, no són finançaments. I vitalícies no són. El que té un negoci privat ha de comptar amb els seus recursos, el que l’administració dóna és una ajuda.

P. Per a acabar. En els últims dies s’ha parlat de represàlies contra certs actors.

R. No tinc res a veure amb això. Mai, que jo sàpia, hi ha hagut llistes negres. Per a començar perquè jo no trie als actors, és cada director el que tria al seu elenc. Si haguera sigut així no hi hauria teatre en esta ciutat [rialles]. A més, molts dels actors d’eixa obra estan en les nostres produccions. Estan programats.

EL PAÍS. Federico Simón. València 11/07/10.

Alguna cosa es deu estar podrint…

2010-07-08T15:23:00.000-07:00

Els pròxims mesos gaudirem d’una nova producció teatral (sorpresa!). Ni més ni menys que Hamlet. Desitgem que l’equip artístic puga aprofitar este gran text de Shakespeare per aportar-nos una nova visió del clàssic. Encara que l’esforç i el talent siga per pocs dies… llàstima no tindre un poc més de previsió.

Us deixem un parell de vídeos de la versió que va fer recentement Thomas Ostermeier per a la Schaubühne de Berlín.

Impressionant!

Si vols vore'n més punxa ACÍ.

Adéu Rosa

2010-06-11T10:53:00.000-07:00

Nascuda un 28 d’agost de fa 49 anys, Rosa Ribes Montrull ens va deixar el passat 28 de maig després de lluitar durant molts mesos contra una llarga malaltia.

En els anys huitanta, la dansa contemporània va revolucionar el panorama espanyol de les arts escèniques, gràcies a una jove generació de creadors que van formar companyies. Entre estes formacions està, i continua estant, Ananda Dansa i en ella, formant part essencial del seu projecte cultural, d’eixe, llavors nou, llenguatge escènic en què el moviment substituïa a la paraula, ha estat des dels seus inicis Rosa Ribes.

Destaca també la seua qualitat com a docent: extraordinària professora de ballet clàssic i de contemporani ha format a una bona part de la professió valenciana. En els últims anys ha estat impartint classes en l’Escola Municipal de Dansa de l’Ajuntament de Paterna, en l’Escola de l’Actor i en l’Escola d’Interpretació del Centre Teatral Escalante; en estos dos últims amb l’especialitat de dansa-teatre aplicada a l’actor.

Com a coreògrafa ha treballat en més de 20 muntatges teatrals [...] Rosa Ribes ha pujat als escenaris de més de 15 països, realitzant innumerables gires. D’un caràcter disciplinat i perfeccionista, ha sigut una treballadora incansable, que unia a una gran dedicació professional una manera de ser oberta i positiva, que li ha fet ser molt volguda per tots els seus companys de professió.

Els que hem viscut de prop tot el procés de la seua malaltia hem rebut d’ella una extraordinària lliçó de dignitat, que ens acompanyarà sempre. Ens deixa dos llegats importants: el seu coratge i la seua filla Berta, de la que tots ens sentim orgullosos.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la última coreografía" escrit per Rosángeles Valls i publicat en El País.

..............................................................................................................................................................

En nom de tots els que assistim a eixa meravellosa revolució i renovació de la dansa contemporània valenciana en els anys 80, de la que tu i tants ballarins i coreògrafs vau ser protagonistes, gràcies Rosa.

En nom de tots els que hem disfrutat del teu treball com a ballarina en Ananda Dansa en espectacles que hui són un referent com Destiada, Crònica Civil, V-36/9, Homenatge a K, al costat d’Alicia Gómez, Irene Mira, Amparo Fernández, Ana Extremiana i tants i tants excel·lents ballarins i actors, guiats de la sàvia mà de Rosángeles i Édison Valls, gràcies Rosa.

En nom de companyies de teatre com Dagoll Dagom, Albena Teatre L’HortaTeatre, Centre de Producció Escalante, entre moltes altres, que han vist millorats els seus espectacles amb la teua sola presència, amb el teu talent sempre pròxim i mai estrident, gràcies Rosa.

En nom de tots els alumnes que han aprés del teu amor i total entrega a una professió tan exigent com la dansa, gràcies Rosa.

En nom de tots els teus companys, que vam tindre la sort de compartir amb tu sales d’assajos, escenaris i gires, disfrutant del teu caràcter rigorós i perfeccionista, de la teua energia sempre contagiosa, de la teua confiança extrema que treia el millor de cada un de nosaltres, gràcies Rosa.

En nom de tots els que porten tatuada en la seua memòria el teu somriure meravellós, el teu mim pels detalls personals i professionals, les teues enormes ganes de viure, el teu «no hi ha problemes, hi ha solucions» gràcies Rosa [...]

Dir que et vull i que estic en deute amb tu, sé que és això és compartit per molts companys de professió però és la veritat. Sempre estaràs amb nosaltres cada vegada que ens pugem a un escenari.

En nom de tots els que ens enamorem de tu al veure’t ballar i vam creure que la vida a l’escenari al teu costat seria meravellosa, gràcies Rosa, moltes gràcies.

Fragment de l’articule "Rosa Ribes, la passió per la dansa" escrit per Carles Alberola i publicat en Levante-EMV.

No et perdes...

2010-06-11T10:47:00.000-07:00

La gira de COMISSURA, el darrer espectacle de Patricia Pardo.

Benvinguts al Circ de la Comissura, de la bisagra o la frontera, salconduit o malentés, túnel o subtilesa, milímetre que separa el somriure del no res; el bes sexual del no res; la tendresa del fàstic; el desamor de la bellesa; l’enamorat del carnívor; la traïció del dret a la pròpia intimitat; la misantropia de la identificació; l’altre d’un mateix.

Més info punxant ACÍ.

Millor tard que mai

2010-06-11T10:38:00.000-07:00

I no volíem oblidar-nos del curs d'interpretació impartit per l’actor cubà Jabao que ja fa mesos puguereu realitzar. Tant el professor com els assistents van acabar molt contents amb les escenes que es varen treballar ni per això mereixiem recordar-ho. Una vegada més volem donar les gràcies a la Fundació Aisge per organitzar i patrocinar este tipus de cursos tan necessaris per a la nostra professió.

No estaba muerto, estaba de parranda

2010-05-24T12:38:00.000-07:00

Amb el Cor a la ma vos demanem perdó per este abandó temporal del blog, però és que ens ha costat quasi 2 mesos recuperar-nos de la ressaca de la festa dels Premis de l’AAPV, i gràcies a grans dosis de paracetamol hem tornat per a seguir actualitzant-ho...

Des del blog volem donar les gràcies a tots els que vareu fer possible este esdeveniment. Ací us deixem diverses felicitacions que ens han arribat via Facebook...

Amb els budells a la mà: Enhorabona per la Gala AAPV 2010. Em va semblar entranyable, divertida, àgil... Tant de bo prengueren nota els mil-vegades-aludits en la vostra gala!! Un abraç gran.

Joan Carles Gares

L’enhorabona a tota l'organització de la gala, a tots els participants, nominats, premiats i públic. Va ser una nit entranyable, plena d'elegància i civisme reivindicatiu. En este solar, a punt de ser assolat, és tota una lliçó de comportament democràtic.

Rafa Contreras.

ENHORABONA a tot l’equip que ha fet possible que ahir fora una nit inoblidable, fantàstica gala, compromesa, divertida i emotiva. GRÀCIES A TOTS.

Lorena López Martínez.

Felicitats als organitzadors , als nominats, als premiats, i a tota la professió, per la gala i tot el que comporta un acte com el d'ahir.

Alfred Picó Tamarit.

“AMB EL COR A LA MA”

Eixe era el lema triat per als nous premis de l'AAPV i així ho van utilitzar Ferran Gadea i Juli Disla en el discurs amb què van obrir l’acte:
"Som actors i actrius i només sabem de l’art de la interpretació. Som actors i actrius i volem treballar d’actors i actrius. Estem preparats per a donar el millor de nosaltres allà on se’ns done la oportunitat. Necessitem ajuda. Necessitem solucions i estem disposats a trobar-les entre tots.

Per això ens resulta incomprensible vore’ns en batalles absurdes, amb portes tancades, mossegant suposades mans que suposadament ens donen de menjar i havent de demanar coses tan bàsiques com ser escoltats i compresos.

Amb el cor a la mà afirmem de manera contundent que el Sindicat d’Actors i Actrius només dóna compte a tots i cadascun dels seus afiliats i afiliades, i a ningú més.

Amb el cor a la mà ens sentim capacitats i autoritzats per a dir “açò no és com jo voldria”, “així no podem estar” o “esta consellera no ens agrada”. La discrepància és legítima i enriquidora. No podem tindre por a declarar-nos en desacord amb la manera de fer les coses i estem obligats a reclamar, honestament, que la nostra veu es puga sentir.

Amb el cor a la mà entenem que opinar, expressar-se, reivindicar, desitjar un món millor o projectar com hauria de ser el teatre que volem són alguns dels nostres drets. Amb el cor a la mà entenem que l’AAPV ha de ser una organització que realitze la seua activitat estatutària de defensa dels drets dels actors i actrius valencians, reivindique la seua dignitat i intervinga en els afers públics amb la seua opinió, la seua crítica i la seua visió del teatre.

I fer tot això des de la nostra llibertat i des de la nostra responsabilitat col·lectiva.

Amb el cor a la mà volem donar les gràcies als companys que formen la Junta Directiva per la confiança, la força, l’amor i l’energia inesgotable que li estan posant a tot el que fem i volem agrair als afiliats i afiliades que amb el seu suport ens fan pensar que hem de continuar avant.

Amb el cor a la mà volem donar les gràcies a tots aquells que amb una mirada, una telefonada, un missatge en facebook, aguantant una pancarta, repartint octavilles o escrivint un article en el diari ens fan pensar que no estem sols en este propòsit i que val la pena continuar.

Gràcies a tots i totes per vindre esta nit a celebrar amb nosaltres el dia mundial de teatre. Gràcies a Teatres de la Generalitat, la Casa dels Obrers de València i els treballadors del Teatre Talia per la cessió d’este espai com a teatre de tots nosaltres."

Enhorabona a tots els premiats. No és això el que sol dir?. Punxant ACÍ trobareu la secció de la web de l'AAPV on apareixen els nominats, els guanyadors, els seus CV i fotos.

El photocall de l'AAPV

2010-05-24T12:23:00.000-07:00

Perdonaaaa!!?? A estes altures de la vida encara no saps el que és un Photocall?? El Photocall és la zona habilitada en tota bona festa o esdeveniment on els famosos i la resta de gent VIP posa per als mitjans audiovisuals mostrant la seua enteresa i saber estar... I com no, en la festa dels Premis de l'AAPV en vam tindre el nostre, per on van desfilar els convidatsi convidades al hall del Teatre Talia. Quant de glamur, quanta elegància, quant de saber estar... Inaugurem esta nova secció del blog amb algunes fotos dels qui van passar pel blog de l 'AAPV.

Al Teatre Micalet...

2010-05-24T12:04:00.000-07:00

... Podreu vore la magnifica interpretació d’Enric Benavent en L’ART DE LA COMÈDIA dirigida per Carles Alafaro. Un dels majors èxits no sols de la temporada madrilenya sinó de tota la història de L’Abadia. Els pròxims dies 28 i 29 de maig, en sessió doble, a les 19 i 22.30h cada dia. Esteu tots convidats.

Més info punxant ACÍ.

La final del Circuit de café-teatre

2010-05-24T11:53:00.000-07:00

Com des de fa 9 anys quan arriba l’estiuet el Circuito Café-Teatro Valencia celebra un concurs en què participaren els 8 espectacles mes votats pels espectadors. Enguany la cita és en al Parc de Capçalera de la Ciutat de València els dies 10, 11 i 12 de juny.

Més info punxant ací.

Carta Oberta d'un "teatrer"

2010-03-17T10:59:00.000-07:00

Amics actors, actrius: nosaltres, vosaltres, que hem, que heu decidit exercir el nostre, el vostre, ofici en aquest País Valencià que tan poca sensibilitat mostra cap a les Arts Escèniques (sensibilitat traduïda en els nostres representants polítics), ens trobem en un moment d'indefensió tan gran que hem de posar nom i cognom a aquells polítics reticents al nostre treball. Repetisc "treball", consideració no acceptada per la majoria d'ells.

Són molts anys de retrocés d'un sector, el de les arts escèniques, que vivia fa, aproximadament, quinze anys el seu moment àlgid d’esplendor. La política erràtica i desconsiderada cap a nosaltres del Partit Popular (majoritàriament), ens ha conduït a un desmantellament progressiu de tot el que havíem aconseguit a base de molt d'esforç i sacrifici.

No vaig a enumerar els greuges que patim perquè estan en boca de tots, precisament aquestos dies. Però vaig a afegir un de nou: en un moment de crisi com el que vivim, els joves professionals del teatre busquen fórmules per fer arribar el seu treball al públic consumidor

de cultura i espectacles.

Una fórmula plantejada per Terrat Companyia de Teatre (una promoció que sorgeix de la ESAD el curs 06/07) ha estat la de vendre bons de participació a companys i amics a 10 euros i ser així coproductors del seu primer espectacle. Una altra fórmula ha estat la d'oferir als teatres l'actuació a taquilla assumint el risc d'atraure al públic i així amortitzar l'esforç, sense haver de dependre de contractacions o subvencions.

Així ho van fer al Teatre L'Agrícola d'Alboraia (un històric del Circuit Teatral Valencià) on la programadora del teatre, va intentar que l'obra que se li va proposar, DESPUÉS DE LA LLUVIA de Sergi Belbel, es poguera representar dos dies seguits cedint la taquilla de tots dos dies a la companyia. A canvi obtindria dues representacions que oferir al municipi gairebé sense cost. Assabentats els polítics, és a dir el Regidor de Cultura Joaquim Rúbio i el seu equip de gestió, ho anul·laren tres dies abans l'actuació, no acceptant que aquestos "possibles" diners de taquilla se'ls escaparen anant a mans d'uns joves actors i actrius que intentaven promocionar la seua primera obra.

És cert que encara no hi havia un contracte signat, però la seua tardança a contestar va fer que la bona voluntat de tots, posara l'organització de les representacions en marxa.

I no ha pogut ser. Ni "gratis" es pot fer teatre en els temps que corren.

La companyia A.C.T. Es va entrevistar amb els polítics responsables d'Alboraia per demanar una explicació, que va obtenir aquesta resposta: "No us deixem fer aquestes funcions perquè el teatre no ens és rendible i preferim tenir-lo tancat i invertir els nostres diners en una altra cosa. Des d’ara, i després que isca la corresponent ordenança, qui vulga utilitzar el teatre ens ho haurà de rellogar ... "

Aquesta és l'anècdota puntual d'un municipi però reflecteix el caràcter i el pensament dels interlocutors que tenim davant.

De quins diners parlen? "De la despesa de llum i aigua ..." Se'ls va oferir negociar els percentatges de taquilla, però "La decisió ja està presa ..." i no s’anaven a tirar enrere. Res no els importa que la companyia perda els diners invertit en cartells, publicitat, organització i assajos i que el teatre d'Alboraia, que ja pràcticamnet no programa teatre contractat i que el que ha programat tarda molts mesos en pagar-lo, romanga tancat. Perquè EL TEATRE NO ÉS RENDIBLE...

A totes aquestes persones que neguen d'actors, actrius i artistes, se'ls hauria d'impedir l'accés als cinemes, se'ls hauria de bloquejar el televisor perquè no poguessin gaudir de cap sèrie o programa interpretat per actors i actrius, no haurien de poder entrar a cap espectacle i que es vegen obligats a distraure's mirant els seus maletins plens de diners, l'únic llenguatge que coneixen ... Que lligen bitllets, que posen bitllets en els seus reproductors de CD o DVD, que facen ballar els seus bitllets, que aquestos els expliquen històries i que en el futur mengen també bitllets.

Admire els companys de l’AAPV que li han posat nom a l'últim despropòsit que estem vivint i admire que exigeixen la dimissió de Trini Miró, Consellera de Cultura, i sume al llistat d'incompetents a aquestes persones "properes", els polítics municipals, que tampoc saben de Teatre, d'Art, de Cultura i sobretot dels "treballadors" que les realitzen.

Diguem no, ja està bé, posem noms i cognoms, personem-nos a totes les causes, grans o xicotetes, que estan tractant d'anul·lar el nostre ofici. Defensem la dignitat del nostre, el vostre, treball, denunciant tan valentament com vosaltres esteu, estem, fent ara.

Una forta i solidaria abraçada per a tots.

RAMÓN MORENO, director d'escena de Después de la lluvia.

Noves notícies al respecte clickant ACÍ.

Finalistes dels premis AAPV 2010

2010-03-15T07:49:00.000-07:00

Ja tenim el llistat definitiu amb els nominats i nominades dels nous premis de l'AAPV 2010, que es lliuraran el proper dia 29 de març al Teatre Talia.

Davall es troba la llista amb els noms dels finalistes de cada categoria. Podeu votar només a un nominat per categoria via mail: info@aapv.net. Polseu ACÍ si voleu vore el seu currículum i foto El termini acaba el 22 de març.

És molt important que participeu activament en els nous premis per a convertir als actors i les actrius en protagonistes dels seus propis guardons. I per animar-vos, davall també teniu unes fotos de la preparació de la festa.

Millor Interpretació Femenina de Doblatge

- Pilar Almeria per La romana

- Empar Brisa per Melodia d’un milió

- Mari Jose Peris per La decisió de Sophie

Millor Interpretació Masculina de Doblatge

- Josep Manel Casany per La decisió de Sophie

- Paco Gisbert per Justice

- Eduardo Zamanillo per Visca pinyata

Millor Interpretació Femenina d’Audiovisual

- Cristina Garcia per Da capo

- Maria Maroto per L’alqueria blanca

- Lola Moltó per L’alqueria blanca

- Iolanda Muñoz per Da capo

Millor Interpretació Masculina d’Audiovisual

- Sergio Caballero per Da capo

- Josep Manel Casany per Da capo

- Àngel Fígols per L'alqueria blanca

- Berna Llobell per L'alqueria blanca

Millor Interpretació Femenina de Teatre

- Amparo Fernandez per Germanes

- Cristina Garcia per Las sillas

- Mamen Garcia per Crisi d’identitat

Millor Interpretació Masculina de Teatre

- Rafa Calatayud per Tres sombreros de copa

- Juli Cantó per Las sillas

- Josep Manel Casany per L’art de la fuga

Premi Crisàlide a l’Actor/Actriu Revelació

- Nelo Gómez per L’alqueria blanca

- Lorena López per La ràbia que em fas

- Abel Zamora per La indiferencia de los armadillos
Recorda> www.aapv.net/premis

Poseu-me les ulleres al Micalet

2010-03-13T05:52:00.000-08:00

Des de l’AAPV volem donar l’ enhorabona als nostres companys i companyes de la Companyia Teatre Micalet, que enguany compleix 15 anys, i que celebra el seu aniversari portant a escena la vida del poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb l’obra “Poseu-me les ulleres”.

Un magnífic treball dirigit per Pep Tosar i que compta entre el seu repartiment amb Pilar Almeria, Isabel Anyó Andrés (neta de Vicent Andrés Estellés), el músic Miquel Gil, Enric Juezas i Joan Peris. “Un sextet peculiar per recorrer l’existència d’un poeta irrepetible”.

L’espectacle estarà en cartell al Teatre Micalet fins el 28 de març. +info

¡Vaya semanita!, crònica d'unes mobilitzacions anunciades

2010-02-28T08:58:00.000-08:00

Dilluns dia 15 de febrer - 12’00 hores

Més de 200 persones ens posem la samarreta i ens juntem al Teatre Olympia de València. Llegim el manifest pel teatre valencià, contestem les preguntes, ens fem una foto i ens citem per a dimecres 17 a la porta del Teatre Principal per cridar ben alt i ben fort el nostre lema: “Més teatre, més cultura, més treball”. Sembla que la gent té ganes de moure’s.

Dimarts dia 16 de febrer.

La cobertura informativa és un èxit. Les reivindicacions dels actors i les actrius ixen en tots els diaris.

Un partit polític diu que estem mossegant la mà que ens dóna de menjar i desautoritza a alguns del nostres representants perquè les seues idees polítiques són conegudes i no coincideixen amb les del partit polític que els desautoritza. Un altre partit polític contesta al primer partir polític que cadascú és lliure de pensar el que li done la gana.

Dimecres dia 17 de febrer – 19’00 hores

Els mateixos que estàvem dilluns a l’Olympia ens reunim dimecres al Principal per dir-li a la Consellera que no ens mola. La Consellera no es deixa vore i dins del teatre s’alça el teló amb Mamma Mia. La policia al carrer ens protegia de possibles agressions cap a nosaltres i vigilava per si necessitàvem alguna cosa (aigua, entrepans, ànims).

Dijous dia 18 de febrer

La Consellera ataca de nou i declara en una entrevista al diari que no entén perquè ens posem així, que qui no mola som nosaltres i que no nos ajunta. I torna a dir que estem polititzats i que un dels nostres representats mola menys encara perquè sembla que fa temps va ser regidor d’un partit polític que no és el de la Consellera.

Declaracions en exclusiva del representant de l’AAPV que no li mola a la Consellera:

- “Trini, deixa’m en pau, pesada!”

Divendres dia 19 de febrer

AVETID publica un comunicat on trenca les relacions amb la Conselleria, deixa el Consell Rector, se solidaritza amb AAPV i s’adhereix al Manifest pel Teatre Valencià.

L’AAPV li fa la ola a AVETID. La Consellera diu que està trista i que ningú l’entén.

Dissabte dia 20 de febrer

Apareixen un parell d’articles en premsa que parlen molt malament de la Conselleria, del Circuit i del partit polític que deia allò de mossegar la mà que ens dóna de menjar.

Diumenge dia 21 de febrer

Eixe dia no apareix res en premsa, la Consellera no ix de casa, i per sort per ella, s’acaba la setmana.

Qui dóna de menjar a qui

2010-02-28T08:19:00.000-08:00

Esta és la carta que el nostre company Xavo Giménez va enviar al director del diari Levante EMV com a contestació a les (desafortunadíssimes) declaracions de "Isabel Boing 747", coordinadora del PPCV. Gràcies Xavo, GRÀCIES.

Qui dóna de menjar a qui

Xavo Giménez.

Hui m'he alçat i el segon que he fet ha sigut vore si Isabel Bonig havia escrit una carta als actors demanant disculpes per les seues declaracions. «Els actors valencians estan mossegant la mà que els dóna de menjar». Pot ser més retrògrada esta frase? Qui dóna de menjar a qui? És evident que som nosaltres, els valencians i valencianes, els que li donem de menjar. Els que paguem impostos perquè ells gestionen i no manen. Quan a Bonig se li canvie de lloc, trepe o caiga, nosaltres, els actors, continuarem sent actors, sempre. Eixos diners no són seus, senyora, són nostres. No siga funcionària de la caritat partidista. Cal vore l'art del drap brut, la genialitat de la política de guarderia que utilitza esta senyora. Atribuir el passat socialista del membre de la AAPV Juli Disla al seu interès polític després de la lectura d'un manifest que avala quasi la totalitat de la professió valenciana és lluir-se en allò simple. ¿És que Bonig posarà a treballar als seus mercenaris a la recerca del passat de tots els que votem per este manifest? Jo, per si busca el meu currículum, li diré que sóc un valencià antivalencià que odia al valencià que em diu antivalencià per ser valencià. Vergonya, cavallers, vergonya.

Diu també que la nostra desinformació és notòria. Que la nostra dotació és major que la de Castilla-La Manxa o que la d'Andalusia. Que tenim més espectadors. D'una banda ens comparen amb Londres (Rita va arribar a dir que el nou Mercat de Colom era al Covent Garden londinenc, ha, ha, ha...). Som un referent en el món, som el centre del món (també ho va dir Rita... i Carles V). Quan la comparació es torna en termes artístics, la comparació és amb Conca o Ciutat Real o Jaén.

I el remat el va posar quan va amollar això de «no els vaig vore ahir a la Gala dels Goya demanant-li al president del Govern més inversions per a la Comunitat». No ens veieres perquè som invisibles. És un do que dóna el treballar en aquesta terra. A la que tots els projectes de qualsevol percal creatiu moren en l'intent. No es maduren les coses, es perden a l'estil «senyor pirotècnic...». Allò fàcil és comprar al mestre etern, a Valeri Guerguiev, Sara Papas, La Fura dels Baus o Lorin Maazel. Allò difícil és crear al mestre. Allò fàcil és anar a allò fàcil.

No estem de braços creuats, com vostè va dir. Treballem gratis. Cobrant de la seua Generositat, perdó, Generalitat amb mesos de retard, entestat empreses, anul•lant gires i rebaixant sous fins el riure. No ens ratlle de desfatxatats, per favor. Confie en nosaltres, confie en la seua gent. No s'enfaden amb nosaltres, no ens manipulen, no ens callen, no ens manen, no ens odien, no ens posen en una llista, no ens no. No ens compren. Venda’ns.

De buen rollito

2010-02-28T07:44:00.000-08:00

Els amics de la companyia de teatre El pont flotant sacrifiquen un diumenge de matí en la plaça de Patraix per segregar junts oxitocina ballant una coreografia per al muntatge "Exercicis d'amor".

Trini Miró, dimissió!

2010-02-10T14:56:00.001-08:00

Com ja sabeu, l’AAPV va demanar la dimissió de la Consellera de Cultura Trinidad Miró, després de la reunió mantinguda amb ella el passat 29 de gener. Esta es la nota de premsa que es va enviar eixe mateix dia:

Davant la situació generada en els últims anys per la política erràtica de la Conselleria de Cultura, la qual ha esdevingut en la precarietat de les arts escèniques valencianes; l’incompliment de la Llei del Teatre; el menyspreu pel valencià; la manca de resposta per part de la Consellera als veritables problemes del teatre valencià; l’abandonament del sector; la reducció dels pressupostos de teatre; i les declaracions en les quals menysprea els treballadors de la cultura com si no foren part del mercat laboral, exigim la dimissió de Trinidad Miró.

En aquest sentit, demanem al President de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, la creació de una taula de negociació que definisca la política de les arts escèniques valencianes.

La Junta Directiva.

I també us adjuntem els enllaços amb el recull de premsa:

LEVANTE-EMV: Miró no convence a los actores

LAS PROVINCIAS: Termómetro de las artes escénicas en la Conselleria

EL PUNT: El sindicat d'actors demana la dimissió de la consellera de Cultura

VILAWEB: Empreses de teatre aposten per a crear "ponts" per a "solucionar problemes" a la reunió sobre el Circuit

EUROPA PRESS: Empresas de teatro apuestan por crear "puentes" para "solucionar problemas" en la reunión sobre el Circuit

Premis AAPV

2010-02-10T14:37:00.001-08:00

Ja tenim el llistat de candidats i candidates als premis AAPV 2010. En estes tres imatges de davall es troba els llistats, per vore-los en gran polseu damunt d'elles. Podeu votar fins un màxim de 3 candidats per categoria via mail : info@aapv.net El termini acaba el 26 de febrer. VOTEU!!!

Al Rialto i a Cuatroº

2010-02-10T13:50:00.000-08:00

"El sí de las niñas". Es reposa esta producció de Teatres dirigida per Vicente Genovés on podem gaudir del treball dels nostres companys Manuel de Blas, Jose Montesinos, Álvaro de la Puerta, Reyes Ruiz, Cesca Salazar i la incorporació de Rebeca Valls i Panchi Vivo.

Al Teatre Rialto fins al 21 de Febrer.

A Vanessa Cano en VAYA TROPA. La nostra compañera ha botat a la televisió d'àmbit estatal i serà una de les noves cares d’este programa d'esquetxos, que s'emet diariament de dilluns a dijous a les 21:00h en Cuatro… esperem que disfrutes d’esta experiència.

Trobada amb les escoles

2010-02-10T13:45:00.000-08:00

A finals de 2009 ens vam reunir amb els alumnes de l’últim curs de l’ESAD i ara ens hem reunit amb els de l’Escola de l’Actor per a informar-los del funcionament, els avantatges, els serveis i les activitats que l’AAPV porta a terme. Igualment realitzarem trobades informatives amb la resta d’escoles d’Art Dramàtic per acostar-nos als futurs nous actors i actrius.

Donar a conéixer el Sindicat i fer-lo créixer amb nous afiliats i afiliades és un bon camí per assegurar-nos el futur.

Cloenda del 20 Aniversari de l'AAPV

2010-01-27T11:48:00.000-08:00

El dilluns 18 de Gener ens reunirem per a tancar la celebració dels vint anys del sindicat AAPV. I per això li demanarem a Ferran Gadea (actual president de l'AAPV) i a Teresa Lozano (la primera presidenta de l'AAPV a l'any 89) que ens dedicaren unes paraules. Ací vos deixem un fragment del discurs de Ferran Gadea.

"Fa vint anys un grup d’actors i actrius valencians vam proposar-se crear l’AAPV. Malauradament els temps que corren no son millors que fa vint anys. És mes, en molts aspectes son pitjors. Per això és fa necessari que continuem organitzats per demanar i reivindicar el de sempre: el creixement artístic dels actors i actrius, la millora en els condicions del nostre treball i la continuïtat i seguretat de la nostra professió. Sí, és el de sempre, sempre és la mateixa cançoneta, sempre son els mateixes cuses, sempre diem el mateix, sempre estem igual. I continuarà sent així mentre no ho aconseguim. No hi ha un altre camí. Perquè en vint anys no s’ha avançat tant com hauríem desitjat.[…] Però tot podria passar. Fa vint anys estava tot per fer i vint anys després està tot per refer sobre unes bases poc sòlides.

Paradoxalment, també tenim motius per a estar contents perquè ens podem considerar el col·lectiu mes gran, mes fort i millor organitzat del sector. Som el col·lectiu imprescindible per a vertebrar i consolidar el fet teatral i audiovisual. I per això ens juntem hui ací. Per celebrar que som un grup, un col·lectiu, un sindicat".

Els nostres premis

2010-01-27T11:35:00.000-08:00

Ja hem convocat els nous premis del Sindicat i necesitem que ens envieu un mail (info@aapv.net) amb les vostres propostes per a les diferents candidatures:

Millor actor d’audiovisual

Millor actriu d’audiovisual

Millor actor de teatre

Millor actriu de teatre

Millor actor de doblatge

Millor actriu de doblatge

"Premi Crisalide" al millor actriu/actor revelació

"Premi Taules" a la millor aportació (persona o entitat) de fora del País Valencià

"Premi Narcis" a la millor aportació (persona o entitat) del País Valencià.

És molt important que voteu (sense limit de propostes) i que participeu activament en els nous premis per a convertir als actors i les actrius en protagonistes dels seus propis premis. Uns premis que es lliuraran el proper dia 29 de març.

Premis Berlanga 09

2010-01-02T17:30:00.000-08:00

La setmana passada vam assistir (a títol personal) al lliurament dels Premis Berlanga 2009 i encara que el Sindicat no comparteix alguns dels seus plantejaments pensem que hem de valorar molt positivament que s’organitzen i es lliuren uns premis que, en definitiva, volen promocionar una part del fet audiovisual valencià. Els premis que organitzen els empresaris del món audiovisual enguany s’han fet en el Palau de les Arts i, com a mínim, ens ha servit per a conéixer un espai que no acostumem a visitar com a col•lectiu. (Per cert, per què no programen teatre en el Teatre Martín i Soler?). El ben cert és que els actors i les actrius vam ser protagonistes importants de la vetllada: premiats, presentadors i convidats. I és de justícia dir que sense nosaltres l’acte no hauria lluït de la mateixa manera.

Ferran Gadea, Cristina Fernández, Maria Almudéver, Iolanda Muñoz i Sergio Caballero van ser convidats a lliurar alguns guardons i Mamen Garcia i Maria Maroto van rebre un premi cadascuna dels quals estem molt contents perquè destaquen els seus treballs com a actrius.

Per allà ens vam ajuntar un bon grapat d’afiliats més: Manolo Maestro, Inma Sancho, Mireia Pérez, Juli Disla, Paula Bares, Vanessa Cano, Carles Alberola, Jaume Pérez, Pepa Sarrió, Josep Manel Casany, Alfred Picó, Paco Trenzano, Ramón Orozco, Toni Pau, Boris Sanz i Berna Llobell entre d’altres.

Si ens haguérem de quedar amb el bon record d’algun premi, a banda dels de Maria Maroto i Mamen García, ens alegrem amb el del company director Rafa Montesinos.

I ací va una de fotos:

Campanades 2009

2010-01-02T17:10:00.000-08:00

Ni Ana Obregon i Ramon Garcia, ni Belen Estaven i Jorge Javier Vazquez ... Enguany ens prenem el raïm amb Carme Juan i Manolo Maestro!!! No us perdeu a aquest parejón de luxe presentar les campanades en Canal 9, el 31 de desembre (evidentment) a partir de les 23:30. Carme, Manolo, ací us deixem un vídeo que sens dubte us serà útil...

BON ANY COMPANYS I COMPANYS

El blog de l'AAPV

2009-12-23T03:34:00.003-08:00

Un lloc on els afiliats i afiliades ens podem trobar d’una manera més desenfadada i directa. Cada setmana actualitzarem les notícies per tindre-vos informats de tot el que passa al Sindicat i al seu voltant: activitats, cursos, estrenes, assajos, notícies i esdeveniments.

Un lloc obert a la participació per a saber el que passa i poder opinar per a millorar, canviar o transformar la nostra professió. Amb esta manera de comunicació directa l’AAPV ofereix una altra ferramenta per informar-vos que se suma a l’agenda setmanal i l’equiliquà.

Esperem que vos siga de profit i que, a més, ens divertim amb este espai.

Curs amb Eva Lesmes

2009-12-23T03:34:00.001-08:00

Fa pocs dies ha acabat el curs de comèdia impartit per Eva Lesmes. El resultat és molt positiu i els participants han acabat molt contents. Des d’ací volem agrair a la Fundació AISGE per recollir les nostres propostes, organitzar i patrocinar este curs amb tan molt bon èxit.

Da capo

2009-12-23T03:32:00.001-08:00

Esta setmana volem donar l’enhorabona als nostres afiliats i afiliades de la sèrie Dacapo que Canal 9 emet cada dimarts sobre les 21’45 hores.

Un treball magnífic dels nostres actors i actrius que compta amb la direcció d’actors de la nostra companya Laura Useleti i la realització de Rafa Piqueras i Rafa Montesinos.

Li desitgem molta audiència i llarga vida a esta sèrie produïda per Conta Conta i Albena Teatre.

Money money

2009-12-23T03:31:00.000-08:00

La notícia negativa de la setmana (i del mes, i de l’any i del que va de segle) és la incapacitat de la Conselleria per fer front als pagaments pendents a empreses, estudis, companyies i sales. La qual cosa ens afecta directament a tots nosaltres perquè al final de tot es troba el treball fet per actors i actrius. Esta situació s’allarga MASSA en el temps i provoca estats de màxima precarietat en les nostres vides. Sembla que alguns i algunes encara no s’han adonat. O sí i els té igual. Fins quan podem aguantar?

I la pròxima setmana al blog...

Els afiliats i afiliades en els premis Berlanga.